26.01.2024 - 20:29
|
Actualització: 28.01.2024 - 23:17
El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat avui que retirarà la seva candidatura del Moviment Reformista Belga (MR) a les eleccions del Parlament Europeu del juny vinent. D’aquesta manera, exhaurirà el mandat, en resposta a les fortes crítiques de diferents sectors per la situació d’interinitat en què el Consell quedaria després de la seva sortida prematura.
“No vull que aquesta decisió ens distregui de la nostra missió ni soscavi aquesta institució i el nostre projecte europeu, tampoc que no s’utilitzi indegudament per dividir el Consell Europeu”, ha declarat en un comunicat que ha compartit a les xarxes socials, on lamenta que la candidatura ha causat un “acalorada controvèrsia mediàtica”.
Segons que ha relatat Michel, ell mateix ja havia previst que les seves aspiracions a eurodiputat generarien polèmica, però va subestimar “la magnitud i radicalitat d’algunes reaccions negatives, no dins del Consell Europeu, si no fora d’ell”, una situació que ha lamentat.
“Accepto la legitimitat de qualsevol crítica i qualsevol argument intel·lectual. Per descomptat, qualsevol situació té diversos punts de vista possibles, però els atacs personals s’estan apoderant cada cop més del discurs democràtic objectiu”, ha recalcat l’ex-primer ministre belga.
En aquest context, Michel ha reconegut que la situació generada el fa replantejar a tots els nivells, inclòs per l’impacte que provoca en l’àmbit personal. “Per aquestes raons, i per mantenir el focus en la meva missió, no seré candidat a les eleccions europees. Dedicaré tots els meus esforços a les meves responsabilitats actuals amb ferma determinació fins al final. Sempre seré un fervent defensor d’una Europa democràtica, forta, unida i propietària del seu destí”, ha conclòs.
En cas que Michel hagués aconseguit un escó al Parlament Europeu a les eleccions d’aquest estiu, hauria d’haver abandonat la presidència del Consell Europeu, que va assumir el 2019, mesos abans d’exhaurir el mandat el novembre d’aquest mateix any.
L’equip de Michel defensa que no existien impediments legals i que el relleu només obligaria a haver-hi un successor abans del previst. Altres veus, en canvi, veuen un risc que el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, d’extrema dreta, prengui provisionalment les regnes de la institució, ja que tindria la presidència de torn del Consell de la UE mentre es decidís el reemplaçament de Michel.
