25.03.2021 - 19:50
Un acte que avui s’ha tornat tan quotidià i trivial com fer una compra en línia d’un producte engega un procés llarg i complex, que anomenem logístic. Inclou principalment les operacions de transport, emmagatzematge i distribució dels productes en el mercat. Habitualment, es consideren operacions externes a la fabricació d’un producte i per això és un dels departaments de les empreses que més se sol externalitzar o subcontractar. I ve’t aquí que s’ha convertit en un dels sectors més importants de l’economia, quant a creixement. I un dels pocs en què la pandèmia ha tingut una influència molt positiva.
Segons que ha publicat avui l’Observatori Sectorial DBK, el 2020 la prestació de serveis d’emmagatzematge, transport i distribució, vinculats a operacions comercials a internet, va generar a tot l’estat espanyol un volum d’ingressos de 2.300 milions d’euros, un 24,3% més que l’any anterior. Es va accelerar, d’aquesta manera, la tendència de creixement que ja registrava, atès que en els tres exercicis precedents havia augmentat d’un 18%-19% cada any. No cal dir que la pandèmia, amb les mesures de confinament i tancament d’establiments comercials, adoptades per contenir-la, ha accelerat el dinamisme del comerç electrònic i la demanda de serveis logístics que té associada. Malauradament, la gent de DBK no publiquen les dades en l’àmbit de comunitats autònomes, però podem pensar que les xifres de Catalunya han seguit un ritme semblant.
L’informe destaca que el volum de negoci derivat del comerç electrònic entre empreses i particulars va superar els 50.000 milions d’euros el 2019, després d’augmentar d’un 25%, mentre que les dades provisionals del 2020 apunten a un creixement més alt, molt a la vora del 30%. Crec que hi ha poca cosa a afegir. Només s’ha de destacar especialment l’augment de la demanda vinculada a productes per a la llar, d’alimentació, roba, material esportiu, productes de salut i bellesa, material d’oficina i informàtica o articles de bricolatge.
Tot fa preveure que els ingressos derivats de la logística vinculada al comerç electrònic continuaran creixent notablement a curt i mitjà termini, a causa de les restriccions aplicades per combatre la pandèmia encara a la primera meitat de 2021 i els canvis en els hàbits dels consumidors, que continuaran augmentant el percentatge de les compres que fan per internet. Per això el negoci continua atraient noves empreses i incentivant l’augment de les inversions en tecnologia i infrastructures.
És un sector que té dos vessants molt diferents. Per una banda, hi ha una gran concentració. Els cinc primers operadors van aplegar el 2020 gairebé la meitat de mercat, mentre que la participació agregada dels deu primers va atènyer el 63% del volum de negoci total. Per una altra banda, hi ha una atomització molt gran, sobretot en allò que s’anomena transport de l’última milla. És el lliurament directe al client, sigui en un punt de recollida o a casa. Aquest segon cas s’escau normalment després d’una compra en una botiga o plataforma en línia. En aquest segment és on han aparegut de fa temps més empreses noves i a algunes no els va pas gens malament.
Per això he volgut parlar amb un dels tres fundadors de Method Advaced Logistics. Tot i el nom en anglès, són d’aquí, tenen la seu a Barcelona i la base a Santa Perpètua de Mogoda. Van començar fa tres anys i ja facturen uns trenta milions, amb un creixement del 52% el 2020. Luis Ángel Flórez m’explica que el gran canvi que hi ha hagut durant la pandèmia entre els clients és doble. Per una banda, ha entrat en el camp del comerç en línia gent de més de quaranta-cinc anys, cosa que no passava abans; i, per una altra, ha augmentat substancialment el ventall de mercaderies que es compren per aquest canal. “Abans s’hi compraven productes de petit format i l’últim any ha estat normal transportar electrodomèstics, barbacoes, sofàs i tota mena de mobles comprats per internet. Els productes de bricolatge, per exemple, abans es compraven presencialment en botigues i ara se’n fan moltes comandes en línia”, diu.
Sobre si és un fenomen aïllat que s’acabarà quan s’acabi la pandèmia, creu que no. “Nosaltres calculem que un 30% dels compradors del nou canal es consolidaran i que la pandèmia ha avançat aquest canvi d’hàbits uns cinc anys”, em diu. Com que tenen oficina a Madrid i vint delegacions a tota la península, li demano quines diferències noten entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol. La principal és en l’aspecte de l’ocupació. “Notem que la rotació dels treballadors a Barcelona és el triple que a Madrid, per exemple. Parlo de treballadors de perfil baix. Això vol dir que aquí troben moltes més alternatives que en uns altres llocs. Entre els treballadors de perfil mitjà i alt, la cosa s’iguala i la permanència fins i tot és més alta a la demarcació de Barcelona.” La mostra és significativa, perquè, de mitjana, tenen uns 650 treballadors.
Hem de pensar que en aquest mercat tan canviant, el lliurament d’última milla ha sacsejat el model que hi havia fins ara i això demana de repensar-ho tot sovint. El model de lliurament capil·lar evoluciona molt, segons la demanda. És a dir, apareixen nous punts de lliurament, la freqüència és més gran i hi ha pics de demanda difícils de gestionar. Per si no n’hi hagués prou, els consumidors han passat de conformar-se amb una espera de tres o quatre dies per a un producte a reclamar que arribi el mateix dia que ho demanen. En definitiva, és un sector en progressió constant i gens fàcil de gestionar, en què els compradors són com més va més exigents i cada vegada hi ha més competència entre empreses.
