07.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Niha Masih i Frances Vinall
El 8 de març de 2014 va desaparèixer l’avió del vol 370 de Malaysia Airlines, amb 239 persones a bord. Una dècada després, el cas continua essent un dels misteris més grans de la història de l’aviació.
La desaparició va desencadenar una extensa operació de recerca en què van participar una trentena de països durant anys. El cas també ha estat analitzat en profunditat al programa australià 60 minutes i en una docusèrie de Netflix.
La setmana passada, en un acte commemoratiu del desè aniversari de la desaparició de l’avió, el ministre de Transports de Malàisia, Anthony Loke, va declarar que el govern està disposat a organitzar una altra operació de recerca si apareixen noves proves creïbles. Fa poc, una empresa nord-americana va presentar una proposta al govern per a organitzar una nova operació de recerca, cosa que ha despertat esperances a les famílies dels desapareguts.
Heus aquí una cronologia dels principals esdeveniments del cas, del 2014 fins avui.
2014: Desaparició del vol MH370
El 8 de març de 2014 a la matinada, l’avió del vol 370 de Malaysia Airlines –que viatjava de Kuala Lumpur a Pequín– va desaparèixer sobtadament dels radars. A bord de la nau, un Boeing 777, hi viatjaven 227 passatgers i 12 membres de la tripulació. Els passatgers pertanyien 14 estats, però la majoria eren xinesos. No se’n va tornar a saber res de cap.
La darrera comunicació de l’avió fou trenta-vuit minuts després de l’enlairament, quan era sobre la mar de la Xina Meridional. El radar militar va captar com es desviava dràsticament de la trajectòria prevista, en direcció oest, abans de perdre-se’n el senyal. Hom creu que va caure a l’oceà Índic, dins la zona de salvament d’Austràlia.
La recerca va començar poc després, i les autoritats malàisies, australianes i xineses van acordar de rastrejar més de 37.000 quilòmetres quadrats d’oceà en cerca de proves.
2015: Malàisia declara que la desaparició havia estat un accident
El gener del 2015, les autoritats malàisies van declarar que la desaparició del vol 370 havia estat un accident, i que els passatgers i la tripulació que viatjaven a bord eren considerats morts. Això va aplanar el camí perquè l’aerolínia indemnitzés les famílies.
A l’abril, Malàisia, Austràlia i la Xina van acordar de duplicar la zona de recerca submarina a 74.500 quilòmetres quadrats.
Al juliol, va aparèixer una primera pista a uns 4.500 quilòmetres de la zona de recerca. A la petita illa francesa de Reunió, a l’oceà Índic, van trobar un tros de metall molt semblant a una peça d’una ala dels Boeing 777. Els experts francesos que van examinar aquella peça, coneguda amb el nom de flaperon, van concloure que pertanyia a l’avió accidentat.
2016: Troben més restes, probablement de l’MH370
El 2016 es van recuperar més peces corresponents a restes probables de la nau, i procedents de diversos països: part d’una ala a les illes Maurici (situades a l’oceà Índic, just a l’est de Reunió), segments d’una porta i del motor a Sud-àfrica, una secció de l’aleta exterior d’una ala a Tanzània i trossos d’una ala a Moçambic.
El maig d’aquell any, el director de l’Oficina de Seguretat en el Transport d’Austràlia, Martin Dolan, va reconèixer que les possibilitats de trobar l’avió desaparegut eren com més va més baixes.
2017: Acaba la recerca de Malàisia, Austràlia i la Xina
El 2017, després de tres anys, la recerca submarina que havia començat el 2014 en una secció de l’oceà Índic va acabar sense èxit. Austràlia havia dirigit l’operació amb el suport de Malàisia i la Xina, i funcionaris de tots tres estats van dir que la decisió de suspendre l’operació no s’havia pres “a la lleugera ni sense tristesa.”
“Tot i els esforços i mitjans tècnics esmerçats, com també el modelatge i l’assessorament de professionals altament qualificats, que són els millors en el seu àmbit, la recerca no ha pogut localitzar l’aeronau, desafortunadament”, digueren tots tres països en un comunicat.
L’Oficina Australiana de Seguretat en el Transport va assenyalar en un report que sense localitzar la nau no es podia determinar el motiu de la desaparició.
2018: Recerca d’Ocean Infinity; dimiteix el cap d’aviació de Malàisia per un estudi de seguretat
El gener del 2018, l’empresa nord-americana Ocean Infinity va començar una nova recerca de les restes de l’avió. Va rastrejar 43.000 milles quadrades d’oceà basant-se en l’anàlisi de la deriva de les restes. L’empresa va signar un contracte amb el govern malaisi per un import de 70 milions de dòlars, que tan sols s’abonarien en cas que es trobés la nau, però no va aconseguir trobar res després de més de tres mesos de feina.
Al juliol, les autoritats malàisies van fer públic un report en què concloïen que l’avió s’havia desviat manualment de la trajectòria de vol. Van descartar un error mecànic o informàtic com a causa de la desaparició.
L’informe, de 495 pàgines, assenyalava errors en el control del trànsit aeri de Malàisia, i va originar la dimissió del cap d’aviació civil.
2024: Una possible nova operació de recerca?
Després de tots aquests anys, els familiars dels desapareguts continuen exigint respostes i fent pressió perquè prossegueixi la investigació. Loke, ministre de Transport de Malàisia, va declarar aquesta setmana en un acte commemoratiu amb les famílies que el govern estava disposat a convidar Ocean Infinity a debatre sobre una altra operació de recerca, que seria sense cost si no hi havia troballa.
“Faré mans i mànigues perquè el gabinet aprovi la signatura d’un nou contracte amb Ocean Infinity i la recerca es reprengui com més aviat millor”, declarà Loke.
El director executiu de l’empresa, Oliver Plunkett, confirma en un correu electrònic que va presentar una nova proposta i que la companyia confia a reprendre la recerca aviat. D’ençà del darrer intent, Plunkett explica que l’empresa ha millorat la capacitat de recerca a la mar mitjançant la robòtica i més tecnologies.
Segons un expert, organitzar una nova cerca és justificat.
“Pot ser que el misteri no es resolgui del tot, perquè no sé fins a quin punt hi ha proves per a assegurar definitivament què va passar a l’avió”, explica Charitha Pattiaratchi, professora d’oceanografia costanera de la Universitat d’Austràlia Occidental, que ha fet anàlisis de deriva per a conjecturar l’emplaçament de les restes. “Però si se’n troben les restes, finalment podrem cloure la tragèdia de les persones que van perdre els seus éssers estimats.”
Jennifer Hassan ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
