15.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 16.03.2025 - 20:14
The Washington Post · Mary Beth Sheridan
Durant mesos, les pistes havien començat a arribar en forma de missatges de Facebook. Tots semblaven apuntar en la mateixa direcció: que en un petit poble rural dels afores de Guadalajara, a l’oest de Mèxic, s’amagava una fossa comuna amb centenars de cossos.
Mèxic –un país en què més de 110.000 persones es troben en parador desconegut– fa anys que arrossega un problema greu que té a veure amb els desapareguts. Els familiars de les víctimes han desenterrat centenars de fosses plenes de cadàvers. Aquesta semblava una més. Però els responsables de la pàgina de Facebook –un grup de l’estat de Jalisco que es dedica a cercar desapareguts– no podien evitar una certa desorientació. S’havia dit que la fossa era al poble de La Estanzuela. Però on, exactament?
El 5 de març, després de rebre més pistes anònimes, la cap del grup, Indira Navarro, i desenes de familiars de víctimes més van arribar a un ranxo abandonat als afores del poble i van començar a excavar. Desenterraren tres forns subterranis, tot trobant centenars i centenars de fragments d’ossos socarrats: cranis, dits, dents. Es trobaven en un camp d’extermini.
La imatge que realment ha deixat atònits els mexicans ha estat la de les sabates. Enterrades sota el ranxo, els voluntaris en trobaren una munió: més de dues-centes.
“Recorda les condicions d’Auschwitz”, digué fa poc José Ramón Cossío, ex-president del Tribunal Suprem de Mèxic, en una entrevista a la ràdio mexicana.
El descobriment ha commocionat els mexicans, ha dominat l’actualitat informativa i ha desfermat protestes de grups de ciutadans, l’Església Catòlica i els experts en dret.
Mèxic s’ha trobat flagel·lat per una violència extrema d’ençà del 2008, quan l’exèrcit –amb el suport dels Estats Units– llançà una ofensiva a gran escala contra grups criminals que havien format exèrcits privats propis. Aquests camps d’extermini han esdevingut habituals al país. S’hi descobreixen noves fosses comunes pràcticament cada setmana. El ranxo de Jalisco, tanmateix, ha causat un horror especial entre els mexicans.
La troballa evidencia fins a quin punt els grups criminals han penetrat en l’economia mexicana. Els càrtels ja no tan sols trafiquen drogues cap als Estats Units: també extorqueixen empreses, cobren “imposts” als traficants d’immigrants i dirigeixen vastes xarxes de contraban de mercaderies, de la gasolina a la fusta.
El grup de Navarro creu que el ranxo de La Estanzuela havia estat un centre de reclutament i entrenament d’un d’aquests grups. La zona és controlada per un dels càrtels més importants del país, Jalisco Nova Generació (CJNG).
El grup de Navarro, conegut per Guerrers Cercadors de Jalisco, l’any passat va començar a sentir notícies de casos de joves que havien arribat a les estacions d’autobús de la zona de Guadalajara, atrets per ofertes de feina publicades a internet, i tot seguit havien desaparegut sense deixar rastre.
D’ençà que el camp fou descobert, hi ha hagut gent que ha ofert a Navarro i als mitjans de comunicació relats detallats de què creuen que els passà, a aquests joves. Parlen anònimament per por de represàlies. Expliquen que els nois, pensant que es reunirien amb els seus nous ocupadors, es van deixar portar al ranxo, on el càrtel els va obligar a sotmetre’s a un programa d’entrenament militar. Aquells qui no rendien adequadament o es negaven a seguir les ordres van ser assassinats, segons aquests testimonis, i en van trossejar els cossos. Alguns altres sembla que van morir apallissats, o bé a causa de la deshidratació. Al camp, els reclutes foren obligats a cavar clots i construir forns improvisats amb maons i pedres.
Encara que molts treballadors del camp van ser segrestats contra la seva voluntat, alguns testimonis diuen que n’hi va haver que es van oferir voluntàriament. El fet és que aquests darrers anys els càrtels han agafat tanta importància econòmica que figuren entre els grans creadors d’ocupació del país: com que sovint els treballadors són assassinats o empresonats, aquests grups necessiten recanvi de mà d’obra contínuament. “Reclutar entre 350 i 370 persones per setmana [a tot el país] és essencial per a evitar-ne la fallida”, diu un estudi d’investigadors mexicans i italians publicat el 2023.
Una de les raons per les quals la descoberta del camp ha indignat tant és que les autoritats ja n’estaven al corrent. La guàrdia nacional va fer una batuda al ranxo el setembre passat. Hi va detenir deu persones, va rescatar dos segrestats i va descobrir un cadàver embolicat en plàstic, segons les autoritats.
Salvador González de los Santos, fiscal general de l’estat de Jalisco, explica que una desena de treballadors del govern, amb l’ajuda d’una retroexcavadora i de gossos ensinistrats, van rastrejar l’indret en aquell moment, però que no van trobar cap cadàver més. Els treballadors, assegura, no van poder examinar a fons tot el ranxo per una raó ben simple: era massa gran.
Els rastrejadors voluntaris, tanmateix, van localitzar les fosses amb un mètode sorprenentment rudimentari: clavar vares de metall a terra i olorar-ne les puntes per a detectar la fortor dels cossos en descomposició.
“Un col·lectiu de la societat civil, sense entrenament en tècniques forenses, ha rastrejat el ranxo molt més bé que no els investigadors experts”, escriu Sergio Sarmiento, columnista del diari mexicà Reforma.
Aquests darrers dies, arran de la descoberta dels voluntaris, les autoritats han localitzat sis fosses clandestines més al ranxo. Encara no és clar quantes persones, en total, hi han estat assassinades.
Els grups de recerca civils han proliferat per tot Mèxic aquests darrers quinze anys, en què la xifra de desapareguts s’ha multiplicat. El 2019, el qui era president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va prometre d’intensificar els esforços de cerca dels desapareguts, que atribuí a la inoperància de governs anteriors. La seva comissària, tanmateix, es trobà forçada a dimitir després d’admetre que les desaparicions no havien deixat d’augmentar.
Navarro, cap del grup de recerca, fa nou anys que cerca el seu germà. Però ni tan sols la seva experiència no l’havia mentalitzada per a la descoberta de la roba, les sabates i més munts d’articles quotidians al ranxo. “Veure escampats per terra tots els objectes, tots els somnis d’aquests joves, et fa posar els pèls de punta”, explicà fa poc a Radio Fórmula. “És esgarrifós de veure com van acabar allí simplement perquè pensaven que podrien tenir una vida millor, un salari més alt.”
Valentina Muñoz Castillo i Gabriela Martínez han contribuït a elaborar aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
