The Washington Post · Mary Beth Sheridan i Gabriela Martínez

Ciutat de Mèxic, Mèxic. Aquesta setmana, Donald Trump ha nomenat Tom Homan “tsar de la frontera” i Stephen Miller sotscap de gabinet, dues tries que evidencien la intenció del president d’aplicar una política migratòria de línia dura. Pocs països es veuran més afectats que Mèxic per aquesta política que Trump ha descrit com “la campanya de deportacions més gran de la història del país”.

Gairebé la meitat dels onze milions de persones que es calcula que viuen il·legalment als Estats Units són mexicans, segons els analistes. Deportar-los a Mèxic és més econòmic i més fàcil que no pas enviar-los de retorn a països més llunyans que no tenen bones relacions amb Washington, com pot ser Veneçuela.

A Mèxic, els defensors dels migrants es declaren alarmats pel que pugui passar. Fer tornar milions de mexicans sense feina ni perspectives vitals a ciutats que van abandonar fa anys, diuen, pot desfermar el caos en zones assolades per la pobresa i el crim organitzat.

Podrà absorbir tots els deportats, Mèxic?

Es calcula que hi ha uns cinc milions de mexicans indocumentats als Estats Units. Deportar-ne gran part a Mèxic presenta problemes logístics enormes per a ambdós països.

Ara com ara, el govern nord-americà deporta amb avió uns cinc-cents immigrants no regularitzats cada setmana a Mèxic, on són rebuts per equips del govern que els ajuden a trobar feina i a demanar ajuts socials, segons que explica Arturo Rocha, ex-alt funcionari d’immigració mexicà.

Molts altres són deportats a través de la frontera terrestre entre Mèxic i els Estats Units, on no hi ha prou infrastructura per a gestionar grans xifres de deportats, segons els analistes. Hi ha una xarxa d’albergs per a immigrants, la majoria dels quals són gestionats per grups religiosos. Però, sovint, aquests albergs manquen de recursos financers.

“Ningú no està preparat per a deportacions d’aquesta magnitud: ni els governs ni les organitzacions de la societat civil”, explica el reverend Francisco Gallardo, un sacerdot catòlic que dirigeix el refugi Casa del Migrant a Matamoros, una ciutat contigua a la frontera amb Texas.

Per si no n’hi hagués prou, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum –que va assumir el càrrec a l’octubre– encara està en procés de formar el seu equip govern, i alguns càrrecs clau que s’han d’ocupar de la política migratòria romanen vacants.

Les deportacions amenacen l’economia mexicana

Probablement, Mèxic es veurà obligat a rebre una gran xifra de persones en un moment en què la seva economia es contrau, i en què l’amenaça de Trump d’imposar aranzels als productes mexicans és més viva que mai. Prop d’un 80% dels productes mexicans –des d’alvocats fins a automòbils– s’exporten als Estats Units.

Però l’economia mexicana podria enfrontar-se a una altra amenaça derivada de les deportacions: la caiguda de les remeses estrangeres. Tan sols l’any passat, els mexicans als Estats Units van enviar a casa més de 60.000 milions de dòlars. Les deportacions a gran escala, en aquest sentit, “podrien afectar greument els mexicans més pobres”, segons que explica Tyler Mattiace, investigador per a les Amèriques de Human Rights Watch.

Les deportacions també podrien perjudicar l’economia nord-americana, que depèn dels treballadors indocumentats per a cobrir llocs de feina en sectors com ara la construcció, l’hostaleria i l’agricultura.

El crim organitzat també podria beneficiar-se de les deportacions

Homan, el nou “tsar de la frontera” de Trump, ha dit que la campanya se centrarà, en un primer moment, en els immigrants indocumentats que han comès delictes o bé han rebut ordres de deportació dels jutges, però que no han abandonat els Estats Units. “Hem de perseguir-ne els pitjors primer”, diu en declaracions a The Washington Post.

Però la repressió de la immigració als Estats Units ha tingut l’efecte involuntari d’enfortir els grups de delinqüència organitzada al costat mexicà de la frontera. Els càrtels guanyen milers de milions de dòlars gràcies als “imposts” als contrabandistes que els emigrants contracten per travessar l’Amèrica Llatina i la frontera dels Estats Units. Molts grups criminals també es dediquen a segrestar-los per a demanar-ne un rescat.

El reverend Marvin Ajic, un sacerdot catòlic que va dirigir un refugi per a desplaçats a la ciutat mexicana de Nuevo Laredo durant quatre anys, explica que els grups criminals podrien aprofitar-se de l’arribada en massa d’immigrants a les ciutats frontereres amb els Estats Units, moltes de les quals són considerades altament violentes.

“Els càrtels, pràcticament, han declarat el control de la zona nord de Mèxic”, diu. I afegeix: “L’única cosa que s’aconseguirà amb això és fer que els immigrants siguin vulnerables.”

Els envits de Mèxic, més enllà dels deportats

Segurament, Mèxic seria capaç d’absorbir els seus propis ciutadans deportats dels Estats Units. No és clar si el govern de Trump pressionarà l’executiu mexicà perquè també accepti de rebre immigrants no regularitzats provinents d’altres països.

“No crec que el pla de Trump comporti deportar només migrants mexicans a Mèxic”, diu Eunice Rendón, codirectora d’Agenda Migrante, un grup de defensa dels drets dels desplaçats amb seu a Ciutat de Mèxic. “Aquí és on començaran les dificultats: la frontera s’omplirà”, continua.

Què pretén de fer Mèxic?

Arran de la pressió del govern Biden, Mèxic va desplegar la seva pròpia ofensiva contra els emigrants l’any passat, que ha contribuït a reduir les detencions a la frontera nord-americana en un 78% d’ençà del desembre passat. Ara les detencions són, fins i tot, més baixes que no a la fi del primer mandat de Trump.

Preguntada sobre el nomenament d’Homan, Sheinbaum va dir als periodistes dilluns: “Sempre defensarem els mexicans de l’altre costat de la frontera.” En aquest sentit, el govern mexicà ha anunciat que reforçarà el personal en els més de cinquanta consolats mexicans als Estats Units per a ajudar a garantir que es respectin els drets dels immigrants.

Però Trump ha amenaçat d’imposar aranzels d’un 25%, pel cap baix, en cas que Mèxic no freni dràsticament el trànsit d’emigrants i drogues a través de la frontera. Atesa la dependència de Mèxic del comerç amb els Estats Units, és possible que Sheinbaum acabi cedint a algunes de les exigències de Trump –tal com va fer el seu predecessor, el president Andrés Manuel López Obrador, durant el primer mandat de Trump.

“Estem preparats per rebre grans xifres de migrants, com ja hem fet anteriorment”, diu Rocha, l’ex-funcionari d’immigració. “Però la pregunta clau és: com de multitudinàries seran aquestes deportacions multitudinàries?”

Valentina Muñoz Castillo ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb