Més enllà dels pobles indígenes: per què Mèxic és tan contrari a la monarquia espanyola?

La relació diplomàtica entre Mèxic i l’estat espanyol ha estat sempre molt sensible pel passat colonialista del regne espanyol i ja fa uns quants anys que es va estroncar. La tensió s’ha evidenciat en molts episodis, però ahir es va esdevenir un fet sense precedents amb l’Amèrica del Nord , quan va fer-se públic com seria la presa de possessió de la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum. En l’acte, que es farà el primer d’octubre a la Ciutat de Mèxic, no hi assistirà Felipe VI. No pas per decisió de la monarquia espanyola. Ha estat el govern de Mèxic que no l’hi ha convidat. I el motiu que ha expressat Sheinbaum és ben clar: perquè la monarquia i l’estat espanyol encara no han demanat perdó pel passat colonial.

L’anunci d’ahir ha causat molt malestar en el govern espanyol, que ho considera inacceptable i per aquest motiu ha decidit de no participar de la cerimònia, a què sí que havia estat convidat el president Pedro Sánchez. En un comunicat, la presidenta electa de Mèxic ha recordat que el març de 2019 el president Andrés Manuel López Obrador va enviar una carta al rei espanyol en què, amb motiu del segon centenari de la independència, el 2021, proposava d’organitzar una cerimònia conjunta al més alt nivell i demanava que l’estat espanyol “expressés de manera pública i oficial el reconeixement dels greuges causats” durant l’època colonial. Cinc anys després, Mèxic encara no n’ha rebut cap resposta.

En l’escrit, Sheinbaum recorda que Mèxic i l’estat espanyol tenen una sòlida relació d’amistat, amb vincles econòmics, turístics i culturals importants. També destaca una qüestió de fons que és clau: que Mèxic fou un aliat solidari i “una destinació generosa per a molts espanyols republicans” durant la guerra del 1936-1939. I deixa clar que, per al govern que encapçalarà, el reconeixement dels pobles indígenes és fonamental per a avançar.

Sobre el comunicado del 24 de septiembre del Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación de España. pic.twitter.com/K1rFImrO4p

— Dra. Claudia Sheinbaum (@Claudiashein) September 25, 2024

Com pot ser que la monarquia espanyola faci trontollar la relació de tots dos països? Per què Mèxic és tan contrari a la monarquia espanyola? Una part de la resposta està en el republicanisme, un valor que el país nord-americà defensa amb fermesa. Ho va fer palès el president Lázaro Cárdenas del Río, que públicament defensava, políticament i econòmica, la Segona República sempre que podia. Fins i tot després de la victòria del bàndol franquista, quan Mèxic va esdevenir la casa de milers d’exiliats.

El 15 de setembre de 1936, durant el discurs de la commemoració de la independència mexicana de l’imperi espanyol, el president Cárdenas va cridar a ple pulmó un “Visca la república espanyola!”. Un crit que encara avui ressona. A Mèxic, a la Moncloa i a la Zarzuela. I ahir, en certa manera, Sheinbaum també ho va voler recordar a Felipe VI.

La carta que féu tibant la relació

La tensió que es viu ara entre Mèxic i l’estat espanyol es va encetar a final de març del 2019, quan el president de Mèxic López Obrador va enviar una carta al rei espanyol i al papa en què sol·licitava una cosa ben simple: que demanessin perdó pels crims comesos durant la colonització del país. López Obrador assegurà que aquesta seria l’única manera de completar la reconciliació entre tots dos estats.

El president feia referència explícita a la conquesta de l’any 1519, un període que els mexicans no oblidaran mai. Quan començà allò que s’anomenà la Nova Espanya, la colonització, les matances, l’espoliació de recursos, la fi de la sobirania dels imperis asteca i inca. Un model que perdurà fins l’any 1821, quan Mèxic va aconseguir la independència, després d’onze anys de conflicte.

En l’escrit, López Obrador també reclamava que es redactés “un relat compartit, públic i socialitzat de la seva història comuna” a fi de millorar les relacions i perquè la convivència fos “més estreta, més fluida i més fraternal”. La Moncloa no va tardar a reaccionar. Segons l’executiu de Sánchez, l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no es pot jutjar amb una òptica contemporània. “Els nostres pobles germans han sabut sempre llegir el nostre passat compartit sense ira i amb una perspectiva constructiva, com pobles lliures amb una herència en comú i una projecció extraordinària”, van dir fonts del govern espanyol.

“Aturar” la relació

Tres anys després, el 2022, López Obrador va acabar de tibar la relació amb l’estat espanyol. En una compareixença davant els mitjans, el president anuncià una “pausa” en les relacions amb Espanya amb l’objectiu de girar full d’una etapa en què, segons el mandatari, autoritats i empreses espanyoles s’han aprofitat de Mèxic.

López Obrador criticà amb duresa el paper de l’estat espanyol en nombroses ocasions i digué que Mèxic s’havia endut la pitjor part de la “promiscuïtat” econòmica i política en les relacions bilaterals d’aquestes darreres dècades. “Ens saquejaven”, va dir. El president també va expressar que per obrir una etapa nova en les relacions, calia un “gest d’humilitat” en què es reconegués “l’extermini, la repressió, els assassinats als pobles originaris”. “Diuen que els hem d’agrair que vinguessin a civilitzar-nos”, va dir.

Aquesta “pausa” que demanava López Obrador s’ha acabat consolidant amb el moviment que ha fet Sheinbaum de no convidar Felipe VI. La nova presidenta de Mèxic és del mateix parer que el president sortint i defensa que la relació bilateral sortiria beneficiada d’una perspectiva històrica renovada. “D’acord amb el desenvolupament dels nostres pobles i que el reconeixement integral a les nostres identitats sigui l’eix d’una relació respectuosa, sòlida i fructífera”, diu.

Mèxic, ferm defensor de la Segona República espanyola

Mèxic, amb el president Cárdenas al capdavant, fou un dels grans aliats de la Segona República espanyola. El suport es va materialitzar en l‘àmbit diplomàtic, econòmic i armamentístic. I també va acollir aproximadament uns vint mil exiliats. Intel·lectuals, acadèmics i artistes que van contribuir en la cultura i l’educació del país, perquè molts es van integrar en organismes i institucions, bo i aportant-hi el bagatge professional.

En l’exili, Mèxic fins i tot va protegir el darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, que fa fugir a l’estat francès i es refugià a l’ambaixada mexicana. Azaña morí a Occitània el 1940 i el fèretre fou cobert amb la bandera mexicana com a gest simbòlic.

Al continent americà, el suport era desigual. Si Mèxic va acollir la república amb afecte, molts països del continent, com l’Argentina, governat per règims dictatorials, i el Brasil, s’hi van oposar i van donar suport explícit al bàndol franquista.

Mèxic, per contra, va ser l’únic país llatinoamericà que es va oposar al Comitè de No-Intervenció, impulsat per França amb l’objectiu d’evitar la internacionalització de la guerra de 1936-1939. Mèxic, en canvi, va defensar la legitimitat del govern republicà en uns quants fòrums internacionals, inclosa, el 1936, la Societat de Nacions, el precedent de les Nacions Unides. I va aprofitar l’esdeveniment per denunciar la violació de la sobirania espanyola per part d’aquests països i el deteriorament de les relacions internacionals.