L’escó de Comín, a les mans de Metsola: o escolta el TJUE o cedeix a la pressió espanyola

El Parlament Europeu encara no ha pres cap decisió sobre l’escó de Toni Comín, tot i que ja ha rebut una comunicació de la JEC amb la llista dels parlamentaris elegits en la circumscripció espanyola en què no hi ha el diputat de Junts. Ho confirmen a VilaWeb fonts de l’eurocambra, que precisen que fins que no hagin passat els cinc dies que la llei espanyola dóna als diputats electes per prometre la constitució –i, per tant, fins que no disposin de la llista definitiva de la Junta Electoral espanyola– no prendran cap decisió. I la decisió la prendrà la presidenta, Roberta Metsola, després d’haver escoltat el parer dels serveis jurídics, habitualment decantats cap a les tesis de les autoritats espanyoles quan han intentat d’impedir que els exiliats tinguessin la condició d’eurodiputats.

De manera que pot molt ben ser que Comín comenci la nova legislatura, el 16 de juliol, el dia de la sessió constitutiva del Parlament Europeu, sense tenir reconeguda la condició d’eurodiputat. I això, malgrat els 443.000 vots que va rebre. Però Roberta Metsola encara no l’ha presa, la decisió, i té dues opcions: o bé mantenir el criteri que va prendre el seu predecessor en el càrrec, el socialista italià David Sassoli, quan va reconèixer Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats, el desembre del 2019, o bé denegar-li la credencial, tot acceptant allò que li diu la JEC.

La primera opció implicaria que Metsola passés per alt la llista d’eurodiputats que li acabi enviant la JEC (que no inclouria el nom de Comín) i que donés per bona la llista d’eurodiputats electes en la circumscripció espanyola publicada al BOE del divendres 28 de juny. Perquè, segons que deia el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras del desembre del 2019, aquesta és la llista que té valor, la dels parlamentaris electes, tant si han jurat la constitució espanyola com si no. Perquè aquesta formalitat sobrevinguda en el cas espanyol no pot ser cap impediment ni cap requisit perquè un europarlamentari exerceixi com a tal.

Per això, arran d’aquella sentència, Sassoli va obrir la porta del parlament a Puigdemont i a Comín. I ho va fer també perquè, l’endemà de la sentència Junqueras, el TJUE mateix corregia la decisió que uns mesos enrere, al començament d’aquesta passada legislatura, el TGUE (la primera instància judicial europea) havia pres contra els interessos dels dos eurodiputats independentistes, quan els havia denegat la petició de mesures cautelaríssimes perquè poguessin accedir a l’hemicicle malgrat la decisió d’Antonio Tajani de vetar-los.

Tajani, el president sortint de l’eurocambra, va fer cabal d’allò que li va dir la JEC i no va admetre Puigdemont, Comín ni Junqueras, que no havien jurat la constitució espanyola. Tres anys després, el TGUE (una altra vegada) va prendre una decisió contra els interessos de Puigdemont i de Comín quan va dictar sentència sobre la demanda que tots dos van presentar contra el vet de Tajani. El tribunal aleshores va dir que Tajani havia actuat correctament, perquè no podia fer res més que allò que li diguessin les autoritats espanyoles.

Arran d’aquella sentència del TGUE (que no era definitiva), els serveis jurídics de l’eurocambra van apujar el to contra la situació de Puigdemont, Comín i Ponsatí; van arribar a qüestionar la validesa de les seves credencials i fins i tot van criticar la decisió que havia pres Sassoli de permetre’ls d’exercir d’eurodiputats. Fou aleshores, també, que l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, com a president de la Comissió d’Afers Jurídics, i aprofitant l’empenta de la sentència del TGUE, va qüestionar les credencials d’eurodiputat de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Jordi Solé, que tampoc no havia jurat la constitució espanyola. Va pressionar la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, perquè demanés a la JEC la documentació que mancava per a poder-los confirmar les credencials, i la JEC va respondre que cap no podia tenir la condició d’eurodiputat, que no havien jurat la constitució espanyola.

Aquella resposta, Metsola la va traslladar als seus serveis jurídics, que la van desar en un calaix fins ara. Silenci. Perquè, malgrat la sentència del TGUE, hi havia pendent el recurs que havien presentat a la instància judicial superior, el TJUE, els eurodiputats independentistes, i que no havia de trigar a sortir. Però encara no té data. Sí que hi ha, si més no, les conclusions de l’advocat general en el procediment (que poden ser orientatives del sentit que prendrà la sentència) sobre el recurs de Puigdemont i Comín. I el missatge és contundent: “No es permet a cap estat membre de suspendre temporalment l’exercici del mandat d’eurodiputat, i qualsevol intent en aquest sentit és manifestament contrari al dret de la Unió.”

I això és el que pretén fer de nou la JEC amb Comín. I també és el que podria fer Metsola, si seguís la veta de la sentència del TGUE del 2022, que és l’única que, ara per ara, té damunt la taula sobre el cas concret de les credencials. Però té una sentència del TJUE del 2019 que li diu que la llista d’eurodiputats vàlida a efectes de les prerrogatives dels eurodiputats no és la que li faci arribar ara la JEC, sinó la que el BOE va publicar amb tots els eurodiputats electes divendres passat, on sí que hi ha el nom de Comín; i el més important: té encara una sentència que ha de venir, sense data concreta però que no ha de trigar.

Metsola, membre del Partit Popular Europeu, pot ser permeable a les pressions dels seus col·legues espanyols i de Dolors Montserrat. I es pot veure temptada de vulnerar els drets d’un eurodiputat electe amb el risc que d’ací a pocs mesos el TJUE la deixi en evidència. Què farà finalment, quina decisió prendrà, se sabrà d’ací a pocs dies.