16.07.2024 - 12:39
|
Actualització: 16.07.2024 - 13:11
La dirigent maltesa Roberta Metsola ha tornat a ser elegida presidenta del Parlament Europeu. En una votació celebrada en el ple de constitució de la cambra a Estrasburg, Metsola, membre del Partit Popular Europeu (PPE), ha obtingut un ampli suport dels eurodiputats i ha estat nomenada en la primera volta. S’ha imposat a l’única candidatura alternativa que havia presentat el grup de l’Esquerra, amb Irene Montero. Metsola ha rebut 562 vots a favor dels 623 registrats –no es tenien en compte abstencions–, en una elecció que no ha comptat amb la participació del diputat de Junts, Toni Comín, encara amb l’escó vacant i pendent d’una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva situació.
L’elecció de Metsola ja formava part del paquet d’alts càrrecs que van negociar les tres famílies polítiques europees que fins ara han tingut la majoria en les institucions. L’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals –que havia de ser ratificat pels eurodiputats en aquest ple– dividia la presidència de l’eurocambra en dos períodes de dos anys i mig cada un, igual com a la darrera legislatura. En les negociacions, es va decidir que la primera meitat correspondria a Metsola i que la presidència passaria a mans dels socialdemòcrates en la segona.
Un parlamentarisme “més fort”
En el discurs previ a la votació, d’uns cinc minuts, Metsola ha demanat un paper més protagonista del Parlament Europeu durant la legislatura vinent. “Hem de reforçar les nostres operacions per poder ser l’actor polític de gran envergadura que volem ser; […] hem de ser un parlament fort dins una Unió forta”, ha dit.
Metsola veu “inacceptable” que el paper dels eurodiputats es dilueixi i demana que els membres de la cambra estiguin més “apoderats”. Alhora, ha assegurat que la seva passió pel projecte europeu no s’ha vist afectada i s’ha obert a “construir ponts” els dos anys i mig vinents de legislatura. “Si una cosa hem demostrat a la Unió Europea és que els camins improbables acaben essent possibles”, ha declarat.
També durant la seva intervenció, Metsola ha tingut un record per a l’ex-president de la cambra David Sassoli, mort el 2022, i s’ha compromès a honorar el seu llegat i a mostrar-se ferma de cara al futur. “Aquesta casa no ha de tenir por de liderar i canviar”, ha dit.
Incidència sobre qüestions catalanes
La dirigent maltesa, presidenta de l’eurocambra d’ençà del gener del 2022, és una figura de consens entre els eurodiputats. En són una bona prova les poques alternatives presentades a la seva candidatura i el suport que ha rebut en la votació. No obstant això, Metsola ha estat durament criticada aquestes darreres setmanes per Junts, arran de la decisió del Parlament Europeu de deixar vacant l’escó de Toni Comín i acatar la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC).
També durant la seva presidència Metsola va traslladar a la mesa de l’eurocambra l’ús del català als plens, a petició del govern espanyol. En la reunió del setembre del 2023, la mesa va optar per esperar la posició del Consell de la Unió Europea sobre aquesta qüestió, i va deixar l’ús del català als plens en suspens. La decisió no depenia exclusivament de Metsola, sinó d’una majoria de vice-presidents del parlament i, en aquest cas, l’ús del català no tenia prou suport.
Uns quants eurodiputats catalans van criticar durament durant la legislatura l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat, pel seu ús “partidista” de la Comissió de Peticions, que, per exemple, va organitzar missions a Catalunya per avaluar el model d’immersió lingüística. Malgrat les denúncies, Metsola no s’hi va pronunciar. Ella i Dolors Montserrat comparteixen família política.
Si bé la seva figura no ha estat constantment en el punt de mira, durant el mandat s’ha posat en qüestió la seva posició contrària a l’avortament o el seu viatge a Israel després dels atacs d’Hamàs del 7 d’octubre, i ha hagut de fer front a la crisi de reputació de la cambra després de l’esclat del Catargate.
Un parlament més fragmentat
Metsola haurà de tornar a ser àrbitre d’un parlament que, després de les eleccions del 9 de juliol, arriba més fragmentat que mai per l’auge de l’extrema dreta. Si bé la gran coalició europea va aconseguir de mantenir la majoria després de les eleccions, la suma d’eurodiputats respecte de la legislatura anterior s’ha reduït. El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra.
Els últims dies han estat marcats per la irrupció de Patriotes per Europa, el grup impulsat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, del qual també forma part Vox. Amb 84 eurodiputats, entra com a tercera força al Parlament Europeu, en un clar viratge de la cambra cap a posicions ultraconservadores.
Al mateix temps, el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de Giorgia Meloni va sumar 78 escons, de manera que ha avançat Renovar Europa i la dirigent italiana s’ha erigit en una figura que pot esdevenir clau per a la reelecció de Von der Leyen.
I més a la dreta d’aquestes dues formacions hi ha la família de l’Europa de les Nacions Sobiranes, amb 25 eurodiputats, encapçalada per Alternativa per Alemanya (AfD). A l’altra banda de l’hemicicle hi ha els Verds (53), que van tenir una forta davallada, i l’Esquerra (46). La resta de l’hemicicle l’ocuparan els diputats no inscrits (12) i els 21 que han entrat per primera vegada a l’eurocambra però que no han entrat dins cap família política.
Segons les estadístiques proporcionades per la cambra, el nou Parlament Europeu és format per un 61% d’homes i un 39% de dones. Tal com han explicat els responsables de premsa, la presència de dones es manté pràcticament igual que en l’anterior legislatura, quan representaven entorn del 40% de la cambra. L’edat mitjana dels eurodiputats és de 50 anys. El representant més gran en té 77 i el més jove 23.