07.10.2024 - 19:50
|
Actualització: 07.10.2024 - 20:16
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha encarregat un estudi per a explorar el cost econòmic i les implicacions legals que tindria oficialitzar el català, l’èuscar i el gallec al Parlament Europeu, abans de decidir sobre el futur d’aquestes llengües a l’eurocambra. Tanmateix, ho deixa a les mans d’un grup de treball que inclourà membres del PP i de l’extrema dreta.
El Grup de Treball de la Taula sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics és integrat per cinc vice-presidents de l’eurocambra, entre els quals Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El president és Martin Hojsík, un eurodiputat liberal eslovac, i també compta amb un representant de l’Esquerra Europea, el francès Younous Omarjee, i un altre dels ultraconservadors d’ECR, la italiana Antonella Sberna.
Metsola no ha posat data per a concloure aquesta avaluació, però segons les fonts consultades per Europa Press, podria durar mesos. Concretament, vol obtenir dades clares del cost que implicaria la traducció a les sessions plenàries quant a personal i infrastructures, però també vol valorar elements com ara si hi hauria prou personal qualificat per a assegurar les interpretacions de les tres llengües.
L’ús del català al Parlament Europeu és automàtic si és reconegut com a idioma oficial de la UE. Si el govern de Sánchez ja hagués obtingut aquest reconeixement al Consell no caldrien grups de treball que n’avaluessin l’aplicació.
La petició per a reformar el reglament lingüístic de la Unió Europea i afegir-hi el català, l’èuscar i el gallec com a llengües oficials continua congelada. Del setembre del 2022 ençà, Metsola ha rebut tres cartes formals del ministre espanyol d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, reivindicant l’ús de les tres llengües cooficials. Els promotors de l’oficialitat del català fins i tot havien previst que es pogués aprovar abans de la investidura de Pedro Sánchez, però es va acabar la presidència espanyola i va donar pas a la de Bèlgica, que durant tot el procés negociador es va mostrar comprensiva amb la demanda d’aprofundir en el plurilingüisme europeu, però que tampoc no ho va tractar, ni de bon tros, com una prioritat. I del juliol fins al desembre, la presidència rotatòria és d’Hongria, que ja va dir que no tenia previst de tornar a dur aquesta qüestió a l’agenda europea.
