Els mètodes per a trobar parella es van avançar segles a Tinder, segons un nou estudi

Les populars eines per a trobar parella que bona part de la població fa servir avui en dia, com ara Tinder, poden semblar un producte específic dels nostres temps, però en realitat formen part d’una història de l’emparellament que es remunta molts segles enrere. Així ho explica Elena Serrano, investigadora de la Universitat de València, en l’article que recentment ha publicat en el marc del projecte europeu CIRGEN, dedicat a examinar la creació i cimentació d’identitats i rols de gènere durant el segle XVIII a Europa. Es tracta del primer projecte valencià en humanitats i ciències socials que accedeix a aquesta font de finançament.

L’objectiu primordial d’aquest projecte és el d’investigar com, històricament, les societats han intentat d’establir mecanismes per tal de cercar parella i determinar-ne la idoneïtat. I és que, segons Serrano, “la preocupació per trobar tècniques més fiables amb les quals determinar la idoneïtat de les parelles ha exercit una funció essencial tant pel que fa al manteniment de l’ordre social com pel que fa a la conformació de les subjectivitats, tot reforçant i, alhora, subvertint les estructures d’edat, gènere, raça i sexualitat dominants. La ciència de l’amor, per dir-ho amb una frase molt del segle XVIII, seria també una ciència de l’harmonia social aplicada.”

Segons la investigadora, aquestes inquietuds, lluny d’ésser exclusivament modernes, ja eren ben presents en segles anteriors. L’article, de fet, en cita els casos tant diversos temporalment i geogràfica com ara l’astrologia a la península italiana al segle XV, les idees del filòsof Benito Feijoo a l’estat espanyol del segle XVIII, les utopies socialistes de Charles Fourier a la França de mitjan segle XIX o bé la frenologia a la Nord-amèrica de finals del segle XIX.

El projecte va néixer arran de les declaracions d’un dels creadors del servei de cites en línia OKcupid, Christian Rudder, que afirmà que els algorismes són capaços d’identificar quines persones s’aparellaran en el futur, a còpia d’examinar-ne el comportament i les respostes a una sèrie de preguntes predeterminades. Es tractaria, doncs, d’un mètode científic per a trobar parella, que si bé “podria semblar paréixer un assumpte exclusivament contemporani”, conclou Serrano, en realitat beu “d’un ampli llegat.”