11.12.2018 - 05:20
Tractar d’entendre l’etnobotànica valenciana sense abordar les aportacions de Joan Pellicer seria desaprofitar una oportunitat per descobrir-nos els lligams entre natura, ciència i món rural que el de Bellreguart va posar en valor al llarg de la seua trajectòria. Un bagatge riquíssim adquirit gràcies a un treball de camp minuciós i compromés amb els seus protagonistes, les plantes, les persones i la tradició oral, que va saber divulgar amb pedagogia i sensibilitat a través d’una producció literària imprescindible.
Igualment infructuós resultaria el recorregut per la història de la revista Mètode sense parar especial atenció a les contribucions periòdiques que va fer Pellicer entre 2001 i 2004. L’investigador és l’autor de la sèrie Botànica estimada, una secció dedicada a la flora del País Valencià conformada per un seguit d’articles en els quals es creuen medicina i poesia, història i geografia, literatura, coneixement popular… totes aquelles disciplines que, en conjunt, caracteritzaren la singular obra de Pellicer.
Herbes mengívoles, flors, aromàtiques o plantes medicinals, en especial els exemplars propis de la Diània, emplenaren el racó que Mètode va reservar a l’etnobotànic. Les seues característiques físiques, l’olor, el sabor, el seu color, s’analitzaven junt amb els usos que històricament les han tornat útils al nostre territori, com les seues propietats medicinals o el seu paper en la cuina valenciana tradicional. Un valor que encara perdura a la València rural i que Pellicer va saber comunicar a la resta de la societat valenciana amb els seus llibres, articles i inclús a través de la televisió, envers l’avanç del progrés i la pèrdua dels nostres ecosistemes: «Ara només prospera la tenebrosa fronda de l’asfalt i la monstruosa flor del ciment, i una infinita i suïcida indiferència» (Joan Pellicer, Cirerer de pastor).
Amb motiu del pròxim número 100 de la revista, us convidem a rellegir els articles de la secció de Joan Pellicer, Botànica estimada.
