05.03.2019 - 05:00
Quins reptes li esperen a la ciència a curt i mitjà termini, en termes tècnics, socials i, fins i tot, ètics? Què farem amb un sistema que avança inexorablement cap a una crisi energètica de dimensions encara desconegudes? Podrem aconseguir no només posar fi a la fam al món, sinó alimentar de forma saludable i sostenible la creixent població global? Aconseguirem ferramentes genètiques per a dirigir l’evolució de la nostra espècie? Superarem la crisi ambiental i ecològica derivada del canvi climàtic? Serem capaços de sintetitzar artificialment cèl·lules vivents a un laboratori?
Són aquestes preguntes de resposta complexa i al voltant de les quals gira el monogràfic ‘Els reptes de la ciència’, peça central del número 100 de la revista Mètode. El coordinador n’ha estat Pere Puigdomènech, professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Cerdanyola, que obri el monogràfic amb un article justament al voltant dels reptes del nostre temps i el rol que hi jugarà la recerca científica. El segueix Carlos Hidalgo, investigador del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques, amb un article centrat en els desafiaments que planteja la transició energètica. Per la seua banda, l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Pere Arús ens parla de l’agricultura del futur, mentre que la professora de Genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany tracta les claus tècniques i ètiques al voltant de l’edició genètica en humans. L’ecòleg i investigador Jaume Terradas aborda la crisi planetària de l’anomenat antropocè i, per últim, els investigadors de la Universitat de València Manuel Porcar i Juli Peretó s’endinsen en els reptes científics i socials del camp emergent de la biologia sintètica.
El #Mètode100 arriba il·lustrat amb la sèrie A la recerca del temps perdut, del pintor Manuel Sáez (Castelló, 1961), que presenta objectes de treball típics del laboratori des de perspectives diferents i amb una cridanera combinació de colors i textures. La doble portada d’aquest número ha estat elaborada a partir de l’obra de Sáez i amb ella celebrem la importància d’aquesta fita per a la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València.
