11.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Miriam Berger, Louisa Loveluck, Imogen Piper, Hazem Balousha, Hajar Harb i Abbie Cheeseman
Feia una setmana que catorze operaris d’emergències palestins havien desaparegut quan un grup de treballadors de l’ONU en trobà enterrats els cossos en una fossa comuna de sorra. Els soldats israelians, tal com consta en els vídeos a què ha tingut accés The Washington Post, havien enterrat tant els homes com les ambulàncies en què viatjaven als afores de Rafah, al sud de Gaza.
L’exèrcit israelià assegura que els seus soldats dispararen contra els vehicles a distància després de confondre’n els passatgers amb milicians. La majoria dels vehicles van ser atacats, segons l’exèrcit, perquè els soldats consideraren que es movien “de manera sospita” en la seva direcció. Israel també ha defensat que l’enterrament dels cadàvers s’ajusta al protocol que s’aplica en aquesta mena de casos.
Però l’anàlisi de The Washington Post dels esdeveniments d’aquella matinada –basat en registres d’àudio, testimonis directes i vídeos dels fets, a més d’imatges de satèl·lit de l’indret de l’atac i fotografies de l’exhumació dels cossos– contradiu uns quants punts clau de la versió oficial d’Israel. L’exèrcit israelià defensa que els soldats dispararen contra els operaris d’emergències de lluny, però els experts forenses que han revisat l’àudio dels fets asseguren a The Washington Post que l’exèrcit israelià obrí foc a 45 metres de distància o menys del comboi, i que més tard tornaren a disparar-hi a uns 15 metres de distància.
Encara que les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han afirmat que el primer vehicle contra el qual van disparar els seus soldats era un vehicle de la “policia d’Hamàs” que transportava terroristes, els vídeos a què ha tingut accés The Washington Post indiquen que el vehicle no era sinó una ambulància de la Mitja Lluna Roja Palestina (MLRP), en què viatjava un equip de tres paramèdics que feia 55 anys que treballaven per a l’organització.
Els altres cinc vehicles contra els quals obrí foc l’exèrcit israelià estaven clarament marcats com a vehicles de la MLRP i de la defensa civil palestina. La majoria dels paramèdics, que van sortir esperitats dels vehicles després dels primers trets, portaven jupetins fluorescents que els identificaven com a operaris d’emergències, tal com mostra el vídeo de l’incident. Encara que l’exèrcit israelià assegurà en un primer moment a la premsa que els soldats havien disparat contra els vehicles perquè no duien encesos els llums vermells intermitents d’emergència, el vídeo dels fets a què ha tingut accés The Washington Post mostra que els vehicles sí que havien activat els llums d’emergència en el moment de l’atac.
So I guess everything the IDF said a few days ago about those paramedics in Gaza was not true at all.
NYTimes just released this video found on the cell phone of one paramedic.
Completely contradicts everything the IDF said. pic.twitter.com/XGai1veSqL
— Assaf (@_assaf_ps) April 5, 2025
En un comunicat publicat dilluns, les FDI deien que investigaven l’incident. “La investigació preliminar indica que les tropes van obrir foc després de percebre una amenaça a la zona, i que sis dels individus morts en l’incident han estat identificats com a terroristes d’Hamàs”, assegurà l’exèrcit israelià, que no ha aportat cap més detall sobre el cas. Els mitjans de comunicació israelians han informat que la investigació de les FDI afecta la brigada d’elit Golani.
Un vídeo enregistrat dies abans del desplegament de la brigada al sud de Gaza, i publicat posteriorment pel Canal 14 israelià, mostra un dels comandants instruint els seus soldats i dient-los: “Tothom que trobem serà considerat enemic.” I afegeix: “Si identifiquem una figura, obrim-hi foc, eliminem-la i avancem. No us confongueu sobre què heu de fer.”
D’un bombardament a un tiroteig
La nit del 22 de març, les FDI van bombardar els barris Tel al-Sultan i Saudi de Rafah, segons que expliquen els residents. L’exèrcit havia trencat l’alto-el-foc amb Hamàs pocs dies abans, i d’aleshores ençà va enviar centenars de tropes terrestres a l’enclavament.
La primera ambulància que es desplaçà a Tel al-Sultan va sortir del centre d’operacions de la MLRP a Khirbat al-Adas, a l’est de Rafah, cap a les 3.50 del 23 de març per atendre una casa que havia estat bombardada en l’atac. Ho explica Nebal Farsakh, portaveu de la MLRP. La tripulació va recuperar tres cadàvers de la casa i els traslladà a l’hospital Nasser, abans de tornar al centre d’operacions cap a les 4.35.
L’organització, paral·lelament, envià una segona ambulància de l’hospital de campanya britànic, al nord de Rafah, a Tel al-Sultan. Poc després, la primera ambulància va comunicar per ràdio que l’incident havia quedat resolt, però el missatge no obtingué resposta. Els paramèdics que viatjaren en la segona ambulància –Munthar Abed, Mustafa Khafaj i Ezz El-Din Shaath– van deixar de contestar al telèfon de cop i volta, segons que explica Farsakh.
Abed, l’únic supervivent d’aquesta segona ambulància, explica en una entrevista telefònica amb The Washington Post que els dos homes que seien a la part davantera del vehicle, Khafaj i Shaath, aturaren l’ambulància de cop quan l’exèrcit israelià obrí foc, possiblement perquè els trets els mataren, o feriren de gravetat, instantàniament.
Abed, un palestí de 27 anys que treballa per a la MLRP d’ençà del 2015, diu que sobrevisqué a l’atac perquè s’estirà immediatament al terra de l’ambulància i no se’n mogué fins que els soldats israelians, equipats amb armes i ulleres de visió nocturna, n’obriren la porta.
“Em van arrossegar fora del cotxe, cap a la sorra”, recorda. En un primer moment, explica, els soldats el van retenir en un fossar situat a l’altre voral de la carretera, davant l’ambulància crivellada a trets.
Les imatges per satèl·lit preses a les 10.48 del matí següent mostren una fossa profunda, amb marques fosques pixelades, al voral oest de la carretera. The Washington Post ha compartit les imatges amb Abed, que confirma que aquest fou el punt on els soldats israelians el retingueren. Els experts en imatges per satèl·lit afirmen que les marques concorden amb la possible presència de persones.
Abed diu que els soldats israelians el detingueren, el despullaren, el lligaren de mans i l’agrediren mentre li preguntaven per la seva família i si havia participat en l’atac del 7 d’octubre de 2023. En un moment donat, diu, un dels soldats li va acostar una navalla a la mà, però un altre soldat li apartà l’arma i li impedí que li esquincés la pell.
En una sessió informativa per a periodistes internacionals, un militar explicà que els soldats israelians havien obert foc contra un vehicle de la “policia d’Hamàs”, i havia mort “dos terroristes” i n’havia detingut un altre. L’exèrcit no ha aclarit si aquest detingut era Abed, ni tampoc per què el paramèdic fou alliberat posteriorment tot i haver estat identificat com a terrorista.
Les FDI han declinat de fer comentaris sobre les acusacions de maltractaments a presoners, i es limiten a informar que la investigació sobre els fets del 23 de març roman en curs.
Els reforços, sota atac
La primera ambulància de la MLRP enviada aquella nit a Khirbat al-Adas tornà sencera al centre d’operacions de l’organització, segons que explica Farsakh. Cap a les 4.50, el vehicle tornà a la carretera amb la seva tripulació original –Salah Muamar, Raed al-Sharif i Ashraf Abu Labda– per a localitzar els companys desapareguts.
Tan sols tres minuts després, els paramèdics van trucar al centre d’operacions de la MLRP per a informar que els havien localitzat, i que necessitaven reforços urgentment. Dues ambulàncies més de la MLRP van afegir-s’hi. Rifaat Radwan, un paramèdic que anava en una d’aquestes ambulàncies addicionals, va enregistrar un vídeo de 19 minuts amb el seu telèfon mòbil que recull les converses entre els membres de l’organització mentre provaven de posar-se en contacte amb el vehicle desaparegut.
“Els hem trucat insistentment i no ens ha respost ningú”, se’l sent dir. “No pot ser, l’Ezz El-Din sol contestar al telèfon”, li respon un altre paramèdic, Assad al-Nassasra. “En Mustafa i en Munther també responen sempre”, afegeix Radwan.
Cap dels vehicles d’emergència enviats a primera hora del matí havia coordinat formalment els seus moviments amb l’exèrcit israelià, que posteriorment assegurà que les seves tropes s’havien vist sorpreses per l’arribada dels vehicles a l’escena dels fets. Segons els protocols de coordinació dels grups humanitaris que operen a Gaza, no hi havia cap necessitat de coordinar-se amb les FDI, perquè l’indret dels fets no es considerava zona de combat en aquell moment.
El darrer dels vehicles d’emergència palestí arribà al lloc del tiroteig pels volts de les sis de la matinada, segons la MLRP i les FDI. Els militars no van emetre cap ordre oficial d’evacuació de la zona a X –cosa que equival a la declaració de zona de combat– fins les 8.31 d’aquell matí.
Un oficial militar israelià, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat, explica que, aquella matinada, les forces israelianes que duien a terme tasques de vigilància aèria detectaren vehicles que circulaven “de manera sospitosa” per la carretera, i notificaren les tropes estacionades a la zona que s’acostava una possible amenaça.
Trets, crits de socors
El vídeo del telèfon mòbil de Radwan mostra que, després de perdre el rastre de l’ambulància atacada per l’exèrcit, el seu vehicle va fer mitja volta, acompanyat per dues ambulàncies més i uns quants vehicles de defensa civil que havien estat enviats al lloc dels fets com a part de la missió de rescat. “Ací estem exposats als israelians”, crida Muamar al vídeo. I afegeix: “Moguem-nos en comboi.” Les imatges mostren amb claredat com els vehicles duien les llums d’emergència activades en tot moment.
Quan els equips de rescat s’acosten a l’ambulància, el vídeo mostra un grup de ferits estesos a terra. “Són a terra!”, exclama Radwan mentre uns quants homes amb jupetins reflectors surten corrents dels seus respectius vehicles cap a l’ambulància.
Moments després, comença el tiroteig, i Radwan surt del vehicle.
Els instants següents del vídeo recullen els crits d’angoixa de Radwan mentre ressonen els trets. Després d’uns quants minuts, la commoció s’atura, i se sent Radwan suplicant. “Perdona’m, mare”, va repetint. “Aquest és el camí que vaig triar, ajudar la gent.”
Aleshores, de cop i volta, els trets es reprenen. De fons se senten, breument, crits en hebreu.
L’anàlisi de l’àudio del vídeo suggereix que aquestes veus israelianes es trobaven a uns 30 metres del mòbil de Radwan, cosa que indica que les tropes anaven avançant cap a l’ambulància. Ho explica Rob Maher, expert en àudio forense de la Universitat Estatal de Montana, als Estats Units.
Les darreres paraules que Radwan pronuncia al vídeo, pres pel pànic, són la constatació que els soldats israelians “estan arribant”. El cadàver de l’home fou trobat posteriorment en la fossa comuna.
El militar israelià que accedeix a parlar amb The Washington Post assegura que les tropes israelianes van obrir foc contra el vehicle perquè creien que es preparava una emboscada. “Van obrir foc contra aquesta gent de lluny, no pas de prop. Van obrir foc de lluny”, reitera.
Dos experts en anàlisi forense d’àudio, que han analitzat el vídeo a petició de The Post, asseguren sentir més d’un centenar de trets –provinents de múltiples armes de foc– durant més de cinc minuts. Maher explica que, segons la seva anàlisi, els primers tiradors es trobaven a uns 45 metres de distància del vehicle, però que a final del vídeo els trets procedeixen d’uns 12 metres de distància.
Steven Beck, expert en anàlisi forense d’àudio que ha treballat per a l’FBI durant més d’una dècada, calcula que dos dels tiradors eren inicialment a uns 30 metres del telèfon mòbil. Cap al final del vídeo, diu, els trets semblaven provenir d’una distància d’uns 12 metres.
Les imatges per satèl·lit preses a les 10.48 del matí següent, i publicades posteriorment per Aljazeera, mostren una vintena de vehicles militars blindats israelians a l’escenari dels fets, incloent-hi un tanc Merkava, uns quants vehicles blindats de transport de tropes, una excavadora Caterpillar –pel cap baix– i uns altres vehicles de construcció que es creu que pertanyen a les FDI.
Abed recorda com, mentre romania detingut en un voral de la carretera, sentí el soroll dels vehicles de rescat que s’acostaven i, de cop i volta, més trets.
Nassasra, un dels paramèdics que anaven en l’ambulància de Radwan, va ser traslladat pels soldats israelians fins al voral, recorda Abed. Ambdós homes van parlar breument, i Nassasra li digué que Radwan havia mort, igual com també havien mort Abu Labda i dos companys més que anaven en la quarta ambulància.
Però Muamar i el seu company Raed al-Sharif continuaven vius, li explicà Nassasra, tot i que havien estat ferits. “Em va dir que els havia vist vius amb els seus propis ulls”, explica Abed. Els cadàvers de Muamar i Sharif van ser recuperats posteriorment de la fossa comuna.
Abed va ser alliberat per soldats israelians hores després de ser detingut. Nassasra continua desaparegut.
“Els desenterrem amb els uniformes i els guants de làtex posats”
L’exhumació dels catorze operaris d’emergència, enterrats per soldats israelians, va ser captada en un vídeo enregistrat per l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU (OCAH) el 30 de març. En el vídeo s’aprecia com els cadàvers estan parcialment descomposts i coberts de sorra. Entre els cadàvers, hi ha el d’un treballador palestí de l’ONU, les circumstàncies de la mort del qual es desconeixen.
“Els desenterrem amb els uniformes mèdics i els guants de làtex posats”, diu en el vídeo Jonathan Whittall, representant en cap de la OCHA a Gaza. “Eren aquí per a salvar vides i han acabat en una fossa comuna”, afegeix.
Les notes preliminars de l’autòpsia dels morts indiquen que els operaris van morir després de rebre múltiples ferides de bala a la part superior del cos, incloent-hi el cap i el pit.
Els vehicles de rescat havien estat destrossats i enterrats prop dels cadàvers, segons que es mostra el vídeo. Les restes d’Anwar al-Attar, cap de l’equip de la força de defensa civil, es van trobar separades dels altres cadàvers, entre els vehicles.
L’oficial militar israelià que accedeix a parlar amb The Washington Post defensa que l’enterrament dels cossos s’ajusta al protocol per a evitar que els cadàvers siguin consumits pels animals. Però es nega a explicar per què els vehicles en què anaven els morts van ser enterrats juntament amb els cossos.
Immediatament després dels assassinats, l’exèrcit va informar que els soldats desplegats a Tel al-Sultan havien encerclat la zona i “eliminat diversos terroristes”, a qui les tropes havia identificat com a tals després d’obrir foc. El 31 de març, les FDI informaren que entre els morts hi havia Mohammad Amin Ibrahim Shubaki, un milicià palestí que va participar en l’atac del 7 d’octubre de 2023, juntament amb “vuit terroristes més” d’Hamàs i del Gihad Islàmic. Posteriorment, l’exèrcit rebaixà la xifra de terroristes morts a sis, sense oferir més explicacions. El cadàver de Shubaki no es troba entre els cossos exhumats de la fossa comuna, segons la MLRP.
Berger informa de Ramal·lah estant (Cisjordània); Loveluck, Piper i Harb, de Londres estant; Balousha, de Hamilton estant (Canadà), i Cheeseman, de Beirut estant. Meg Kelly, a Washington, Lior Soroka i Alon Rom, a Tel-Aviv, i Heba Farouk Mahfouz, al Caire, han contribuït a aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
