17.04.2024 - 18:02
|
Actualització: 18.04.2024 - 08:32
Professionals de la sanitat s’han organitzat en l’associació Metges – Salut pel Català amb l’objectiu de fomentar i normalitzar l’ús del català en la sanitat i en la recerca biomèdica. L’associació s’ha presentat oficialment avui, però es va començar a impulsar fa un any i és un laboratori d’idees per a l’acció obert a tothom que estigui relacionat amb la salut, amb un camp d’actuació als territoris de parla catalana. “Neix de l’observació de la degradació de l’ús del català. La idea és l’especificat de treballar en un àmbit concret”, ha explicat Lluís Mont, president de l’associació.
L’acte de presentació s’ha fet al paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), a l’Hospital Clínic, i ha aplegat l’atenció de vora tres-centes persones, entre les quals, professionals de la sanitat, polítics i entitats en defensa de la llengua, com ara la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. Han aprofitat l’ocasió per presentar uns quants objectius. Pretenen d’establir una xarxa d’associats per a ser presents en centres i hospitals, continuar dialogant amb el Departament de Salut per millorar el català i establir un pla pilot de rebuda dels residents per a aconseguir un nivell suficient de català i un millor coneixement del país, entre més. Els professionals que s’han adherit a l’associació tenen clar que la situació del català a la sanitat és molt crítica. Malgrat això: “Estem tossudament alçats”, ha expressat Josep Maria Llovet, catedràtic de Medicina i vice-president de l’entitat.
La salut del català és crítica
L’entitat ha organitzat un parell de col·loquis per a exposar en primera persona l’estat del català. La metgessa Marina Geli, vocal de Metges pel Català, ha explicat que hi ha un 15% de la gent que és hostil al català i que les administracions han d’actuar. Però ha deixat clar que els professionals també hi volen participar activament fomentant el català, que és clau per a atendre els pacients. “La nostra feina no s’entén sense l’empatia”, ha comentat Geli.
Les dades relaten que la situació és complicada. Per exemple, segons que recull el Col·legi de Metges, més d’un 60% dels nous col·legiats a Catalunya no són catalanoparlants, i un 50% dels estudiants de medicina són de fora el Principat. I, a més, el 55,3% dels metges s’adrecen inicialment al pacient en català i, d’aquests, el 63% canvia automàticament de llengua si la resposta és en castellà. Geli, però, ha destacat que no tot el problema s’ha d’atribuir als nouvinguts.
En aquesta mateixa línia s’ha expressat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua: “Si volem que el català millori, s’ha de parlar. Els lingüistes diuen que les llengües no moren perquè els nouvinguts no les aprenen, sinó perquè els que hi som no la parlem.” Escuder ha dit que la formació és clau, però també ha avisat que fa vint-i-dos anys que s’incompleix la llei que “exigeix que per tenir plaça estable s’ha de tenir el C1”. Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha denunciat que la situació del català és com més va més crítica a Catalunya i al conjunt del domini lingüístic. “El seu retrocés afecta fonamentalment no pas el coneixement, sinó l’ús social. Que el retrocés afecti l’ús social és cada vegada més preocupant”, ha comentat.
Llovet ha explicat que part de la dificultat rau en el fet que entre un 50% i un 60% dels qui fan la residència a Catalunya són catalans, i que només un 50% dels estudiants de les facultats de medicina són catalans. Passa igual amb les noves incorporacions. Segons Gisel Fontanet, responsable Talent Infermer@ del Col·legi d’Infermeres de Barcelona, una quarta part dels infermers que es van col·legiar el 2023 i van començar a treballar no tenien cap mena de coneixement del català.
En l’acte, també hi han participat professionals del sector de renom, com ara Antoni Trilla, degà de la facultat de Medicina de la UB, i Jaume Padrós, degà del Col·legi de Metges de Barcelona. “Quan tenim un problema i un repte, s’obren grans oportunitats. No es pot ser un metge complet si no es domina el català i el castellà”, ha dit Padrós.
Balcells: “La situació és fatal”
Entre els assistents també hi havia el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha destacat que la situació del català a la sanitat no era bona. “Per ser sincers, bastant malament. Des del meu punt de vista, fatal. Aquesta és l’anàlisi. No per coneixement directe, sinó per les queixes dels ciutadans. Això era constant i ho continua essent”, ha comentat.
El conseller ha reconegut que no s’havia parat prou atenció en l’estat del català a la sanitat durant molts anys. “Tot plegat, una deixadesa al voltant de la llengua, una deixadesa com a país. En el sector de la salut és més evident, perquè tothom va a veure el metge o la infermera. I l’experiència no és bona”, ha comentat. Balcells ha defensat els cursos de català –per a aprendre o millorar el nivell de coneixement de la llengua– que Salut ha impulsat destinats als professionals i el pla estratègic del departament orientat al català. “Hem d’exigir als professionals que coneguin la llengua. El fet de no saber el català no és una qüestió prevista. Cal saber la llengua, per un tema de salut”, ha comentat el conseller. Segons Carme Bertral, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut: “No vam acabar de planificar que arribaria un moment que és ara. Que vindrien metges que no són del país a ajudar-nos a intentar curar els malalts.”
Durant l’acte s’han referit a la sociolingüista Carme Junyent unes quantes vegades, tot destacant algunes de les lliçons que va deixar. “Va dir que la llengua forma part del tractament, del concepte entre interlocució de sanitaris i malalts. Mirem de no oblidar-ho. M’agradaria que el meu metge o els metges que m’hagin de guarir ho facin amb l’idioma que penso, m’estimo i expresso”, ha dit Bertral.
L’acte ha clos amb el lliurament d’una placa commemorativa al president de Bon Preu, Joan Font, que ha donat suport a Metges pel Català de bon començament. També hi ha hagut una actuació musical dels violoncel·listes Anna Mora i Lluís Claret.
Decàleg per a estimular l’ús del català
Per a aconseguir que el català sigui prestigiós i d’ús quotidià en l’àmbit biomèdic, tant assistencial com de recerca, l’entitat ha elaborat un decàleg per a contrarestar amb urgència l’abandonament progressiu de l’ús del català a la sanitat. Les accions proposades són:
- Escriure sempre en català a la història clínica (incloent-hi cursos, altes i informes).
- Adreçar-se a tothom en català en encetar una conversa, independentment de l’origen o aspecte de l’interlocutor.
- Atendre sempre en català els pacients en primera instància, i canviar de
llengua posteriorment en cas que es constatin dificultats de comunicació. - Mantenir el català en sessions i reunions, encara que altres interlocutors parlin en castellà.
- Escriure els informes en català i fer una còpia en un altre idioma si així es
demana. - Fer les receptes en català.
- Cridar en català els pacients a les sales d’espera.
- Fer els informes de derivació i peticions de proves en català.
- Respondre en català a qualsevol document adreçat centres sanitaris catalans,
independentment de la llegua en què ens sigui adreçat. - Promoure el català normatiu i vigilar els anglicismes en el sector amb l’ús del diccionari TERMCAT de terminologia de ciències de la salut.
