Els metges titllen de “declaració de guerra” la proposta d’allargar les guàrdies fins a l’edat de 60 anys

El sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC) ha titllat de “declaració de guerra” la proposta del ministeri de sanitat espanyol d’allargar l’obligatorietat de les guàrdies fins als 60 anys (ara és fins als 55), en el marc de les negociacions per reformar l’estatut marc del personal dels serveis de salut.

Segons MC, aquesta seria una de les dues mesures que el ministeri planteja per lligar de mans i peus el personal facultatiu “davant la crisi de professionals que travessa el sistema sanitari públic”. L’altra seria allargar fins als vuit anys l’etapa de formació dels metges, la que cada llicenciat que vol entrar al sistema públic ha d’exercir com a Metge Intern Resident (MIR).

El sindicat mèdic considera “vergonyoses” les mesures plantejades pel govern espanyol, atès que representen un atac frontal, diuen, contra el col·lectiu. “En un context de dèficit d’especialistes, amb les llistes d’espera desbocades, amb problemes d’accessibilitat al sistema, amb desenes de milers de metges a les portes de la jubilació i amb centenars de joves facultatius disposats a fer les maletes, el ministeri de sanitat opta per la mà dura empitjorant les condicions de treball fins al límit de l’explotació”, explica l’organització.

Les guàrdies, que segons MC en la majoria de casos representen jornades de vint-i-quatre hores de treball, “comporten un desgast físic i mental que s’agreuja amb el pas dels anys”. En aquest sentit, perllongar l’obligatorietat de fer-les fins als 60 anys, “a més d’un abús comporta un risc per a la salut dels especialistes”.

Així, per al sindicat és un “escàndol” la proposta de les guàrdies sense abordar altres qüestions com ara que les jornades d’atenció continuada computin com a temps de treball de cara a la jubilació, o bé que es proposin coeficients reductors per a l’edat de retirar-se, com tenen altres col·lectius professionals.

Finalment, MC diu que no s’ha vist mai que”un estat social i de dret vulgui institucionalitzar la figura dels residents com a mà d’obra barata amb condicions laborals i retributives de semiesclavitud” per evitar que el sistema entri en fallida per la falta de metges. Amb tot, conclouen que aquesta decisió “provocaria un efecte fugida” de facultatius sense precedents.