05.02.2024 - 16:40
|
Actualització: 05.02.2024 - 20:17
Divendres passat, 2 de febrer, Jordi Berrio, de vuitanta-nou anys, tenia cita amb un neuròleg de la Clínica Corachan de Barcelona, una clínica privada que incloïa la mútua de Muface, perquè havia estat professor d’universitat. Feia més d’un mes i mig que esperava la visita. La seva filla, Núria Berrio, i la seva ex-parella, Lídia Rodrigo, l’acompanyaven. Els familiars de Jordi Berrio feia temps que li insistien que anés al metge perquè, segons que explica la filla, havia anat manifestant una demència galopant d’ençà del setembre i en volien un diagnòstic clar. “Ha passat de fer una vida normal a no poder sortir al carrer perquè es desorienta i no sap on és. Estem molt preocupats, i per això volíem que anés al neuròleg”, explica. Però, tot i l’espera llarga, el diagnòstic no va arribar.
Quan van ser a la consulta del doctor, no els va voler atendre perquè parlaven català, idioma que, segons que els va comentar, no entenia prou per a fer un diagnòstic neurològic. Els pacients, incrèduls per la situació, es van negar a canviar de llengua. El doctor, per la seva banda, no va voler atendre’ls i els va dir que feia tres anys que treballava a Catalunya i que era la primera volta que es trobava amb algú que no volia canviar d’idioma.
En sortir de la consulta, Jordi i Núria Berrio i Lídia Rodrigo van anar a recepció per demanar un full de reclamacions, que van acabar omplint a la web de la clínica. També van denunciar-ho al Departament de Salut, la Plataforma per la Llengua, i posteriorment, ho van fer públic a les xarxes socials. En aquest cas, ho va publicar Albert Berrio, germà de Núria Berrio, a Twitter. Fonts de la clínica Corachan expliquen a VilaWeb que han rebut la queixa de la família i que han consultat al metge la seva versió dels fets. També diuen que tan bon punt hagin aplegat tota la informació de cada banda, donaran una resposta oficial al fill de Jordi Berrio.
Això és greu però això altre encara més: en els tres anys que porta aquí mai no s'havia trobat amb algú que li mantingués el català. Dit per ell.
— Albert Berrio (@Altberrio) February 2, 2024
Bon dia. Lamentem la seva experiència. Hem rebut per email la seva queixa formal i li donarem resposta quan hàgim estudiat la situació. Perdona les molèsties ocasionades, seguim el seu cas de prop. Gràcies
— Clínica Corachan (@ClinicaCorachan) February 5, 2024
“Si és en català, no”
Lídia Rodrigo i Núria Berrio atenen VilaWeb per explicar el cas. Diuen que, precisament, havien decidit de demanar hora amb aquest neuròleg perquè en tenien bones referències i una coneguda seva, que és metgessa, els l’havia recomanat, però que ningú no els havia advertit que no parlava català. “No ens poden demanar que parlem en castellà. Som catalans i parlem en català, llengua oficial d’aquest país. Hem de poder dirigir-nos als metges en català, i ells n’haurien de tenir un nivell mínim”, diu Rodrigo. Però, una vegada allà, el metge els va dir que per a fer un diagnòstic d’una visita neurològica necessitava entendre’n tots els detalls, i que en català no podia fer-ho perquè no en sabia prou. “Si anés a treballar a Alemanya també demanaria que li parlessin en castellà?”, va demanar-li, amb impotència. “No me n’aniria mai a Alemanya”, va respondre-li. Rodrigo tampoc no passa per alt el fet que, dels tres anys que fa que el doctor treballa a Catalunya, no s’hagués trobat mai en aquesta situació. “Això diu molt dels catalans, que canviem de llengua constantment…”, assenyala. Ella diu que n’està tipa, d’haver de canviar de llengua, quan va a algun bar, restaurant o més establiments on ha de ser atesa.
Per la seva banda, Núria Berrio descriu la situació com a “surrealista”. Abans d’entrar a la consulta ella i el seu pare, va entrar-hi Rodrigo. Berrio explica que ja va veure que alguna cosa no anava bé i que Rodrigo va dir-li que no els volien atendre perquè parlaven català. Aleshores, explica que va tenir una conversa amb el metge, íntegrament en català. “Fins i tot, en un moment, vaig fer servir la paraula greuge i, ell, quan em va respondre, va dir agravio. Això vol dir que en tot moment em va entendre! No només entenia el català, sinó que també n’entenia un registre formal”, diu, notòriament enfadada. En aquell moment, Rodrigo i Berrio van voler fer veure al doctor que sí que les entenia, però ell insistia a dir que les visites de neurologia eren molt especials perquè qualsevol detall era important per al diagnòstic de la malaltia i s’havia de poder entendre tot. Rodrigo diu que està convençuda que no els va atendre per una raó ideològica. “Per al meu pare, pacient de neurologia, és un problema parlar en una llengua que no sigui el català. El metge no va voler fer cap esforç per entendre’l”, afegeix Berrio. A més, expliquen que, en un moment de la conversa, el doctor els va deixar anar, en castellà: “Si no hi ha metges aquí [Catalunya], haurem de venir de fora, no?” Finalment, quan Rodrigo va demanar-li si els volia atendre o no, el doctor els va respondre: “Si és en català, no.” “Ens vam mirar, i vam marxar”, explica Berrio.
A partir d’ací, la por i la impotència es van apoderar d’elles, sobretot pel fet que van sortir de la clínica sense un diagnòstic. Després, va arribar la ràbia. “Aquest senyor ha traït el codi deontològic de la seva professió: no ha volgut atendre un pacient perquè parlava català.” De fet, un dels principis del Codi de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona és el següent: “El deure del metge és prestar atenció preferent a la salut del pacient, atenció que en cap circumstància no interferiran motivacions religioses, ideològiques, polítiques, econòmiques, de raça, sexe, nacionalitat, condició social o personal del pacient ni pel temor d’un possible contagi del metge.”
“Som catalans, vivim aquí i parlem aquesta llengua. No li demanàvem que la parlés ell, només volíem poder expressar-nos amb el nostre idioma!”, reblen. Ara per ara, la família Berrio no ha demanat hora a cap neuròleg més, atès que volen esperar-se a tenir resposta formal de la Clínica. Així i tot, si l’espera s’allarga, sí que cercaran un altre metge.
