27.12.2023 - 12:12
|
Actualització: 27.12.2023 - 12:39
Nou cas de discriminació lingüística en el sistema sanitari. Segons que ha informat la Plataforma per la Llengua, un metge del centre d’atenció primària (CAP) Larrard de Barcelona s’ha negat reiteradament a atendre els pacients en català, i una usuària a qui li ha negat aquest dret n’ha aconseguit proves.
Tal com demostra un enregistrament d’àudio, el metge li deixa clar que no l’atendrà en català: “No necessito el català. No és necessari per a mi […]. No estic interessat a aprendre’l.” El doctor reconeix que fa deu anys que és a Catalunya i que no l’ha volgut aprendre: “No m’interessa parlar català […]. Parlo en castellà i entenc perfectament el català.” Però la pacient posa en evidència que el doctor no entén correctament el català, perquè no ha entès una de les coses que li ha dit: “Tu no m’has entès quan t’he dit ‘sota la llengua’.” “Se suposa que som en un país bilingüe, es parla tant el castellà com el català”, continua el metge. “Mentre l’entengui, no vull parlar-lo […] Se’n diu llibertat.” Però la pacient li recorda que està al servei de la gent.
La Plataforma per la Llengua diu que aquest cas no és cap anècdota, i l’emmarca “en la percepció que tenen alguns treballadors públics que els drets lingüístics dels catalanoparlants són una qüestió secundària i que tard o d’hora la persona acabarà cedint i renunciant-hi”. En un comunicat, l’entitat afegeix: “Aquesta actitud té, per tant, un efecte directe sobre l’ús del català, ja que minva la confiança dels parlants i fa que cada vegada iniciïn menys converses en català o mantinguin menys el català. És, per tant, un deure de l’administració el de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, i poder-los exercir no ha de dependre del grau de fermesa individual.”
L’Informe de Discriminacions 2022, publicat per l’entitat, indica que, l’any passat, 42 de les 45 discriminacions detectades a l’administració pública havien tingut lloc al sector sanitari. De fet, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és el que genera més queixes, any rere any, d’ençà del 2019. El 2022, la Plataforma per la Llengua va rebre 108 queixes i enguany ja s’han tornat a superar les 100 queixes relacionades amb la sanitat pública catalana. “Aquesta realitat està molt estretament lligada al fet que les administracions autonòmiques no controlen de manera efectiva que els treballadors sanitaris sàpiguen català ni penalitzen la majoria de comportaments discriminatoris, de manera que afavoreixen una situació d’impunitat per a aquells treballadors públics que no compleixen la normativa vigent”, afegeix l’entitat.
La Plataforma per la Llengua ha assessorat l’afectada perquè denunciï el cas a l’administració sanitària i farà seguiment de les actuacions que s’emprenguin per evitar comportaments com aquest.
