03.12.2022 - 21:40
Les revolucions no sempre es guanyen, però és necessari de fer-les. Ara fa vint-i-dos anys, l’editorial Meteora va començar la seva peculiar revolució en el món del llibre en català amb una fórmula que sembla de sentit comú, però que potser no ho és tant, i que, sens dubte, s’hauria d’aplicar molt més: passió per la feina ben feta, un tracte exquisit dels llibres i dels autors i molta generositat envers tots els actors de la cadena tròfica del llibre. Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando han capitanejat una de les empreses editorials més respectades del país durant dues dècades i tots els convidats a la festa de jubilació –dijous passat a la llibreria Ona de Gràcia– van coincidir a dir que encara són, sobretot, bones persones. Bona gent que avança al ritme que marca el mil·lenni.
Els editors “meteòrics”, com són coneguts en el sector, fa temps que anuncien la retirada, que ha anat arribant gradualment. Primer, van començar amb una reducció gran del nombre de títols a publicar; després, varen anar deixant de ser omnipresents a tota mena de fires del llibre, gran i petites, d’arreu del país, per anar solament a la Setmana del Llibre en Català. Al final, fins i tot van desaparèixer d’aquesta cita i tot feia olor de retirada definitiva. Però ningú no podia preveure allò que va passar dijous vespre, quan una gernació va omplir la llibreria Ona en tot moment durant les dues hores que va durar una trobada molt especial amb autors, col·legues, amics i lectors.
Jordi Fernando explicava a VilaWeb: “Som en un núvol, va ser un acte magnífic, amb una resposta extraordinària, i va ser molt emotiu. Ens hem sentit acollits i estimats i potser el que més ens va tocar va ser que vàrem recuperar gent que feia deu o quinze anys que no vèiem, eren els autors dels primers llibres que vam publicar. També cal destacar que ha vingut gent de molt lluny, d’Altafulla, de Lleida, de les comarques gironines, de Tarragona, només per assistir a un acte d’una hora i mitja, i ens emportem això, saber que ens valoren i ens estimen. És digne de recordar.”
A l’acte a la llibreria Ona hi va haver una mica de tot: discursos, records emotius per als qui ja no hi són, música, cava, un bon repàs al món del llibre, moltes abraçades, retrobaments… Una festa meteòrica, com tots les recordem, perquè cada presentació de cada llibre de l’editorial ha estat una prova d’enginy, de bon gust, d’atreviment i simpatia. Sempre que s’ha pogut, hi ha hagut música, i aquesta volta no hi podien faltar els còmplices Pau Sanchis (saxo) i Mònica Trueba (piano), que al llarg de la vetllada van interpretar tres peces de Ludovico Einaudi (Torí, 1955). Tampoc no hi va faltar la coca de pinyons de la pastisseria Colom de Cervera, que a sobre van fer una peça de xocolata sorpresa amb el logotip de l’editorial i els anys de fundació i cloenda. L’acte era massa multitudinari perquè hi hagués la girella, el magnífic embotit de l’Alta Ribagorça que tantes vegades ha acompanyat les presentacions de l’editorial, implicada directament en el reconeixement del Romànic de la Vall de Boí com a patrimoni de la UNESCO.
També hi va haver temps per a la nostàlgia. Maria Dolors Sàrries va donar les gràcies a tots els autors que ja no hi eren per celebrar aquest comiat. Alguns no hi van ser mai, com ara Agustí Bartra i Joan Perucho, però gràcies a les gestions dels directors de col·leccions, als amics i als seus parents, es varen poder incorporar al catàleg. Uns altres han estat pèrdues molt sentides, com ara Màrius Sampere, Ricard Creus i Patrícia Gabancho –“gent molt important que va passar per una editorial petita i que hem de lamentar que ja no siguin amb nosaltres”.
Un altre moment emotiu de la nit va ser el discurs de Jordi Fernando, que va repassar bona part de la història de l’editorial, va tenir un record per als dissenyadors i per a tota la gent que havia treballat a la casa en aquests temps i va lloar els autors, tant els consolidats que havien picat a la porta i havien anat a publicar en una editorial petita amb la màxima generositat, com aquells que hi havien arribat i s’havien anat fent grans a la casa i que havien publicat en unes altres editorials més grans o fins i tot n’havien fundat de pròpies. “Aquí sí que no sé si ho hem fet bé, despertant aquest cuquet, perquè els editors són rics en idees i coneixement, però res més que això, però gràcies a ells i a molts companys més podem marxar tranquils perquè sabem que hi continua havent gent que fa llibres com els que ens agrada fer a nosaltres.”
De fet, la comunió de Sàrries i Fernando amb els companys editors es va més que palesar, especialment amb el pinyol fundacional de Llibres en Català, però també amb més editorials independents. “Mai no oblidarem les gestions i el cop de mà que ens van donar quan la distribuïdora que comercialitzava els nostres llibres va desaparèixer d’un dia per a l’altre i vàrem perdre més de la meitat dels nostres fons. Van ser i són amics, i mai competència.”
Segurament un dels dubtes que planen ara mateix és què passarà amb els llibres de l’editorial que continuen vius. Ras i curt: continuaran a les llibreries. Meteora deixa de publicar llibres nous i ja no en reimprimirà cap més, però els que són vius per contracte continuaran a disposició dels lectors, i també els llibres de fons, mentre en tinguin existències. “Quan s’acabin s’hauran acabat, però fins aleshores els tenim a l’abast de tothom.” Els editors guardaran una vintena de títols de cada per si en el futur els haguessin de menester ells o els autors.
Fernando explica: “La nostra vida pública com a editors ja s’ha acabat, però hi ha contractes en vigor i ho hem de fer bé fins al final. La feina de control de comandes i estoc és el 5% del que teníem i ho podem assumir perfectament des de casa.” D’avorrir-se, no s’avorriran. Jordi Fernando ha redescobert el plaer de l’escriptura i el gener publica novel·la nova, la Dolors Sàrries també té més ocupacions i horitzons en ment, i volen gaudir de la família, dels fills i dels néts. “Continuarem vinculats a la cultura i als llibres, però d’una altra manera.” A més, de moment no pensen deixar el club de lectura que tenen engegat, que funciona molt bé i en què llegeixen llibres de moltes editorials diferents. També continuen treballant de manera ben activa en la preparació del festival Tiana Negra juntament amb la comissària, Anna Maria Villalonga.
Després d’haver publicat dos-cents trenta títols en vint-i-dos anys de feina i d’haver-los defensat tant com han pogut arreu del país, es pot dir que Jordi Fernando i Dolors Sàrries han tocat el cel amb un dit. No es podia esperar res més d’una editorial que va néixer amb cor grec als santuaris de Meteora, amb el cap clarivident dels pensadors romans i amb el seny i la rauxa de casa nostra, sense els quals cap editorial independent no pot durar ni un dia. Ara sí, s’abaixa el teló, però resten les bones persones, de carn i ossos, sense cap mena d’impostura. Pura ànima meteòrica.
