07.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.01.2025 - 22:43
Cinc anys després de la pandèmia de la covid, que va paralitzar el món, un altre virus recorre la Xina, el metapneumovirus humà, o HMPV. Les xarxes socials s’han omplert de titulars alarmistes i imatges de sales d’espera plenes a vessar, amb paral·lelismes amb els confinaments i restriccions que hi va haver setmanes més tard.
Les afirmacions de les autoritats xineses dient que ho té tot controlat ha fet malfiar a la vista del que va passar ara fa cinc anys. Però, fins a quin punt són comparables totes dues situacions?
⚠️ BREAKING:
China 🇨🇳 Declares State of Emergency as Epidemic Overwhelms Hospitals and Crematoriums.
Multiple viruses, including Influenza A, HMPV, Mycoplasma pneumoniae, and COVID-19, are spreading rapidly across China. pic.twitter.com/GRV3XYgrYX
— SARS‑CoV‑2 (COVID-19) (@COVID19_disease) January 1, 2025
Ras i curt, la resposta és que són casos diferents per dos factors.
El principal factor que fa diferent l’un cas de l’altre és que l’HMPV ni és un virus nou ni té símptomes desconeguts, com era el cas del SARS-CoV-2. Se’n va documentar l’existència el 2001 als Països Baixos, en persones que tenien infeccions respiratòries agudes, i estudis posteriors han demostrat que fa moltes dècades que circula entre els humans sense haver estat detectat perquè tenia símptomes semblants als de la resta d’infeccions respiratòries.
Tot i que no té un nom reconegut entre la població general, el metapneumovirus humà és un virus respiratori comú, com la grip o el virus respiratori sincicial (VRS), que causa una infecció de les vies respiratòries. Quan algú té símptomes de refredat, de fet, és possible que en sigui el causant.
Això fa que els símptomes siguin coneguts de sobres pels experts i, alhora, un segon factor és que gran part de la població ja en té un cert nivell d’immunització. Les estimacions revelen que se n’infecten el 90% dels infants de tot el món pel cap baix una vegada abans de fer cinc anys, i és habitual que hom l’agafi unes quantes vegades durant la vida. Això fa que sigui una situació totalment diferent a la de la covid.
A l’hemisferi nord, les infeccions solen tenir una temporada anual, com la grip, que comença ara al gener, amb el pic al març. En canvi, a l’hemisferi sud circula més durant el juny i el juliol. A la línia equatorial, hi és menys present durant tot l’any.
Quina gravetat té?
“Sol ser menys greu que la grip o la covid. Bàsicament, és com el refredat comú”, explicava Katelyn Jetelina, epidemiòloga de Califòrnia que escriu un butlletí setmanal sobre malalties infeccioses. El metapneumovirus humà és una de les principals causes d’infeccions respiratòries de les vies superiors i inferiors en persones de totes les edats. Els símptomes solen ser semblants als del refredat comú: tos, mal de cap, febre, congestió nasal i dificultat per a respirar. Tanmateix, com en la majoria de malalties infeccioses, tot i semblar lleu en un principi, pot derivar en bronquiolitis, pneumònia o agreujament d’asma.
Les complicacions les pot causar especialment en grups vulnerables, com ara nens petits, gent gran, persones immunodeprimides i pacients amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica.
Sovint, si no es detecta és perquè requereix diagnòstic diferencial mitjançant un estudi virològic amb el VRS. Una temporada greu d’aquest virus pot sobrecarregar els hospitals, sobretot les àrees pediàtriques, però no desborda els centres mèdics ni encara menys pot causar una pandèmia mundial.
Globalment, l’HMPV es detecta entre el 3% al 10% de les hospitalitzacions dels menors de cinc anys amb infeccions agudes de les vies respiratòries inferiors. I, de fet, la majoria d’hospitalitzacions que hi ha a la Xina per virus respiratoris són per la grip A.
Ara, això no vol pas dir que la propagació no pugui continuar amb aquesta intensitat, pel cap baix, durant dos mesos més, perquè és temporada alta d’infeccions respiratòries. De fet, es preveu que els casos podrien augmentar durant les vacances de l’Any Nou Lunar, a final de gener, quan hi ha aplecs familiars i molta gent es desplaça d’una regió a una altra.
Per què ara se’n parla?
El director de l’Institut de Malalties Infeccioses del Centre de Control i Prevenció de Malalties de la Xina, Kan Biao, en una conferència el 27 de desembre, va dir que n’hi havia un augment de casos entre els menors de quinze anys, especialment a les províncies del nord del país. Al mateix temps, informava d’un augment de la grip, però no es mostrava especialment preocupat ni per l’una cosa ni per l’altra: “L’escala i la intensitat de la propagació de la malaltia infecciosa respiratòria enguany serà inferior a la de l’any passat”, va dir.
En la mateixa línia, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Mao Ning, va explicar que les malalties infeccioses augmentaven habitualment en aquesta època de l’any. “Però semblen menys greus i es propaguen a menys escala que no pas l’any passat”, va afegir.
En aquesta qüestió són del mateix parer les autoritats dels Estats Units, que no troben que sigui una situació inusual ni motiu d’alarma. I l’OMS tampoc no ha expressat cap mena de preocupació. Margaret Harris, portaveu de l’organització, va dir que eren les dades que es preveien en aquesta època de l’any, “amb un augment intermensual de les infeccions respiratòries agudes, entre les quals la grip estacional, el VSR i el metapneumovirus humà”.
Per tant, ni les autoritats xineses ni l’OMS no han declarat emergència de salut pública. De fet, es considera que no és que n’hi hagi més casos, sinó que si ara n’hi ha més diagnòstics és perquè hi ha hagut més vigilància i proves que en faciliten la detecció. Abans de la covid, les proves per una infecció respiratòria eren inusuals i sovint la gent es posava malalta a l’hivern i no sabia ben bé de què. “Hi ha aquesta tendència post-covid de tractar qualsevol malaltia infecciosa com una emergència, però no ho és”, reconeix a The Washington Post Amesh Adalja, metge de malalties infeccioses i investigador principal del Centre Johns Hopkins per a la Seguretat Sanitària. “Probablement per aquest cas no m’hauríeu ni trucat el 2018.”
“La gent no s’adona que el metapneumovirus és solament un d’aquells quadres que causen infeccions respiratòries i de fa molt de temps. Simplement, hem millorat a l’hora de detectar-lo –diu Adalja–. Això de vegades pot conduir a relats que poden ser sensacionalistes.”
En gran part sembla una alarma injustificada difosa per les xarxes socials i maximitzada per mitjans de comunicació pescaclics. Ara com ara, no hi ha ni més hospitalitzacions ni més morts a la Xina.
Això no impedeix que es provi de tallar la transmissió com a qualsevol altra epidèmia i que els estats de la rodalia monitorin la situació. El Ministeri de Salut de l’Índia n’ha notificat uns quants casos, però ha deixat clar que no hi ha motius d’alarma; i de la mateixa manera estan amatents a Combotja, Taiwan i Hong Kong. Les autoritats d’aquests estats han fet crides a la calma a ciutadans i turistes.
Com es transmet i com es pot prevenir?
L’HMPV es transmet per contacte directe amb secrecions contaminades, incloent-hi saliva, mocs i aerosols, i el període d’incubació oscil·la entre quatre dies i sis. Es propaga com uns altres virus respiratoris, quan es tus o s’esternuda, amb el contacte personal proper, o en tocar superfícies contaminades i, després, tocar-se les mans, la boca o els ulls.
No té cap vaccí ni tractament antiviral, i no hi ha cap consell especial, sinó els habituals: rentar-se sovint les mans, cobrir-se la boca quan es tus i s’esternuda i evitar persones malaltes. Aviat podria tenir vaccins, perquè es fan assaigs clínics amb vaccins experimentals basats en ARNm, de Moderna, com els que es van desenvolupar en temps rècord durant la pandèmia.
