26.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.10.2024 - 22:01
The Washington Post · Will Oremus
Tres anys després de deixar de fer servir el reconeixement facial per qüestions de privadesa, aquesta setmana Meta ha anunciat que tornaria a provar aquesta tecnologia controvertida en dos supòsits concrets: ajudar els usuaris a recuperar l’accés als seus comptes i combatre els anuncis fraudulents que fan servir imatges de celebritats sense autorització. La companyia defensa que aquest ús representa, en tots dos casos, una aplicació limitada i responsable del reconeixement facial per a abordar problemes reals.
En el cas dels usuaris que hagin oblidat o perdut la contrasenya dels seus comptes de Facebook o Instagram, Meta oferirà la identificació facial com una de les diferents opcions perquè puguin verificar-se i recuperar l’accés al compte. Si l’usuari es decanta per aquesta opció, l’aplicació de Facebook o Instagram li demanarà que enregistri un vídeo de la seva cara que els sistemes de Meta compararan amb les fotografies que hagi publicat prèviament al seu compte. Si el sistema considera que coincideixen, l’usuari recuperarà l’accés compte. Meta diu que les dades obtingudes d’aquests vídeos “d’escànner facial” s’eliminaran immediatament.
En el cas dels anuncis amb imatges no autoritzades de celebritats, el sistema de Meta les inclourà per defecte en una basa de dades que servirà de referència per a anuncis futurs. Al contrari que la resta d’usuaris, per tant, aquests famosos no hauran de publicar imatges de si mateixos per verificar-se; el sistema ja els verificarà automàticament a partir de les dades de què disposa. Tanmateix, Meta permetrà a les celebritats que demanin de ser excloses d’aquesta base de dades.
“Els estafadors canvien constantment d’estratègia, de manera que nosaltres també provem d’innovar per a avançar-nos-hi i dificultar-los que puguin estafar la resta d’usuaris a les nostres plataformes”, explica Dina El-Kassaby Luce, portaveu de Meta.
Però Meta té un historial llarg –i molt polèmic– amb la tecnologia de reconeixement facial.
Durant la dècada passada, Facebook va desenvolupar un dels sistemes de reconeixement facial més importants del món, que incorporava una de les bases de dades facials –és a dir, de fotografies de cares que poden relacionar-se amb una identitat concreta– més grans que es coneixen. Cada volta que un usuari publicava fotografies a Facebook, la plataforma recorria a aquesta base de dades per a identificar les cares que hi apareixien i suggerir, automàticament, els noms de les persones a qui calia “etiquetar”. El sistema també notificava als usuaris si havien estat etiquetats en fotografies d’unes altres persones. A més, Facebook feia servir la tecnologia de reconeixement facial per identificar automàticament les cares en les fotografies publicades per usuaris cecs o amb problemes de visió.
Aquestes pràctiques van alarmar de bon començament els defensors de la privadesa a les xarxes, que les titllaren d’invasives i de susceptibles d’abús.
L’any 2021, en ple escàndol per la publicació de documents interns filtrats per l’ex-treballadora Frances Haugen, Facebook va anunciar que deixaria de fer servir la tecnologia de reconeixement facial i destruiria la seva base de dades, amb més de mil milions de cares. Tot i que l’escàndol Haugen la precipità, Meta feia més d’un any que treballava per deixar de banda el reconeixement facial, com a part d’una campanya més àmplia per a “pivotar cap a la privadesa” i provar de millorar una reputació que havia estat tocada.
Tanmateix, l’empresa avançà aleshores que exploraria uns altres usos de la tecnologia reconeixement facial en el futur.
“Mirant cap al futur, continuem veient la tecnologia de reconeixement facial com una eina potent, per exemple, per als qui necessiten verificar la identitat, o bé per a prevenir el frau i la suplantació d’identitat”, va escriure Jerome Pesenti, aleshores vice-president de la divisió d’intel·ligència artificial de Meta, l’any 2021.
Aquest juliol, Meta va haver de pagar mil quatre-cents milions de dòlars arran d’una demanda del fiscal general de Texas, que el va acusar d’haver vulnerat les lleis estatals de privadesa per haver recollit dades biomètriques dels usuaris sense consentiment. L’empresa no va admetre cap responsabilitat en el cas.
Mentrestant, alguns defensors de la privadesa han rebut amb alarma el retorn de Meta a la tecnologia de reconeixement facial.
“Meta és, en el fons, una empresa de vigilància que –per dir-ho suaument– té un passat fosc en la gestió de les dades dels usuaris”, diu Chris Gilliard, investigador independent que estudia la relació entre la privadesa i la vigilància a les xarxes. “Difícilment s’han guanyat el benefici del dubte quan diuen que respectaran la privadesa dels usuaris”, afegeix.
Gilliard, alhora, titlla el reconeixement facial com “una de les possibles solucions més invasives” a un inconvenient –recuperar l’accés al compte– que considera que Meta ha negligit durant molt de temps. “Són una de les empreses més riques del món, però han dedicat molt pocs recursos a una funció bàsica com és la recuperació de comptes. Tant és així, de fet, que en alguns casos fins i tot s’ha desenvolupat una mena ‘d’economia submergida’ que s’aprofita dels usuaris que han perdut l’accés als seus comptes”, acaba.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
