Tres noves mesures urgents per la sequera: piscines, turistes i dessalinitzadores privades

El final de la sequera sembla lluny. “En els pròxims mesos segur que continuarà essent necessari d’aplicar restriccions”, ha dit avui la portaveu del govern, Patrícia Plaja.  Els embassaments s’han omplert una mica i ara són al 18%, per damunt del 16% que estableix l’entrada en fase d’emergència, però el govern no pensa alleugerir les mesures fins que no arribin al 28%. Per això, el consell executiu ha aprovat un decret amb tres noves mesures urgents, pactades amb el món local i els agents econòmics. En primer lloc, s’obrirà un cens en què cada municipi podrà incloure piscines públiques i privades que puguin rebre l’etiqueta de refugi climàtic i, per tant, omplir-se. Segon, s’estableixen uns llindars de consum per a les places turístiques, tot i que amb pocs mecanismes de control. I tercer, es regulen les condicions amb què es podran fer servir dessalinitzadores portàtils d’ús privat.

La novetat més cridanera és que les piscines privades podran ser considerades refugi climàtic i, per tant, omplir-se “en les quantitats indispensables per garantir la qualitat de l’aigua i sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals”. La mesura, diuen, pretén d’assegurar que la població més vulnerable disposi de recursos per a suportar la calor que, que serà intensa. La previsió és que la majoria d’aquestes piscines privades que s’obriran siguin d’hotels, centres esportius privats o de comunitats de veïns. Per a poder-se obrir al públic, hauran d’establir un acord amb el seu ajuntament. Cada municipi n’elaborarà un cens, i serà l’ajuntament qui decideixi, en funció de cada cas, si hi ha vigilància, si s’ha de pagar entrada o quin aforament ha de tenir cada piscina. Les piscines d’ús particular no es podran omplir mai –llevat de casos molt excepcionals, en municipis molt petits, on es pugui atènyer un acord municipal–. Les de les comunitats de veïns que no pactin amb l’ajuntament, tampoc es podran omplir.

La norma és flexible i ambigua perquè el govern, pressionat per les federacions municipals, ha deixat un marge de decisió molt ample a cada ajuntament. “El govern no pot i no vol, perquè ha escoltat els ajuntaments i no hi hauria cap lògica d’establir una norma comuna per a tots els pobles de Catalunya, que tenen casuístiques absolutament diferent”, ha dit Plaja. Tampoc no s’ha elaborat una norma més extensa, amb uns criteris clars que s’adaptin a totes aquestes situacions tan diverses. El govern diu que vol descentralitzar. “Els ajuntaments han de decidir quants refugis climàtics necessiten perquè els seus veïns tinguin prou refugis climàtics”. Segons la portaveu, ja hi ha unes indicacions bàsiques del govern –sobre les hores d’ús o la fondària, per exemple–, que no es poden precisar més. Així doncs, en un municipi el refugi obert podrà ser de pagament i, el del costat, no, però el govern diu que això ja passa ara. “Estem molt tranquils perquè sabem que s’imposarà el sentit comú”, ha reblat Plaja.

Encara hi ha una escletxa, però, perquè els hotels puguin fer servir les seves piscines per als clients sense necessitat d’obrir-les al públic. Podran fer-ho si fan servir una dessalinitzadora portàtil que es financin totalment amb fons privats. El govern també ha regulat les condicions d’ús d’aquests mecanismes: els usuaris o les comunitats d’usuaris hauran de tenir una concessió formal per a justificar l’ús de l’aigua de mar; l’hauran de fer servir per a mantenir la seva activitat econòmica i els llocs de feina associats; hauran de presentar un pla d’estalvi per quan no hi hagi sequera; hi haurà d’haver una xarxa de distribució o bé un emmagatzematge periòdic d’un mínim de set dies; i, en el cas de les comunitats d’usuaris de dessalinitzadores, hauran d’oferir obligatòriament l’entrada a les explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats per a subministrar aigua.

Per una altra banda, el govern ha imposat per primera vegada un topall de consum d’aigua per als turistes, cosa que fins ara no es concretava. Cada plaça turística –és a dir, cada habitació– podrà fer servir 115 litres d’aigua en fase d’excepcionalitat, 100 en fase d’emergència 1 i 90 en fase d’emergència 2. Els mecanismes de supervisió que això es compleixi, tanmateix, tampoc no són clars, perquè el govern també ha deixat en mans dels ajuntaments que “trobin el sistema per a controlar aquest consum”. Plaja ha puntualitzat que, més que no pas una forta restricció, cerquen, “en primera instància, que tots prenguem consciència que som en una situació d’excepcionalitat”. Per acabar, el govern també actualitza el règim sancionador: la infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la greu, d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la molt greu, de 50.000,01 a 150.000 euros. Amb tot, com que l’objectiu primer del govern no és sancionar, facilitaran l’ajornament o el fraccionament dels pagaments.