Sortegen els membres de les meses electorals a les eleccions del 28 de maig: ens hi podem negar?

Centenars de milers d’electors són cridats a ser membres de les meses electorals a les eleccions del 28 de maig. La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) estableix que qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure i que sigui menor de setanta anys pot ser cridada a una mesa.

Com i quan es farà el sorteig de les meses?

Els membres de les meses electorals es designaran en un sorteig públic en cada ajuntament. Aquests sorteigs es faran entre el 28 d’abril i el 2 de maig.

Com podem saber si hem estat escollits membre d’una mesa electoral?

Els resultats dels sorteigs no es publiquen: els únics organismes que en tenen constància són els ajuntaments, les juntes electorals de zona (JEZ) i, finalment, les persones escollides, que rebran una notificació tres dies després del sorteig, és a dir, entre el 29 d’abril i el 3 de maig. El retard en la notificació no invalida la designació com a membre de la mesa en cap cas.

Quina multa ens poden posar si no ens hi presentem?

Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions. Ara com ara, ningú no ha entrat a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge. La llei no estableix cap quantitat exacta, i correspon als magistrats d’avaluar els criteris de renda de la persona afectada i la “gravetat” dels fets.

Una instrucció de la Junta Electoral espanyola (JEC) detalla els supòsits que es poden al·legar a les JEZ. És important de saber que les al·legacions poden presentar-se, en un termini de set dies una volta rebuda la notificació, a la JEZ pertinent. Els casos es resolen, sense possibilitat de recurs, en un termini de cinc dies.

Cal afegir que si falten membres per a constituir la mesa, qualsevol persona del col·legi electoral pot assumir-ne la responsabilitat. Si una mesa no es pogués constituir, els electors no podrien votar-hi fins al cap de quaranta-vuit hores.

Qui pot formular excuses?

La instrucció de la JEC fixa que els presidents, els vocals i els suplents designats poden “formular excuses” i acreditar-les amb documents a la JEZ. En el cas que siguin acceptades, se sortejarà un nou membre de la mesa electoral.

Quina JEZ em correspon?

Podeu consultar quina JEZ us correspon en aquest llistat de municipis de les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, les Illes, Castelló, València i Alacant.

Quina documentació cal?

Cal presentar una sol·licitud de renúncia a la JEZ corresponent. El document pot demanar-se a la mateixa seu de la JEZ. Cal presentar el DNI, el NIE o el carnet de conduir, una fotocòpia del nomenament com a membre de la mesa electoral, així com la documentació necessària, segons el cas, com ara certificats mèdics dels CAP o dels hospitals o laborals, com ara un certificat de l’empresa.

Fins ara, aquest procés havia de ser presencial. Enguany, però, la JEC també habilitarà una aplicació –encara no presentada– per a tramitar les excuses de forma telemàtica.

La JEZ té un termini de cinc dies per a resoldre les al·legacions i per comunicar la baixa d’un membre de la mesa al primer suplent. El nou membre té fins setanta-dues hores abans de les eleccions per al·legar, i si hi ha qualsevol situació sobrevinguda cal avisar immediatament, abans que es constitueixi la mesa electoral.

Casos d’acceptació automàtica

En alguns casos, la simple al·legació a la JEZ comportarà l’acceptació automàtica de la renúncia a formar part d’una mesa electoral. Hi ha més supòsits que detallem tot seguit:

• Ser major de seixanta-cinc anys i menor de setanta anys.
• Situació de discapacitat.
• Condició de pensionista d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
• Situació de baixa laboral.
• Embarassades a partir del sisè mes o en baixa per maternitat.
• Presos o ingressats en hospitals psiquiàtrics.
• Haver format part d’una mesa electoral almenys en tres eleccions els darrers deu anys.
• Condició de víctima d’un delicte, declarat o presumpte, pel qual hi hagi una resolució judicial en vigor que imposi una pena o mesura cautelar de prohibició d’aproximació, en el cas que el condemnat o investigat destinatari estigui inscrit al cens del col·legi electoral.

Raons familiars

• La condició de ser mare amb un fill a càrrec els nou primers mesos.
• Cura de menors de vuit anys o de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
• Cura d’un familiar –fins a un segon grau– que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valdre’s per si mateix.

Raons professionals

• Treballadors que hagin de prestar serveis a les juntes electorals, els jutjats i l’administració pública, quan tinguin funcions electorals.
• Treballadors que hagin de prestar serveis essencials, de caràcter mèdic, Protecció Civil, bombers, etc.
• Directors dels mitjans de comunicació d’informació general i caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral.
• Professionals que hagin de participar en esdeveniments públics el dia de les eleccions, prevists amb anterioritat a la convocatòria electoral, quan l’interessat no pugui ser substituït o el fet de no participar-hi obligui a suspendre l’esdeveniment i això causi perjudicis econòmics rellevants.

Causes personals que ha de valorar la JEZ

En alguns casos poden al·legar-se motius personals per a no formar part d’una mesa electoral. Aquests arguments hauran de ser avaluats per la JEZ pertinent:

• Lesió, molèstia o malaltia física o psíquica que impedeixi d’exercir les funcions de membre d’una mesa amb normalitat. No cal que hi hagi una baixa laboral, però sí un certificat mèdic que ho acrediti.
• Condició de pensionista d’incapacitat permanent total per a un determinat ofici.
• Situació d’embaràs de risc durant els primers sis mesos.
• Previsió d’intervenció quirúrgica o proves mèdiques rellevants el dia de les eleccions.
• Pertinença a confessions o comunitats religioses l’ideari de les quals resultin incompatibles amb la participació en una mesa electoral.
• Canvi de la residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions.
• Celebració d’esdeveniments familiars d’especial rellevància que resultin inajornables o que l’ajornament causi perjudicis econòmics importants.
• Condició de mare o pare de menors de catorze anys, quan l’altre progenitor o un germà més gran o familiar no pugui ocupar-se del menor durant la jornada laboral.