Més de vint anys d’engany i repressió: tapar la lletra “E” de la matrícula és legal

Col·locar un adhesiu “CAT” sobre la lletra “E” de la matrícula dels vehicles és legal i, per tant, la policia no ho pot sancionar. Ho ha reconegut el govern espanyol quan el Ministeri d’Interior s’ha vist obligat a anul·lar totes les multes contra el secretari d’organització del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Bieito Lobeiro, que fa anys que llueix el “GZ” a la matrícula dels vehicles.

La decisió del govern de José de María Aznar d’incorporar la bandera europea i la “E” espanyola a la matrícula, ara fa vint anys, no va ser ben rebuda a Catalunya. I va començar un moviment a fi de substituir-la per un adhesiu amb “CAT”. L’acció era pensada per reivindicar la independència del país, malgrat que podia implicar sancions de més de dos-cents euros. Els partits polítics independentistes també s’hi van afegir, i ERC, per exemple, va dir que en pagaria les sancions. La polèmica, fins i tot, es va debatre al Parlament de Catalunya l’any 2011 a proposta d’ERC, que demanava que no se sancionés per portar el “CAT”. La proposta va ser rebutjada per CiU, el PSC, el PP i Cs. Només ERC, ICV-EUiA i SI hi van votar a favor.

El moviment per l’adhesiu “CAT” ha estat reprimit econòmicament per la policia aquests vint anys. La primera multa dels Mossos és del novembre del 2000 a un conductor a Guissona, tot i que finalment va quedar sense efecte.

Una acció que ve de lluny

Una de les primeres accions la va impulsar el president Jordi Pujol el setembre del 2000. Quan va entrar en vigor la nova llei de matriculació d’Aznar, va fer col·locar adhesius “CAT” a tots els cotxes oficials de la Generalitat, tot i que no van arribar a tapar la “E” d’Espanya, sinó que es van posar al costat de la matrícula. D’aquesta manera, Convergència i Unió (CiU) va fer palès el malestar.

A final d’abril del 2004, durant el primer tripartit, la consellera d’Interior d’aleshores, Montserrat Tura, del PSC, va arrencar el compromís del govern espanyol d’incloure un petit distintiu autonòmic a la matrícula. Però la proposta no fou una prioritat del Ministeri d’Interior espanyol, que no va fer cap pas endavant per la manca d’un consens entre els polítics i les concessionàries dels vehicles. El director del Servei Català de Trànsit en aquell moment, Josep Pérez Moya, va confirmar que el nou tripartit ho continuaria defensant, tot i que la proposta tenia l’oposició de l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles de Motor (Ganvam), que considerava que era “molt perillosa” perquè podia perjudicar la venda de cotxes de segona mà amb motiu de les diferències polítiques.

Anys més tard, el 2011, Felip Puig, aleshores conseller d’Interior, i Francesc Homs, que era el portaveu del govern, també van animar els catalans a participar en l’acció, tot i que el seu partit, CiU, s’havia mostrat partidari de multar els conductors que portessin el “CAT”. “Jo no necessito que hi hagi cap govern que em digui què he de fer per portar una matrícula del meu país”, va dir Puig. “Qui vulgui, que es posi el ‘CAT’ damunt la ‘E’. No és insubmissió, jurídicament és possible fer-ho”, va afirmar Homs. Unes declaracions que van xocar amb el posicionament dels Mossos d’Esquadra, que deien que el fet era sancionable.

Amb el pas dels anys, el moviment ha tingut alts i baixos. Un dels punts àlgids fou l’any 2013, quan l’Assemblea Nacional Catalana va començar una campanya pel “CAT” i va repartir milers d’adhesius. Però sempre ha estat marcat per la mateixa incertesa: si em para la policia, em multarà?

Rafel Niubó, Miquel Calçada, Albert Botran, Marta Vilalta i Joan Tardà són cinc del llarg etcètera de persones a qui han multat per portar el “CAT” a la matrícula del vehicle. Els tres primers els va sancionar la Guàrdia Urbana de Barcelona. Niubó, el setembre del 2009, quan era secretari general de la Vice-presidència del govern. Calçada, l’agost del 2015; Botran, el març del 2017. Marta Vilalta, la Guàrdia Civil la va multar l’agost del 2013 a Viella, i Tardà, a Navarra, l’octubre del 2015, la policia espanyola. Al periodista Toni Soler, la Guàrdia Urbana li va fer treure l’adhesiu sota l’amenaça que el multarien si no el treia.

“Que em multi un policia espanyol, ho entenc, forma part del seu ADN”

Albert Artés, de Molins de Rei, fa més de deu anys que porta l’adhesiu “CAT” a la motocicleta, per la qual cosa ha tingut unes quantes topades amb la policia. “Quan he fet infraccions lleus, han vist el ‘CAT’ i m’han multat.” El primer conflicte el va tenir a l’avinguda de Tarradellas, a Barcelona, on va circular uns pocs metres per la vorera. “La Guàrdia Urbana em va sancionar per això i pel ‘CAT’”, assegura. I afegeix que l’agent li va advertir que si retirava l’adhesiu, s’estalviaria la sanció: “M’hi vaig negar. No tocava.” La segona va ser durant la diada de Sant Jordi del 2018, al passeig de Gràcia, quan girava per un carrer. “Un mosso em va veure amb la matrícula i em va multar. Amb tota la que va caure amb els presos… Que m’ho faci un policia espanyol, ho entenc, forma part del seu ADN. Però un mosso d’esquadra…”, lamenta.

La tercera, a Sant Adrià de Besòs, va advertir a un furgó de la policia espanyola que no respectava la distància de seguretat i un cotxe camuflat el va aturar. “Em van assenyalar la matrícula i em van dir que em multarien perquè l’estava alterant”, comenta. Després d’esperar més de vint minuts, una patrulla de la Guàrdia Urbana hi va assistir, i el van multar, malgrat tenir dubtes, segons que explica. D’aquestes tres multes, no n’ha rebut cap, i ho atribueix al fet que les ha gestionades l’administració catalana: “Al Servei Català de Trànsit hi ha algun patriota que les reté.”

La quarta multa sí que li va arribar, i li ha ocasionat una gran odissea burocràtica. El va sancionar una patrulla de la Guàrdia Civil al port de Maó l’agost del 2020, poc abans d’embarcar a un ferri. “Vaig passar el control, però després em van aturar. Em van demanar la documentació, el número de telèfon i l’adreça, i em van dir que em multarien per haver alterat la matrícula. Els vaig dir que vulneraven el meu dret d’expressió, però no em van fer cas”, lamenta. Al cap de dos mesos, li va arribar la notificació a casa i es va negar a pagar-la. Ha presentat fins a tres reclamacions, però, finalment, la Hisenda espanyola li ha retirat els diners del compte bancari. Ara té previst de presentar-ne una altra: “Per un defecte de procediment, me’ls han tret abans d’acabar el termini per a presentar un altre recurs”. Té l’esperança que li retornin els diners, però mentrestant ja ha perdut temps i diners amb els escrits i el correu postal. Planteja el “CAT” com una petita victòria: “És un treball de formigueta. Hem de desespanyolitzar tot allò que puguem, amb naturalitat, sense enfadar-se ni posar-se nerviosos.” Critica, en canvi, la posició de les entitats sobiranistes: “Vaig proposar a Òmnium que fes alguna campanya d’aquest estil i em van dir que ho estudiarien. Tant ANC com Òmnium han d’anar fent campanyes petites, una rere l’altre, i enfocades també en el turisme.”

Un amic seu, Ignasi Termes, va viure una situació surrealista a Pamplona quan tornava d’un acte al País Basc dels presos d’Altsasu. Ho va explicar en un enfilall a Twitter:

Inicien un registre de tot el vehicle apartant aquells elements que els hi semblen ‘sospitosos’: xapes de #LlibertatPresos i d’Altasua, un domàs d’Òmnium, uns adhesius del Tsunami, un full amb la lletra de l’Estaca en Eukera que hi havia al concert d’ahir.

— Ignasi Termes i Serra (@IgnasiTermes) November 25, 2019

Li van dir que portava la matrícula alterada i li van escorcollar el vehicle, apartant tot allò que els semblava sospitós, com per exemple un domàs d’Òmnium i adhesius de Tsunami Democràtic: “Fan un bodegó de tot al sostre de vehicle i ho fotografien.” És una víctima més de les sancions per portar el “CAT” a la matrícula.

Què en diu, la llei sobre trànsit?

Segons que es desprèn de la llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, el conductor ha de verificar que les plaques de la matrícula del vehicle no presentin obstacles que impedeixin o dificultin la lectura i identificació, com per exemple que estigui mal col·locada, trencada o amb poca il·luminació. En cas d’incomplir-ho, el conductor s’enfronta a una infracció greu, recollida a l’article 76. Ara bé, la normativa no fa cap mena de referència a la lletra del país, i és per aquest motiu que el Ministeri d’Interior espanyol va haver d’anul·lar les multes a Lobeira.

Si m’han multat, puc reclamar que em retornin l’import?

La resposta és: depèn. Segons que explica Àlex Solà, advocat de Domingo Advocats, les sancions que ja han estat imposades i pagades no s’haurien de retornar: “En el cas de la gent que va recórrer-hi en contra i li va ser desestimat el recurs, no hi ha possibilitat de retorn.” Ara bé, l’excepció rau en si el conductor encara té un procés de reclamació obert amb l’administració pública. En aquest cas, els afectats poden reclamar l’import i, si se’ls aplica el mateix criteri que Lobeira, els han de donar la raó. “Ho han de demanar explícitament”, aclareix Solà.