Més d’un terç dels morts de l’estat espanyol als camps de concentració nazis eren dels Països Catalans

1.514 persones dels Països Catalans es van morir als camps de concentració nazis. Ho constata el llistat que avui s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i en el qual figuren els noms dels 4.427 ciutadans de l’estat espanyol que s’hi van morir.

Dels qui van ser-hi deportats i no en van tornar mai, 1.094 eren de Catalunya, 385 del País Valencià i 34 de les Illes. A la llista també hi consta el cas d’un home nascut a Andorra. Van ser enviats a la mort als camps de Mauthausen, Gusen, Dachau i Buchenwald a Àustria; Auschwitz i Dachau a Polònia i al camp femení de Ravensbrück a Alemanya.

Segons el govern espanyol, amb la llista es vol agrair i fer una reparació als més de deu mil ciutadans que van acabar deportats en camps de concentració nazis després de la guerra del 1936-1939. Els familiars i interessats tindran la possibilitat de presentar-hi al·legacions i sol·licitar correccions en el termini d’un mes. Així seran inclosos en el registre de morts, estatus que encara no tenien.

‘Hi ha una barbaritat d’errades’

Guillem Llin, estudiós de la deportació republicana als camps de concentració i extermini nazi, explica a VilaWeb que en el llistat del govern espanyol ‘hi ha una barbaritat d’errades’. ‘Hi ha arxius de deportats a l’abast de qualsevol ciutadà i sorprèn que no hagin contrastat les llistes dels morts en arxius com el de Mauthausen, on es pot saber noms, cognoms i població de residència’, afegeix.

Com a exemples, assegura que diu Xella en comptes de Sella, que una víctima la situen com a natural de Gandia quan era de Teulada i que una altra el llistat recull que és d’Alcoi en comptes de Muro d’Alcoi. ‘Qui es recordarà d’aquestes persones ara que han passat vuitanta anys i amb un termini per a reclamar de trenta dies en ple mes d’agost?’, es pregunta.

Per la seva banda, el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha valorat que queda encara molta feina per a fer en matèria de memòria històrica. ‘A Catalunya s’han anul·lat els consells de guerra franquistes, però a la resta de l’estat no s’ha fet res’, ha lamentat. Cal també tenir en compte que Alemanya ha reparat la memòria de les víctimes del nazisme, mentre que Espanya no ha reparat les víctimes del franquisme.

Els treballs pioners

Joaquim Amat-Piniella, escriptor víctima dels camps de concentració, fou un dels pioners a recuperar la memòria històrica dels catalans als camps nazis. Amat-Piniella va escriure sobre la seva experiència al camp de Mauthausen a K.L. Reich, una obra testimonial d’un gran valor.

També l’escriptora i periodista Montserrat Roig va oferir el 1977 un testimoni històric excepcional de cinquantena de catalans que havien sofert l’empresonament i els treballs forçats als camps del nazisme amb la publicació d’Els catalans als camps nazis, obra de referència.

Llum i dolor: Montserrat Roig i els testimonis
dels camps nazis quaranta anys després

Així mateix, també és important el testimoni fotogràfic de Francesc Boix, que també fou confinat a Mauthausen.

Posteriorment s’han continuant fent investigacions sobre les víctimes del nazisme. És el cas de Guillem Llin, que va publicar el 2013 Valldalbaidins a Mauthausen, una obra que recupera els biografies de setze veïns de la Vall d’Albaida empresonats en aquest camp de concentració. El 2017 va publicar el reportatge César Orquín, un heroi sense matisos a Mauthausen juntament amb el periodista Carles X. Senso, que narra la vida d’un anarquista que va ajudar desenes de persones a sobreviure al camp nazi.