19.06.2023 - 21:40
Amb motiu del dia internacional dels refugiats, la Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) ha presentat l’informe anual sobre la situació dels refugiats. En total, 18.890 persones van demanar asil durant el 2022: 10.396 al Principat, 7.258 al País Valencià i 1.236 a les Illes. Hi ha hagut un augment de sol·licituds d’un 42% en relació amb l’any 2021, però no s’ha notat en l’àmbit polític ni mediàtic.
Les deu principals nacionalitats de procedència dels sol·licitants de protecció internacional el 2022 van ser Veneçuela, Colòmbia, el Perú, el Marroc, Hondures, Nicaragua, Mali, l’Afganistan, el Salvador i Cuba. I les cinc principals nacionalitats amb una taxa de reconeixement d’asil més alta són Burkina Faso, l’Afganistan, Mali, Eritrea i el Sudan.
A més, s’ha detectat un canvi important en relació amb l’any anterior: l’escletxa de gènere s’ha reduït significament. Les sol·licituds formalitzades per homes han estat el 54% i les presentades per dones el 46%. Així doncs, hi ha una diferència del 8%, que contrasta amb el 28% de l’any 2021. Segons l’entitat, atès el creixement de sol·licituds de persones de l’Amèrica Llatina al costat del descens de les arribades irregulars per la costa, el perfil majoritari torna a ser el de grups familiars extensos. Així mateix, ha crescut el percentatge de nens i nenes sol·licitants d’asil, del 15% que es registrava l’any 2021, al 18% que es va registrar el 2022.
Blindar el dret d’asil
Amb vista a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, l’organització ha proposat trenta-set mesures als partits per a millorar la protecció internacional, entre les quals un pacte social i polític que blindi el dret d’asil. S’explicita aquest objectiu, per exemple: “Evitar que la incertesa política i interessos electoralistes menyscaben el dret fonamental que té tota persona a buscar refugi.”
Recorden la perillositat de les rutes migratòries i el fet que centenars de persones arrisquen la vida a la mar o saltant tanques com a Melilla. Demanen que garantesca prioritàriament l’accés al procediment d’asil d’una manera legal i segura. A més, suggereixen més mesures com l’emissió de visats humanitaris, l’aprovació d’un programa permanent de reassentament i la flexibilització dels requisits de reagrupació familiar per a evitar que els refugiats es troben obligats a posar-se en mans de traficants.
L’organització també reclama que es pose fi a les deficiències del sistema de cita per a sol·licitar asil, que actualment deixa en llimbs legals milers de persones que esperen una mitjana de sis mesos a vuit per a formalitzar la sol·licitud de protecció internacional. “És urgent augmentar la disponibilitat i agilitar l’assignació de cites. El registre ha de ser immediat i mai superior als terminis de tres a sis dies. En aquests moments es vulnera la Directiva Europea de Procediments”, assenyala Jaume Durà, responsable jurídic de CEAR a València.
De la resposta a Ucraïna a la tragèdia de Melilla
En la repassada dels esdeveniments de l’any 2022, CEAR va posar el focus en la invasió russa d’Ucraïna i en la tragèdia de Melilla. En el primer cas, tots els països europeus van acollir i garantir els drets dels qui en fugien en un breu lapse de temps. D’una altra banda, el 24 de juny de l’any passat, saltant la tanca de Melilla, van morir almenys 37 persones, 77 són desaparegudes i 470 van ser retornades il·legalment, segons dades de l’ONG.
“No es poden obrir les portes de manera exemplar a les persones que fugen d’un terrible conflicte com el que sofreix Ucraïna i, alhora, tancar-les amb pany i forrellat de manera violenta als qui han de fugir de terribles conflictes oblidats. La majoria de les víctimes de la tragèdia de Melilla fugien d’un país en conflicte, el Sudan, i foren rebuts amb una violència desproporcionada, malgrat que aquestes persones, quan aconsegueixen d’arribar, tenen altes taxes de reconeixement d’asil”, denuncia CEAR.
Alhora demanen que els Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE), habilitats per a atendre els qui fugien d’Ucraïna, es transformen en “finestretes úniques de l’asil” per a tothom qui sol·licite protecció, amb independència del lloc de procedència.
