Sis entitats reclamen més quotes de català, basc i gallec a la nova llei de l’audiovisual espanyola

Sis entitats han fet un front comú per reclamar més quotes de català, basc i gallec a la nova llei de l’audiovisual. Es tracta de Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear. Han difós un manifest conjunt per a demanar als partits polítics catalans, valencians, bascos, gallecs i de les Illes que utilitzin el seu pes polític per forçar el govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei, que es començarà a tramitar al congrés dels diputats espanyol aquest mateix mes.

Les entitats reclamen als partits dels seus territoris que esmenin el projecte de llei durant la tramitació parlamentària. Volen que es garanteixi una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’estat espanyol diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals, amb independència del lloc on tinguin la seva seu.

Segons que expliquen les entitats que firmen el comunicat, la pressió política i social exercida fins ara ha fet que s’incorpori l’obligació per a les plataformes amb seu a l’estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs “sempre que estiguen disponibles i siga tècnicament viable”, un matís que les entitats reclamen d’eliminar per evitar possibles elusions del compliment.

“A la vegada, el ministeri que presideix Nadia Calviño va acceptar de crear un fons de 10,5 milions d’euros, mesura que les entitats veiem com a clarament insuficient”, denuncien. Diuen que aquest fons pot no tenir continuïtat i que la seva efectivitat depèn de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar aquestes subvencions. “És per això que les entitats demanem que la presència de continguts en català, basc o gallec en aquestes plataformes no depenga de la voluntat de les plataformes situades a l’estranger, sinó de quotes concretes contemplades a la llei com en el cas del castellà”.

Les entitats també reclamen que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües sigui més alta de la prevista inicialment en el projecte de llei. L’acord estableix, segons expliquen, que les plataformes hauran de destinar-hi el 0,5% de la seva facturació anual a l’estat espanyol, un percentatge que es traduiria en uns 15 milions d’euros aproximadament, una xifra que consideren clarament insuficient. Per això demanen que sigui de com a mínim del doble, de manera que es correspongui, diuen, al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.

A més, denuncien el comportament de les plataformes: “Les entitats constatem el menyspreu absolut que han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris durant els gairebé deu anys que fa que algunes d’aquestes començàren a instal·lar-s’hi. Per això clamem que no es pot deixar passar una oportunitat (la reforma de la llei audiovisual, que es produeix aproximadament una vegada cada deu anys) per establir obligacions lingüístiques molt clares cap a aquestes”.