28.05.2019 - 21:50
L’estiu del 2015 Més per Mallorca es va veure amb força de competir per la presidència del Govern de les Illes Balears, una possibilitat que va posar damunt la taula durant les negociacions dels anomenats ‘acords pel canvi‘. Però va cedir. Finalment, la presidència del govern va ser de Francina Armengol. En canvi d’això, Més presidí tot sol durant quatre anys el Consell Insular de Mallorca i compartí la batllia de Palma amb el PSIB-PSOE. Una estratègia negociadora que ara el partit lamenta. Quan encara no ha passat ni una setmana de les eleccions, Més reconeix que va faltar instint polític. I que això ha marcat la darrera legislatura i ha propiciat també la queixalada electoral del PSOE. No és l’únic factor amb què la formació analitza el resultat ara mateix, en el període d’autocrítica que ha obert. El dirigent, Miquel Ensenyat, ja ha avançat que seuran novament a la taula de negociacions per a formar un altre govern de progrés. Hi seran més afeblits després d’haver perdut pel camí més de vint mil vots al parlament. Parlem tot seguit de les raons que han fet que el nacionalisme de les Illes perdés una oportunitat històrica d’esdevenir la primera força de l’esquerra.
L’efecte Sánchez
Només 15.000 vots separaven Més del PSIB-PSOE al parlament el 2015. L’ecosobiranisme va quedar encara més a prop al Consell de Mallorca (menys de 2.000 vots de diferència) i a l’Ajuntament de Palma (4.000 a favor del PSOE). Ara la diferència al parlament supera els 70.000 vots, al Consell de Mallorca els 45.000 i a l’Ajuntament de Palma els 20.000. Una de les raons que s’estudien a la seu de Més per Mallorca per explicar aquest clatellot electoral és l’efecte Pedro Sánchez. Una onada que ja es va veure a les eleccions espanyoles i que s’ha reproduït, en una mesura menor, a les del parlament, i que ha afavorit Armengol. Més creia que després del 28-A molts electors tornarien a casa. I s’ha demostrat que era un enfocament erroni. La davallada ha estat generalitzada a tota l’illa de Mallorca, especialment a Palma. L’ajuntament principal de les Illes serà per al PSOE, tot sol. L’avanç del PSIB ha arrossegat també Podem, que no va voler implicar-se en l’acció de govern la legislatura anterior.
Armengol s’apunta l’obra de govern
Més va ser el gran beneficiat de l’onada de rebuig que va despertar Bauzá. I en va treure rendiment electoral. Però l’obra del govern que va sorgir de les urnes el 2015 l’ha capitalitzada Francina Armengol. Els ecosobiranistes lamenten que no s’hagi traduït a les urnes la seva tasca al capdavant de l’executiu: ‘La majoria de mesures valentes han estat impulsades per Més, en protecció de territori i en drets socials –recorden–. Algunes mesures com l’impost de turisme sostenible i la renda mínima garantida ni tan sols hi eren, al programa del PSOE.’ Però aquesta feina no ha evitat que Més perdés un vot de cada tres el 26 de maig. L’ecosobiranisme de les Illes, format per Més per Mallorca i Més per Menorca, és la tercera força en vots al parlament, amb tants diputats com Podem (6). L’esquerra nacionalista ni eixampla la base ni la conserva i retrocedeix vuit anys. El resultat s’assembla al del 2011.
Mesures imposades
Una part de la militància de Més ha discrepat de manera radical d’algunes mesures aprovades durant la legislatura. Potser la que ha rebut més oposició ha estat l’autopista de Campos, criticada durament pels sectors ecologistes. ‘Va ser una imposició del PSIB-PSOE que es va signar al pacte de govern de fa quatre anys’, lamenta Més, que va acabar assumint la proposta de l’equip negociador d’Armengol. És un altre dels elements d’autocrítica després del 26-M i un dels punts que més pesen a l’hora d’analitzar el descens electoral. ‘No va en la línia del que hem defensat sempre i l’hem hagut d’assumir’, critiquen sectors d’aquest partit referent de la lluita ecologista a les Illes. Tal vegada aquí també va faltar l’instint polític per a plantar-se. Però hi ha més motius. El ‘cas contractes’ va tacar bona part del principi de la legislatura. ‘Quan s’ha demostrat que no hi havia res de res no ha estat notícia. Però durant un any i mig ens va fer molt de mal i era portada de tots els mitjans de comunicació.’ El jutge va dictar l’arxivament per la presumpta trama de tracte de favor del govern a l’ex-cap de campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau. Però el mal, diuen al partit, ja era fet. ‘S’ha dubtat de la nostra honestedat.’
Polítiques toves amb la llengua
Un altre dels brams que se senten després de les eleccions a la seu de Més té a veure amb la llengua. ‘No s’ha fet una política prou clara i contundent en favor del català’, diu contundentment una veu del partit. El decret del català a la sanitat, que ha estat rebaixat i que concedeix un termini de dos anys als professionals per acreditar el coneixement de la llengua, n’és un exemple. Entitats com l’Obra Cultural Balear també s’han disgustat amb la política lingüística de l’executiu i han criticat la manca d’ambició del govern que s’ha dedicat en bona mesura a recuperar tot allò que havia cremat Bauzá, però que no ha acomplert avenços significatius en aquest terreny. ‘Una part dels nostres votants s’han quedat a casa’, expliquen.
La resistència sobiranista
La davallada a Mallorca ha estat generalitzada, sobretot a Palma i a l’àrea metropolitana. Més considera que ha resistit relativament bé a la part forana, amb algunes excepcions, com ara a Inca, on la pujada del PSOE l’ha desbordat. Lamenten algunes derrotes que fan mal, com les de Palma i Llucmajor, zones tradicionalment complicades per al nacionalisme i on havia triomfat com mai ara fa quatre anys. Les victòries a Montuïri, Manacor i Santa Maria del Camí i les majories absolutes a Esporles, Llubí, Mancor de la Vall i Deià dibuixen el territori resistent d’una formació que ha obtingut uns 120 regidors a Mallorca. A Menorca, en canvi, el cop no ha estat tan fort. Més per Menorca ha perdut tan sols cinc-cents vots al parlament, cosa que ha implicat un diputat menys. En ajuntaments com el de Ciutadella, Més és primera força. Tanmateix, al consell el PSOE augmenta la diferència i ja demana de tenir la presidència de la institució tot sol.
I ara què?
Aquests dies començarà la ronda de contactes amb Francina Armengol, que té totes les cartes a favor i que ha mostrat predisposició a pactar amb Més i Podem. Els ecosobiranistes volen mantenir el govern de progrés però són conscients que els ha minvat la força negociadora després del 26-M i que es trobaran amb un PSOE encara més dur. Així i tot, descarten un moviment a escala estatal que forci Armengol a entendre’s amb Ciutadans. ‘Ara mateix, el PSIB no va en la línia del PSC. És impensable que cerquin acords amb Cs’, diuen. ‘Cs, PP i Vox tenen més vots que no pas el PSOE tot sol. Nosaltres volem mantenir les polítiques valentes i progressistes de la darrera legislatura’, asseguren, malgrat no descartar cap solució. ‘Si no ens hi volen, serem a un altre lloc.’ El gran interrogant és si Més n’haurà après la lliçó. Les condicions seran més difícils i per això caldrà afinar l’instint polític que va mancar el 2015.
