02.02.2023 - 19:50
“En vista de les pressions inflacionàries subjacents, el consell de govern té la intenció d’apujar els tipus d’interès de 50 punts bàsics més en la reunió de política monetària del març, i després avaluarà la trajectòria posterior de la seva política monetària”, ha dit avui la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. No veu clara la desacceleració de la inflació del gener i està disposada a afegir llenya al foc. “Mantenir els tipus d’interès en nivells restrictius reduirà la inflació amb el temps, perquè frenarà la demanda, i també protegirà contra el risc d’un augment persistent de les expectatives d’inflació. Sigui com sigui, les decisions futures del consell de govern sobre els tipus d’interès oficials continuaran depenent de les dades i s’aniran determinant de reunió en reunió”, ha afegit.
Com esperava la majoria d’analistes, la pujada dels tipus de referència del BCE ha estat de mig punt, i ara ja els tenim al 3%. La pregunta que es fan és fins on està disposat a arribar el BCE en l’alça del preu dels diners. Avui Lagarde ha donat algunes pistes, però és la gran incògnita, que podria ocasionar una recessió induïda en alguns països de la zona euro.
La presidenta ha estat força explícita en la compareixença de premsa. Els mesos vinents, hi veu un risc extern. “La reobertura de la Xina tindrà conseqüències per a l’activitat econòmica i per a les exportacions europees, però també sobre el preu de les primeres matèries, que haurem d’avaluar amb atenció”, ha dit. I també un d’intern. “La pressió sobre la inflació subjacent i les negociacions que veiem sobre els salaris garanteix la pujada de 50 punts bàsics al març.” Evidentment, és molt conscient de la situació i, malgrat la mesura restrictiva, ha dit: “Esperem una economia feble a curt termini. La guerra d’Ucraïna continua essent un vent en contra per a l’activitat, juntament amb l’elevada inflació subjacent.”
Em semblen arguments prou sòlids per a la pujada de tipus d’avui. Pensem que la zona euro va endarrerida respecte dels Estats Units. Aquí avui el tipus ja toca el 3%, però és que ahir la Reserva Federal el va apujar de 0,25 punts, fins al 4,75%. I, a més, el governador, Jerome Powell, va concretar l’orientació parlant de dues pujades més –pel cap baix–, al març i al maig. La mesura d’ahir és el vuitè augment, en un procés que va començar el març de l’any passat. En aquest període, la Fed ha apujat el preu dels diners de 475 punts bàsics, cosa inèdita per la velocitat del procés i perquè partia de zero.
Acabada la reunió va assenyalar, si fa no fa, això que avui ha dit Lagarde. És a dir, que la inflació ha disminuït una mica, però continua essent alta. Així i tot, els mercats estaven atents a la reunió d’aquesta setmana, cercant senyals que la Fed posaria fi aviat als augments de taxes, pistes que no va recollir el comunicat del banc central. Al contrari, assenyalava explícitament que hi hauria més augments dels tipus ben aviat. Recordem que, al desembre, la Fed va situar el sostre objectiu una mica per sobre del 5%, de manera que encara restarien almenys 50 punts bàsics per a assolir l’objectiu.
Comptat i debatut, les pressions sobre els preus han disminuït des del màxim del 9,1% de l’actual cicle inflacionista fins al 6,5% del desembre, però el nivell general encara és alt, cosa que posa en relleu la càrrega persistent que ha tingut l’augment del cost de la vida per a les famílies nord-americanes. A la zona euro, hem passat del 10,6% del novembre al 8,5% del gener, xifres que encara són molt altes.
Les màximes autoritats d’ambdós bancs centrals consideren que l’última causa de l’augment de tipus és la inflació, tot i que sembla que es troba en una clara desacceleració. Sigui com sigui, el problema deriva també en el comportament més feixuc de la subjacent. A la zona euro, la taxa d’inflació subjacent s’ha mantingut al màxim històric del 5,2% el mes de gener, i als Estats Units al desembre era del 5,7%. Per això tots dos mandataris han deixat clar que no es refien de la desacceleració general i volen esperar una mica més per assegurar el tret.
Les conseqüències col·laterals de l’augment decidit avui pel BCE les pagaran els qui hagin de demanar crèdits o tinguin hipoteques de tipus variable. Un augment dels tipus de referència dels bancs centrals sempre fa pujar l’interès amb què els bancs es presten diners entre ells, és a dir, l’euríbor.
Això vol dir que l’euríbor continuarà essent un maldecap per als hipotecats europeus, perquè el mes de febrer ha començat amb pujades en els terminis de sis i dotze mesos, i ha arribat a nous màxims d’ençà del desembre del 2008. En el termini d’un any, el més sovintejat en les hipoteques variables de l’estat espanyol, l’euríbor ha avançat i s’ha fixat en el 3,414%. Recordem que l’euríbor mitjà a dotze mesos, que és el que compta per a les hipoteques, va passar del 3,018% al desembre al 3,338% al gener, és a dir, 0,320 punts més.
I això ja comença a pesar en el pressupost de moltes famílies. Prenguem d’exemple una hipoteca mitjana de 150.000 euros, a vint-i-cinc anys i amb un interès d’euríbor més un 1% de diferencial. L’euríbor, el febrer del 2022, era del -0,335%. Encara era negatiu, si bé per no gaire temps. Aleshores, la quota a pagar en aquest supòsit era de 543 euros el mes, cosa que volia dir uns 6.514 euros l’any. Aquestes xifres ara són completament diferents, tenint en compte com ha escalat l’euríbor en un any. La mitjana que tenim al febrer –poc representativa, perquè tot just fa dos dies que ha començat el mes, però que pot enfilar-se més encara– és del 3,425%. Aleshores, per a aquest mateix exemple, la quota ha escalat fins a 828 euros, és a dir, uns 9.929 euros l’any.
Així, de l’un any a l’altre, la quota mensual s’ha encarit de 285 euros, cosa que vol dir pagar uns 3.414 euros més que l’any passat, al voltant d’un 50% més. Veient els sous que hi ha avui al mercat, i com han pujat, no calen gaires comentaris per a intuir les dificultats de moltes famílies per culpa d’aquesta pujada.
