Un mes de guerra i plou sobre mullat

Ja fa un mes que Rússia va envair Ucraïna. És un bon moment per a fer una valoració de les coses que han canviat en el món de l’economia durant aquest període. Si bé, de moment, el conflicte no mostra cap mena d’indici de calmar-se, els mercats financers sembla que ja s’hi hagin acostumat i han recuperat un cert biaix d’optimisme, probablement centrat més en les promeses polítiques de negociació que no pas en la realitat sobre el terreny, on cada dia hi ha més bombardaments, morts i refugiats. A Europa, els mercats de renda variable han recuperat allò que havien perdut d’ençà del començament del conflicte. Als Estats Units encara ha anat més bé, i els índexs borsaris han augmentat gairebé d’un 5% des d’aquella data. Només els mercats emergents sembla que encara estan impactats per les bombes, car la borsa russa ha estat completament tancada fins fa un parell de dies. Quant a l’ÍBEX-35, només cal apuntar que un 60% dels seus valors cotitzen ara més alts que no fa un mes.

Però les borses no formen part de la vida real quotidiana. Es mouen per altres paràmetres. I aquest mes, els ciutadans sí que hem vist canvis importants, sobretot a l’hora de posar benzina al cotxe o de comprar certs productes. De fet, la guerra ha ocasionat un terratrèmol en els mercats de matèries primeres: les fortes pujades de preus es van centrar en els primers dies de la guerra, van baixar el dia 9 i van reprendre l’estirada el 16. Durant la primera setmana, sobretot, es van marcar preus mai vists, principalment en alguns metalls, com el níquel, l’alumini i el pal·ladi. Després han baixat, i alguns, com l’alumini, s’han quedat un 10% per sobre d’abans de la guerra. El petroli va fer un pic de 139 dòlars el dia 7, que representava el segon màxim de tota la història, després dels 147 dòlars a què havia arribat durant la crisi del 2008.

Més enllà dels preus, la guerra ha trasbalsat moltes empreses que importen de la zona de guerra productes necessaris per a la seva feina. Només dos exemples propers. Laura Rodríguez, cap d’assessoria de comerç internacional de la Cambra de Sabadell, explica que els empresaris afiliats es queixaven de la mancança de molts materials: “Els qui fan components d’automòbil són els qui es veuen més afectats des que va començar la guerra. De fet, ja tenien problemes abans, però s’han agreujat per la manca de materials.” L’entitat vallesana va fer un seminari en línia la setmana passada sobre aquest aspecte concret, i va aconsellar als empresaris, tant als qui tenen contractes de compravenda en marxa com als qui són en fase de negociació, que no deixessin d’assessorar-se prèviament si els productes estaven afectats o el client constava a la llista d’empreses sancionades. Rodríguez insisteix: “Com que hi ha dificultats en molts àmbits, com ara de productes, pagaments, duanes i transport, cal informar-se bé de si és possible mantenir l’operativa en el mercat.”

Segons que feia avinent ahir la CECOT, gairebé totes les empreses del sector de la fusta i el moble s’enfronten a problemes de subministrament de matèries primeres essencials per a l’elaboració dels seus productes, que en molts casos obliguen a fer aturades parcials en les cadenes de producció. El president del gremi, Pere Solanellas, deia: “Plou sobre mullat, i si no s’apliquen mesures efectives, que no vol dir únicament reduir imposts o donar subvencions, s’acabaran reestructurant plantilles i tancant empreses i negocis, amb tot el que això comporta per a l’ocupació.”

Sense anar més lluny, Seat ha comunicat aquesta setmana als sindicats que substituirà l’ERTO que aplica ara, a causa de la falta de semiconductors, per un de nou que cobrirà també altres situacions, com la vaga de transportistes i la guerra d’Ucraïna. L’actual expedient temporal caduca el 30 d’abril i s’allargarà fins el 30 de juny, i mantindrà una afectació màxima d’11.000 treballadors, tots assignats a feines de producció.

Hem de pensar que Ucraïna ha experimentat un auge molt important en la fabricació de peces per a automòbil d’ençà de la dècada dels 2000. És molt a prop de la Unió Europea, amb treballadors qualificats i costos laborals baixos, per la qual cosa ha atret una vintena de fabricants, sobretot alemanys. El 2021 van donar feina a un total de 60.000 treballadors en 38 fàbriques. Les fàbriques produeixen components electrònics, seients, però sobretot xarxes de cable elèctric. Volkswagen assegura que la majoria de les fàbriques ubicades a l’oest d’Ucraïna “encara funcionen fins a cert punt”; no obstant això, “transportar les peces des d’allà fins al destí final és molt difícil”.

La guerra també ha fet que moltes empreses se’n vagin de Rússia o, si més no, hi hagin congelat les activitats. Algunes ho han fet de manera voluntària, i unes altres, per la pressió política o per la por de l’opinió pública. El senyal el van donar grans firmes, des de la petroliera britànica BP fins al colós suec del moble Ikea, passant per gegants americans com McDonald’s, amb un desafiament logístic i financer que variava segons els sectors i el nivell d’inversió de capital. En resposta, Vladímir Putin ha amenaçat de nacionalitzar-les.

I queda una qüestió que pot semblar més llunyana, però que aquí afecta uns sectors concrets de l’agroalimentari i que, en altres parts del món pot ser catastròfic. Ve “un huracà de fam”, va advertir l’ONU. “La guerra a Ucraïna significa fam a l’Àfrica”, va afegir l’FMI. L’actual conflicte implica dues superpotències agrícoles, Rússia i Ucraïna, que subministren el 30% de les exportacions mundials de blat. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha dit que tem que entre 8 i 13 milions de persones addicionals tinguin desnutrició al món si la guerra dura massa. És una barbaritat.

En aquest cas, fins ara, tots els semàfors es mantenen en vermell, perquè ja no surten més vaixells dels ports d’Ucraïna, on ara la gran preocupació és la sembra de primavera, anunciada amb una caiguda del 25% al 40%… si és que no és superior. I la situació és encara més complexa per a productes com l’oli de gira-sol i el blat de moro, dels quals Ucraïna és el primer i el quart exportador mundial, respectivament.

Amb tot aquest enrenou, l’activitat s’ha alentit durant el mes de març a tot Europa. L’avanç de l’índex de directors de compres per la indústria manufacturera (PMI) del mes de març, publicat ahir així ho indica. Les dades subratllen l’impacte immediat i significatiu de la guerra en l’economia de la zona euro i el risc que la seva activitat comenci a deteriorar-se en el segon trimestre. I assegura: “Les empreses ja es preparen per a una reducció del creixement econòmic, mentre les expectatives d’activitat futura es van desplomar al març, perquè els preocupa l’impacte final que pugui tenir la guerra, quan encara els costa consolidar-se després dels estralls de la pandèmia. Els detalls de l’enquesta revelen una conjuntura econòmica significativament pitjor que al febrer, i assenyalen un creixement més lent i una inflació superior per als mesos vinents.”

En definitiva, el primer mes de guerra ha propiciat molts entrebancs per a les empreses, subministraments escassos, una desacceleració de l’activitat, una reducció de les exportacions i un sentiment de preocupació creixent entre els empresaris, mentre els preus continuen augmentant. Que s’acabin aviat les hostilitats!