Més grups de suport per als futurs pares: l’aposta per una societat parentalment corresponsable

La igualtat de gènere ha estat i continua essent una assignatura pendent per a la nostra societat. És cert que s’ha avançat moltíssim des dels inicis dels moviments feministes amb clares victòries històriques com la convenció de Seneca Falls a l’estat de Nova York el 1848, els moviments sufragistes al Regne Unit i als Estats Units a principis de segle XX i l’accés de les dones a les grans institucions d’educació superior durant el segle passat entre moltes altres fites, moltes anònimes.

És ben cert també que els homes han estat i encara són els grans oblidats d’aquesta lluita per a la igualtat. Crec fermament que la igualtat no s’aconseguirà si ens oblidem dels homes, el model de masculinitat que han après, el canvi pendular que la nostra societat ha viscut des de la transició democràtica i el rol que els homes creuen que la societat espera d’ells. El sociòleg Allan G. Johnson, que va estudiar la masculinitat dins dels seus estudis de gènere, escrivia el 1997 al seu llibre The Gender Knot: ‘El patriarcat anima els homes a buscar seguretat, estatus i altres recompenses mitjançant el control; a témer la capacitat d’altres homes a controlar-los i fer-los mal; i a veure el fet de tenir el control com la seva millor defensa contra la pèrdua, la humiliació i la ruta més segura cap al que necessiten i desitgen’.

A molts dels pares d’avui ens falten referents i models masculins sans. Ens falta haver vist de primera mà rols paternals equilibrats dins de les famílies on hem crescut. Models, en definitiva, que ens serveixin per construir el futur que volem: un futur equilibrat amb models familiars corresponsables.

A la primavera de 2022 la meva parella i jo vivíem a Anglaterra i vam saber que esperàvem un fill, el primer. Amb aquesta bona notícia vam començar a buscar recursos dins i fora de la sanitat pública per afrontar el millor possible els canvis que vindrien dotant-nos d’eines per a gestionar el canvi de rols, noves responsabilitats i noves emocions. La sorpresa va ser descobrir que hi havia una gran quantitat de recursos públics dirigits a la dona, però cap ni un per a l’home. Els recursos que vam trobar per a futurs pares eren principalment iniciatives autogestionades per part de pares que prèviament havien trobat a faltar suport per a ells.

Vam mudar-nos a Sant Cugat l’estiu del 2022 i a través del CAP Can Mates vam saber que algunes llevadores organitzaven un grup de suport a futur pares, una iniciativa que va començar a Barcelona fa uns anys i que, de moment, encara no està estesa a tot Catalunya. En total varen ser cinc sessions entre novembre i desembre amb uns deu futurs pares.

A través de la dinamització per part de les dues llevadores de Mútua de Terrassa que van liderar el grup, el CAP de Can Mates es va convertir en un espai de conversa per parlar del model de masculinitat que nosaltres havíem viscut, el model de pares que volíem ser per als nostres fills i filles, les pors que teníem, els dubtes, els mites, la desinformació i les emocions que estàvem experimentant. En definitiva el CAP Can Mates es va convertir en un espai de deconstrucció de rols masculins obsolets i reconstrucció d’allò que volem ser per a continuar construint una societat parentalment igualitària i corresponsable amb els nostres fills i filles.

Amb aquesta carta vull expressar el meu agraïment a les professionals que varen organitzar el grup de suport a pares al CAP de Can Mates, demanar a la direcció del centre que continuï i acceleri el suport als pares, al Departament de Salut i Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya més suport a aquest tipus d’iniciatives per a estendre-les a tot el territori i especialment a convidar a tots els futurs pares a participar d’aquestes iniciatives, a parlar amb altres futurs pares, a compartir els dubtes, inseguretats i emocions i a què col·lectivament continuem construint nous models parentals de futur on néixer home o dona no sigui un factor determinant per a les oportunitats ni responsabilitats de cada un dels nostres fills i filles.

Marc Hernandez Estrada