31.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 01.06.2016 - 10:22
El desallotjament del Banc Expropiat, la setmana passada, ha tornat a posar el moviment ocupa barceloní –un dels més actius d’Europa– sota el focus mediàtic. Malgrat les diferències, les comparacions entre el Banc Expropiat i Can Vies (desallotjat ara fa dos anys) han estat inevitables, sobretot després de les protestes i els aldarulls. El districte de Gràcia és bressol i referència del moviment ocupa de la ciutat. En aquest districte, el 7 de desembre de 1984 hi hagué la primera ocupació de Barcelona: l’anomenat Col·lectiu Squat de Barcelona (CSB) va entrar al número quaranta-u de Torrent de l’Olla. L’acció va durar poques hores: tantes com va trigar la policia espanyola a reaccionar. Les accions del CSB van ser l’embrió d’un moviment que s’ha estès per tota la ciutat reivindicant el dret d’habitatge, com també alguns altres interessos. La història del moviment ocupa al districte de Gràcia va molt més enllà del Banc Expropiat o el malaguanyat Casal Popular de Gràcia. Us expliquem les històries de diversos casals ocupats; el més veterà i el més jove del districte, la casa fantasma i un cas similar al Banc Expropiat:
La Kasa de la Muntanya
La Kasa de la Muntanya, situada a l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya (barri de la Salut), és el centre social ocupat més antic de Barcelona. L’edifici va ser construït per la família Güell, a principi del segle XX, i cedit al Ministeri de l’Interior espanyol perquè allotgés una caserna de la Guàrdia Civil, que va abandonar-lo el 1982. Tanmateix, hi va deixar una presència testimonial: un parell d’agents, per bé que, poc després, van haver d’anar-se’n a causa d’un atemptat de Terra Lliure. Un grup de joves va ocupar l’antiga caserna el 1989. Actualment l’edifici és propietat del Ministeri d’Hisenda espanyol, que el 1997 va interposar una demanda contra els ocupes. El 2001, el desallotjament de Can Nyoqui –un centre adjacent a la Kasa– va degenerar en una batalla campal entre els ocupes d’ambdós centres i els mossos d’esquadra. La Kasa va ser assaltada per la policia, però no pas desallotjada. Alguns agents va ser encausats per haver entrat a la propietat sense ordre de desallotjament. El 2014, arran de l’operació Pandora –contra els Grups Anarquistes Coordinats (GAC)–, els mossos van escorcollar el centre. L’edifici té una superfície d’uns 700 metres quadrats i una vintena de residents habituals, i de vegades acull famílies desnonades. S’hi fan tota mena de tallers, concerts, xerrades i activitats culturals.
Los Blokes Fantasma
A pocs metres de la Kasa hi ha un altre centre social ocupat: els Blokes Fantasma. La façana de l’edifici és coberta amb un mural de tons blaus i carabassa, on es veuen tot de joves cridant, protestant i alçant els punys. També s’hi poden llegir lemes com ara ‘Si en token una ens token a totes’, ‘Kontr-atak’, ‘Zona antinazi’ o ‘D.I.Y.’ (acrònim de Do it Yourself, ‘fes-ho tu mateix’). Els Blokes són coneguts per la seva programació musical i per la ‘Kafeta’, espai de socialització i d’intercanvi d’idees. El 14 d’abril a la matinada, els mossos van entrar i escorcollar l’immoble amb motiu d’una investigació sobre uns quants atracaments en bancs d’Alemanya. Els Blokes van respondre a l’operació amb un comunicat en què es denunciaven les confiscacions –sense rebut– i destrosses que van fer els agents. El comunicat s’acabava així: ‘Demanem que la web dels Mossos d’Esquadra publiqui totes les selfies que s’han fet a tota la casa i amb totes les nostres pertinences.’
El Casal Popular Tres Lliris
OMPLIM ELS ESPAIS BUITS DE VIDA https://t.co/a9g3juNRbS pic.twitter.com/1s8x8M9xYN
— CPTresLliris (@CPTresLliris) November 22, 2015
El Casal Popular Tres Lliris va començar l’activitat el gener del 2014, en una antiga oficina de Caixa Catalunya a la Travessera de Gràcia. En un cas similar al del Banc Expropiat, la immobiliària propietària del local, Mivor Norton, va sol·licitar-ne el desallotjament, que es va fer el 19 de novembre de 2015. Pocs dies després, i orfe d’espai, el col·lectiu va organitzar una marxa per la Vila de Gràcia que es va acabar amb l’ocupació de l’antiga comissaria de la policia espanyola al carrer del Torrent de l’Olla (primer pis, planta baixa i soterrani). L’edifici és de propietat municipal i el districte estudia de cedir-lo al col·lectiu en canvi que compleixi tres condicions: garantir la seguretat del local, respectar la convivència amb els veïns i organitzar activitats d’interès social per al barri. El Casal es defineix com ‘un niu de projectes i una eina d’arrelament i difusió per als moviments socials de la vila’.
La Fusteria
Avui a les 18 H #AssembleaOberta i a les 20H aprofitem per treure trastos al carrer i seguir netejant #LaFusteria! pic.twitter.com/RxaU9PRqdE
— La Fusteria (@LaFusteriaVKK) May 20, 2016
L’ocupació de la Fusteria (Vallcarca) és una de les més recents del districte. Els veïns l’han feta seva per a protestar contra l’especulació urbanística i els enderrocs que hi ha al barri. L’Ateneu Popular de Vallcarca, per exemple, va ser víctima d’un d’aquests aterraments (2008) que va convertir en runa el local que ocupaven. L’edifici de la Fusteria, envoltat de solars, és l’últim que queda dret al final del carrer de l’Argentera. La finca entra dins el pla urbanístic amb què Núñez i Navarro vol reedificar Vallcarca. La Fusteria és de propietat privada, però tutelada per l’empresa pública Bagurasa. El febrer del 2015, el pis superior ja fou ocupat uns quants dies. Els veïns van arranjant de mica en mica l’espai per convertir-lo en equipament comunitari. De tota manera, ja fa temps que hi organitzen assemblees, menjador amb la Xarxa d’Aliments i teatre. El veïnat de Vallcarca no tan sols ha ocupat edificis per a lluitar contra l’especulació: també s’ha apropiat diversos solars i els ha convertits en horts urbans i espais per a activitats com ara partits de futbol.
