23.06.2023 - 13:55
Les empreses noten un augment de la facturació el segon trimestre del 2023, després de les caigudes que declaraven els tres trimestres anteriors. Hi ha una gran dispersió per sectors, amb avenços a la major part de les branques de serveis i descensos a l’agricultura i el comerç. També s’alenteixen les pressions a l’alça dels costs de producció i dels preus de venda del segon trimestre. Les expectatives a un any indiquen també augments menors de costs i, de manera no tan intensa, de preus de venda i de costs laborals. I, finalment, l’impacte negatiu sobre l’activitat de l’augment dels costs energètics i de les condicions de demanda disminueix significativament. Ara, les dificultats associades a la manca de mà d’obra continuen afectant un gran percentatge d’empreses, sobretot a les branques d’agricultura, hoteleria i construcció, fet que, per una altra banda, condiciona negativament les decisions d’inversió.
Vet aquí les tres idees principals amb què el Banc d’Espanya resumia divendres passat els resultats de la seva enquesta sobre l’activitat empresarial, corresponent al segon trimestre. Aquests resultats indiquen que el segon trimestre la facturació ha repuntat en moltes empreses. En concret, el percentatge d’enquestats que durant aquest període han fet més vendes és del 29,4%, 4 punts percentuals (pp) més que en el trimestre anterior; en canvi, el percentatge d’empreses que perceben descensos en la facturació ha baixat al 22,8%, 4,1 pp menys que fa tres mesos. I el fet que em sembla molt important, amb vista al tercer trimestre del 2023, és que les perspectives apunten a un dinamisme més gran de la facturació.
Els motius de la millora de la situació es defineixen perfectament en els tres punts del resum inicial, però cal insistir en un aspecte negatiu, molt important. Quan parla dels factors que perjudiquen l’activitat, van minvant els causants dels darrers problemes, com ara els costs energètics o els subministraments, però no millora la manca de mà d’obra. En aquest aspecte es mantenen els entrebancs de disponibilitat, una percepció que comparteixen el 34% de les companyies, percentatge similar al del trimestre passat. En els sectors més afectats, esmentats al començament, aquest percentatge supera en alguns casos el 50% de les empreses.
No cal dir que l’enquesta significa una injecció d’optimisme en un món empresarial encara massa farcit d’incerteses. Ens ve a dir que les coses no pinten tan malament com molts pensaven mesos enrere i que, més ràpidament que no prevèiem, anem entrant en el bon camí.
La continuació de l’enquesta l’hem tinguda aquesta setmana amb l’informe trimestral i de projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola, fet també pel Banc d’Espanya. D’entrada, ja parla del primer semestre de l’any. Fins ara no ho havia fet. I diu que l’activitat s’ha mantingut a un bon ritme i que pot continuar (amb totes les precaucions possibles, segons els riscs externs).
Concretament, diu que l’economia espanyola ha mostrat una resiliència notable a la primera meitat de l’any. El primer trimestre del 2023, el PIB espanyol va créixer d’un 0,5% –enfront de la caiguda del 0,1% registrada a l’àrea de l’euro. Afirma que la fortalesa de l’economia es va recolzar, entre més factors, en la recuperació de l’activitat turística i el vigor de les exportacions d’uns altres serveis no turístics. Aquest fort dinamisme de l’activitat s’ha prolongat durant el segon trimestre. Així i tot, a la part final s’han pogut observar certs senyals de desacceleració que, com passa a escala global, possiblement són una manifestació de l’enduriment de les condicions financeres causades per la tensió de la política monetària de l’àrea de l’euro, que asseguren que és necessària per a reconduir la inflació.
En conseqüència, l’informe apunta que durant el segon trimestre del 2023 el dinamisme de l’activitat econòmica s’ha intensificat lleugerament. En concret, amb totes les cauteles que es desprenen del caràcter incomplet de la informació disponible, s’estima que el creixement intertrimestral del PIB al segon trimestre podria ser d’un 0,6%. És una xifra molt bona. Recordem que el primer trimestre va ser del 0,5% (a Catalunya, segons l’Idescat, de l’1,1%).
I, de resultes de tot això, el Banc d’Espanya fa el pas següent. Diu que, en termes de les taxes mitjanes anuals, el PIB presentarà un perfil relativament pla en l’horitzó de projecció. Però allò que més s’esperava era la previsió per a enguany. Doncs bé, segons que apunta, el 2023 el PIB avançarà d’un 2,3%, sustentat pel bon exercici del sector exterior i de la formació bruta de capital (la inversió). En canvi, la contribució del consum privat al creixement anual del producte final serà reduïda, perquè es veurà afeixugada per la reculada que ha tingut aquest component de la demanda els últims trimestres i l’atonia que mostra durant el trimestre en curs.
Les projeccions actuals no són poca cosa. En comparació amb les precedents impliquen una revisió a l’alça del creixement del PIB el 2023 de 0,7 pp. No és gens habitual una correcció tan elevada. I tinguem en compte que, fins i tot, se situen dues dècimes per damunt del creixement previst pel govern per a enguany. Una xifra que llavors no es creien ni ells mateixos, i es va fer per “necessitat”, amb finalitat més aviat propagandística, amb vista a l’interior i a la Comissió Europea.
Una de les claus en què basa la seva projecció és la dels preus. Segons que apunta, enguany la desacceleració dels preus de consum serà molt pronunciada. Particularment, el 2023, la taxa d’inflació, mesurada per l’augment interanual de l’IPC, baixarà, en termes de mitjanes anuals, fins al 3,2% –des del 8,3% del 2022. En què es fonamenta el supervisor per fer aquesta afirmació?
En realitat, aquestes projeccions descansen sobre dues premisses. En primer lloc, les perspectives descrites es basen en el supòsit que, si bé la transmissió dels passats augments de costs de producció als preus de venda encara no s’ha acabat, els mesos vinents prevaldrà la translació de la reducció més recent d’aquests costs. En segon lloc, s’assumeix que, en línia amb el desenvolupament observat fins ara, no hi haurà efectes de segona volta significatius que puguin desencadenar fenòmens de retroalimentació de les pressions inflacionistes actuals. Aquí fa una referència directa a l’evolució “controlada” dels salaris.
I, evidentment, en un context en què el grau d’incertesa continua essent molt gran, els riscs entorn de les projeccions de creixement van orientats fonamentalment a la baixa. En canvi, en el cas de la inflació, es consideren equilibrats.
Concretament, l’informe esmenta la dificultat de quantificar l’impacte de l’enduriment de les condicions financeres i de l’empitjorament de l’accés al crèdit sobre l’activitat, perquè és molt complexa. A les projeccions actuals, la magnitud d’aquests efectes adversos es considera, en vista de l’evolució dels indicadors conjunturals més recents, una mica més important que en les previsions anteriors. Compte!
També reconeix que és difícil de mesurar la magnitud i la velocitat de la transmissió de les recents reduccions de preus d’algunes matèries primeres als preus del conjunt de la cistella de consum. I, en l’àmbit familiar, assenyala els dubtes que persisteixen quant al suport que pot proporcionar encara al consum privat l’estalvi acumulat durant la pandèmia. El butlletí econòmic del banc assegurava aquesta setmana: “Fins al tancament del 2022, les llars amb prou feines han recorregut a l’estalvi extraordinari acumulat durant la pandèmia per adquirir béns i serveis de consum. El gruix d’aquests recursos s’ha destinat a la inversió financera; en concret, a dipòsits i fons d’inversió.”
I, finalment, assenyala allò que per mi és el problema més angoixant: quin serà el ritme d’execució dels projectes associats al programa Next Generation EU i quin impacte tindrà sobre l’activitat? L’informe hi dedica no pas més d’un parell de frases, cosa que no m’agrada gens ni mica. Precisament, pel que no diu. L’opacitat amb què gestiona aquest programa el govern espanyol és justament el contrari d’allò que havia demanat la CE a l’hora d’aplicar-lo. Aquí ens podem endur una sorpresa negativa, sobretot a Catalunya. Tant de bo que m’equivoqui!
