13.12.2015 - 02:00
|
Actualització: 13.12.2015 - 12:01
Membres de MES Moviment d’Esquerres, encapçalats per Ernest Maragall, ha fet arribar a VilaWeb una carta oberta en la qual s’adreça als partits d’esquerres catalans. Els emplaça a obrir-se al diàleg per tal de configurar una nova hegemonia política que permeti ampliar la majoria sobiranista i liderar el procés constituent. Prèviament, en vuit punts diferenciats, rebutja qualsevol possibilitat d’anar a eleccions al març, demana a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord i demana el vot per ERC a les eleccions del dia 20.
El text està firmat per Ernest Maragall i sis membres més del partit, que representen una veu dins del consell del partit. Magda Casamitjana s’ha posat en contacte amb VilaWeb per expressar el seu respecte a l’opinió, però ha remarcat que es tracta d’una veu que no representa la majoria, ja que la carta no s’ha pogut discutir àmpliament entre la militància.
Agraïm que VilaWeb publiqui la Carta Oberta que alguns hem compartit sense que això impliqui a MES com organització https://t.co/1kbI10fABM
— Ernest Maragall (@ernestmaragall) 13 desembre, 2015
Podeu llegir el text de forma íntegra a continuació:
1-El que defineix el moment polític actual post 27S és la capacitat per donar projecció i contingut al mandat democràtic resultant de la majoria absoluta obtinguda per les forces sobiranistes. El primer compromís és el de posar en marxa el procés constituent i el dibuix concret de les estructures d’Estat que prefigurin el nou país. Hem de superar, doncs, el fals dilema entre investidura o procés constituent i fer ben visible l’aliança entre majoria parlamentaria i societat catalana apoderada i protagonista real de l’emancipació democràtica catalana.
2-CDC i les CUP son forces totes dues imprescindibles per l’èxit del projecte comú. No són admissibles ni paternalismes, ni actituds maximalistes que condicionin el mandat democràtic del 27S. És legítim que es defensin propostes programàtiques o de lideratge institucional. No ho és que es plantegin en termes de línies vermelles intocables. L’amenaça de recórrer a l’automatisme d’unes noves eleccions es tradueix en un afebliment de la força conjunta que hem de saber gestionar des del Parlament de Catalunya.
3-No és acceptable la sistemàtica repetició del mateix tipus d’escenaris que ja vam constatar abans del 9N (Consulta informal o res) i en el període pre-27S (Llista conjunta CDC-ERC o no es convoquen eleccions). Ara s’usen les eleccions en sentit contrari, com a amenaça de bloqueig i endarreriment del procés constituent. No admetem cap xantatge al mandat democràtic del 27S.
Unes noves eleccions, a més d’un evident fracàs en la conducció unitària del procés, serien amb tota probabilitat contraproduents per el sobiranisme en el seu conjunt
En tot cas, la negociació en curs entre JxSi i les CUP ha donat fruits clars i positius com el de l’adopció d’un pla de xoc econòmic i social, que altrament no hagués format part de la resposta que el país ha de formular en relació a la urgència de recuperació social que Catalunya ha d’afrontar.
Fent abstracció de la sempre discutible sociologia electoral, els efectes del no acord farien difícil obtenir un millor resultat, que el que ens ha dut a una majoria absoluta d’escons i a vorejar la majoria absoluta en vots, que tots sabem imprescindible per culminar la transició catalana.
Aquesta és ara la gran qüestió: com treballem junts per ampliar la majoria ciutadana que dona suport al sobiranisme. El bloc social de suport a la independència ha de créixer per superar el 50%. Sabem que en gran part, dependrà que molts sectors progressistes que defensen el dret a decidir, vegin amb claredat que aquest procés d’emancipació està fermament compromès amb l’equitat i la justícia social. Que el nou país, neix lliure de qualsevol ombra de corrupció i que allò que volem i anem a construir, no té res a veure amb una continuïtat “lampedusiana” dels que voldrien mantenir el domini social i polític en el nou context polític.
4-En resum, hem de treballar per un acord inclusiu, que permeti donar presència real al procés constituent i a la prefiguració del futur en llibertat que perseguim. Un acord que sense apriorismes, respongui a l’objectiu d’enfortir la nostra legitimitat, eixamplant la nostra majoria i que des del màxim respecte al pluralisme ideològic, tingui un fort i explícit accent social i de regeneració democràtica per fer front als reptes urgents que tenim com a societat. Sense ingenuïtats ni falses il·lusions, conscients de la complexitat, de les dificultats reals, però també les immenses possibilitats que un procés social obert i de màxima exigència democràtica pot aportar.
Donarem doncs recolzament a l’assoliment d’un acord que respongui als anhels del mandat democràtic del 27-S.
5-Entenem que el procés constituent i la construcció de les estructures d’estat necessàries pel procés de transició nacional, passen inevitablement per construir una nova institucionalitat amb l’impuls i legitimitat del Parlament de Catalunya.
Un Parlament de Catalunya que com a representant del mandat democràtic expressat el 27S ha de convocar una Assemblea Constituent Catalana i aconseguir la màxima implicació ciutadana, amb el desplegament d’uns “Estats Generals” per debatre i decidir sobre tots els àmbits significatius del país en construcció: l’educació i la salut, la justícia i la seguretat, l’economia i la creació de riquesa i ocupació, el sector públic, les institucions de govern i representació, els Ajuntaments i els territoris, el turisme, la industria i el camp, els boscos i les costes, el medi ambient i la transició energètica…..
Fugint de la confrontació estèril i continuada amb l’Estat espanyol. Assolint una proposta social democràtica, àmpliament participativa, avalada però no subordinada, que conjuntament amb el Parlament de Catalunya i un Govern provisional executi les decisions d’acció social i econòmica que l’Assemblea constituent defineixi i concreti al llarg dels propers mesos.
6- Tenim poques expectatives que fruit del resultat d’aquestes eleccions, hi hagi un canvi polític que permeti obrir un diàleg constructiu que permeti la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència. Però reiterem una vegada més, que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol només es pot resoldre a través de la lliure expressió de la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Aquest ha de ser l’objectiu perseverant a aconseguir dels representants polítics del sobiranisme al Congrés dels Diputat, expressant de nou una proposta oberta al diàleg, però que no condiciona el mandat democràtic del 27S. Expressem doncs el nostre suport i demanem el vot a les candidatures d’esquerres i sobiranistes que defensen aquests objectius.
7- Fem una crida al conjunt de la política catalana a ser conscients i conseqüents amb la complexitat del moment actual que viu la comunitat internacional i de les enormes implicacions i efectes per l’esdevenir col·lectiu i global. La situació de guerra continua a Síria i les seves implicacions geopolítiques, els atemptats de Paris i l’escalada del conflicte bèl·lic amb la intervenció de nous països, allunya encara més la possibilitat de trobar una solució negociada que posi fi al conflicte. El terrible drama dels milions de refugiats que s’escapen de la brutalitat que ha generat la guerra, evidencia la necessitat peremptòria d’aturar la violència i resoldre la tragèdia humanitària. Esdevé també imprescindible aturar la ingerència estrangera destinada a perpetuar la guerra i promoure vies diplomàtiques que posin les bases a una sortida negociada i política. La resposta de la UE no ha està a l’alçada de la seva implicació en les causes que han generat la guerra. Instem al conjunt d’actors polítics catalans a prendre part activa en el debat europeu i contribuir a trobar la solució en un conflicte que condiciona la consecució d’un ordre internacional just, lliure i democràtic.
8-La transformació del mapa polític és un fet evident i l‘evolució que ha viscut el nostre sistema de partits encara no s’ha consolidat.
L’espai de centre-dreta que ocupava CiU, en actual descomposició, reclama la seva reconstrucció. Un nou espai que voldríem plenament compromès amb el procés, sigui quin sigui el lideratge que l’encapçali i que hauria de desvincular-se clarament de l’etapa anterior, vinculada a la seva corrupció estructural.
Considerem també que la fragmentació actual de l’espai progressista i transformador, només dona ales a l’status quo conservador i als interessos d’aquells que es conformen o estimulen una desigualtat creixent. Entenem doncs, que avui és més rellevant que mai que les esquerres catalanes que són plurals, i que és bo que així sigui, estableixin un diàleg constructiu per cercar espais de confluència política.
En aquest sentit, fem una crida al conjunt de les esquerres catalanes (ERC, ICV-EUIA, CUP, Bcn en Comú, Podem, MES Moviment d’Esquerres i al conjunt del socialisme compromès amb la sobirania del poble de Catalunya) perquè obrin espais de diàleg per configurar, en l’adveniment de l’emancipació catalana, una nova hegemonia política. Una hegemonia que ha de tenir un rol central alhora que vol ampliar la majoria sobiranista i liderar el procés constituent. Pensem que en aquest espai MES Moviment d’Esquerres hauria de tenir una presència proactiva, representant amb posició pròpia i valor afegit, enfortint el projecte compartit amb d’altres forces i moviments progressistes i sobiranistes.
Treballarem per fundar de nou l’espai de l’esquerra que el país reclama. Deixant enrere les males pràctiques orgàniques que han dominat la inèrcia adquirida en els partits de la vella política i creant una nova cultura organitzativa. Només des de la transparència, l’ètica política i la construcció d’un projecte propi que permeti legitimar-se de nou davant de la ciutadania, aquesta organització podrà representar fidelment els valors del socialisme, l’ecologisme, el feminisme, el catalanisme i l’europeisme internacionalista.
Per fer-ho possible, en l’assemblea oberta que MES Moviment d’Esquerres celebrarà durant el primer trimestre de 2016, les nostres propostes tractaran de contribuir positivament al gran projecte de les esquerres plurals per tal que, des del ple compromís amb la unitat catalana, esdevinguin majoritàries en aquest moment constituent.
Firmen: Ernest Maragall, Pere Almeda, Jordi Angusto, Gemma Sendra, Pep Mòdol, Max Vives-Fierro, Inma Ranera
