18.12.2024 - 10:30
|
Actualització: 18.12.2024 - 12:16
Un 54% de les periodistes catalanes diuen que han estat assetjades sexualment en l’àmbit laboral, i un 55% diuen que han sofert assetjament pel fet de ser dones. La gran majoria, més del 95%, no han recorregut pas a les vies internes de denúncia dels seus mitjans i, de fet, el 21,1% de les periodistes que han viscut experiències d’assetjament han acabat deixant el mitjà en què treballaven. Són algunes de les conclusions de la primera radiografia a Catalunya sobre la incidència de les violències masclistes en l’exercici periodístic fet per Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils.
L’informe recull i analitza els resultats d’un qüestionari sobre violències masclistes al periodisme que han contestat 136 dones aquesta tardor. Les respostes coincideixen amb les línies que ja apuntaven informes d’àmbit internacional, com el de la Federació Internacional de Periodistes, que va entrevistar 400 dones periodistes de 50 països, i la investigació de Reporters Sense Fronteres “El periodisme enfront del sexisme“, basada en les respostes de 112 corresponsals, homes i dones, de tot el món.
Els resultats de l’informe “Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya” indiquen que, en la pràctica periodística, es cometen violències masclistes de diferent intensitat, i viscudes tant a les redaccions com en uns altres àmbits laborals. Alhora, també evidencien que hi ha un grau alt d’acceptació i minimització del masclisme, i que les eines de prevenció i acompanyament d’aquest tipus de conductes no són eficients.
El 55,9% de les dones enquestades que han patit algun tipus d’assetjament diu que la resposta que ha rebut és el suport verbal, però que la següent resposta més freqüent és la inacció: un 23,7% diu que, directament, no s’ha fet res. Només en un 5,1% dels casos s’ha activat un protocol intern per a casos d’assetjament; és el mateix percentatge en què es va encobrir l’agressor. A més, en el 10,2% dels casos que han explicat les participants en l’estudi diuen que les han qüestionades quan han comunicat una situació d’assetjament masclista.
Preguntades directament sobre els obstacles que les han frenades a presentar una queixa o una denúncia per l’assetjament sexual o per raó de gènere, la resposta més freqüent és la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de l’agressor (57,5%) o el temor que les qüestionin o no les creguin (54,8%). Aquest tipus d’assetjaments tenen conseqüències directes en la pràctica professional de les periodistes. El més freqüent, segons que diuen les enquestades, és que s’hagin autocensurat i hagin deixat de parlar de determinats temes per mirar de passar desapercebudes, cosa que reconeix el 63,2% de les dones que han participat en l’estudi.
Més enllà de l’assetjament, que es defineix com a qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d’índole sexual no desitjat o amb el propòsit d’atemptar contra la dignitat pel fet de ser dona, l’informe també recull que és habitual que les dones periodistes es topin amb múltiples formes de masclisme. Entre les més habituals, hi ha l’ús d’humor masclista (79,5%), la condescendència i la infantilització (75,7%) i rebre comentaris o bromes sexuals (64,9%). A més, el 80% de les dones que han contestat el qüestionari diuen que han percebut obstacles d’accés, permanència i promoció dins el sector.
L’informe ha estat elaborat en col·laboració amb la consultoria l’Esberla SCCL i s’ha presentat al Col·legi de Periodistes, amb la participació de Meritxell Rigol, autora de l’informe i coordinadora de l’Observatori de Violències Masclistes de Mèdia.Cat; Carme Verdoy, editora i coordinadora de Mèdia.cat; i Arnau Lleonart, vice-president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i redactor de VilaWeb.
Rigol ha explicat també que “hi ha cinc casos de xantatge de peticions sexuals a canvi de millores en les condicions laborals i un cas d’amenaça de caràcter sexual”. La majoria de les enquestades coincideixen en propostes com transformar els lideratges als mitjans de comunicació, millorar les condicions laborals, accions orientades a desnormalitzar les violències masclistes i incorporar més diversitat de cossos davant les càmeres. Per la seva part, Arnau Lleonart ha fet referència a les denúncies per agressió sexual que van presentar dues periodistes d’El Principal contra Saül Gordillo van permetre “posar el focus en l’assetjament masclista i sexual que passa dins de les redaccions i ara amb dades a la mà i aquest estudi es constata que no era un cas aïllat”.
