13.02.2021 - 10:28
|
Actualització: 13.02.2021 - 11:32
Més de cinc milions de catalans són cridats a votar a les eleccions de demà. Concretament el cens és de 5.368.881, si no es compten els residents a l’exterior. El cens d’aquestes eleccions és de gairebé 70.000 persones més que les últimes del 2017. El govern assegura que anar a votar als col·legis electorals és segur malgrat que la data de les eleccions hagi estat imposada pel TSJC, malgrat que els partits havien acordat d’ajornar-les fins al 30 de maig. L’abstenció és una de les grans incògnites d’aquests comicis marcats per la covid-19.
L’última crida al gran nombre d’indecisos per a trencar el triple empat | Anàlisi d’Odei Etxearte
Hi ha un total de 2.763 locals electorals repartits pel territori, són vuitanta-tres més que els últims comicis al parlament i el nombre total de meses és de 9.139, gairebé nou-centes més que fa tres anys.
Per tant, en aquestes eleccions hi ha també més membres titulars i suplents de les meses: 27.417 titulars i 54.834 suplents. Més de 34.000 persones han presentat al·legacions perquè no poden formar part d’una mesa. Els qui no hagin obtingut resposta a les seves al·legacions abans de demà, hauran de presentar-se igualment als seus col·legis electorals. I és que l’allau d’al·legacions ha col·lapsat el sistema, especialment la Junta Electoral de Barcelona.
Guia de les eleccions de Catalunya 2021: tot allò que heu de saber sobre les eleccions del 14-F
Davant aquesta situació excepcional, la Junta Electoral espanyola (JEC) ha autoritzat que es puguin traslladar suplents a col·legis electorals on hi hagi vacants. Totes les meses hauran d’estar constituïdes abans de les 10.00 i si n’hi ha alguna que a aquella hora no ho hagi pogut fer per manca de personal, la mesa quedarà suspesa i s’haurà de constituir quaranta-vuit hores després, és a dir, dimarts. Malgrat tot, el govern està convençut que diumenge es podran constituir totes les meses i que es proclamaran els resultats la mateixa nit de diumenge, com és habitual. Així i tot, els resultats finals es poden donar a conèixer més tard a causa de les mesures de seguretat que s’han de seguir també en el recompte de vots.
Set curiositats de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya
La incògnita de la participació
A les últimes eleccions al parlament es va registrar una participació rècord. Van anar a votar el 79,09% dels electors i tan sols el 20,91% es van quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74,95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al parlament va ser el 1992, quan tan sols van votar un 54,87% dels electors. Ara caldrà veure si el context de pandèmia afecta la decisió d’anar a votar.
Quant a les eleccions que s’han fet el 2020 a l’estat espanyol, en situació de covid, a Galícia es va assolir una participació del 58,88% i al País Basc es van quedar amb el 52,86%.
El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions un rècord històric, amb 284.706 sol·licituds, un 350% més que les peticions d’aquesta modalitat de vot de les darreres eleccions al parlament.
A l’altra cara de la moneda hi ha el vot exterior. S’han acceptat tan sols 15.852 sol·licituds de residents a l’estranger. Es tracta de menys de la meitat de sol·licituds respecte de les eleccions del 2017.
