28.06.2016 - 17:20
VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)
Més de 400 persones viuen i dormen de manera estable als carrers de la ciutat de València, gairebé la meitat (45,5%) han patit agressions i el 57% té greus problemes de salut. Una situació que augmenta el risc de convertir-se en crònica cada dia que passa i que fa que la seua esperança de vida siga de 52 anys, gairebé trenta anys menys que les que tenen casa, que se situa en 80 anys.
Estes són algunes de la conclusions de l’acció Homeless Meet Up València coordinada per RAIS Fundación, que va portar a 289 voluntaris a recórrer gairebé 6.000 quilòmetres pels carrers de la ciutat, del 19 al 22 d’abril, per a “conèixer de primera mà la situació dels seus veïns més exclosos”. La iniciativa s’integra en la campanya ‘European End Street Homelessness Campaign’ que està mobilitzant diverses ciutats amb l’objectiu d’eradicar el ‘sensellarisme’ en 2020.
En el cas de València, la Generalitat s’ha compromès ja a aportar 5 habitatges i l’Ajuntament altres 4 per al programa ‘Habitat’ de la fundació RAIS que donarà suport a les persones sense llar que porten molts anys vivint al carrer. El programa desenvolupa el model estatunidenc ‘Housing First’ que proporciona l’accés a un habitatge i suport psicosocial perquè les persones abandonen el carrer i comencen a “recuperar la seua dignitat, autonomia i llibertat per si mateixes”.
Així ho ha explicat el director general de RAIS Fundació, José Manuel Caballol, durant la presentació dels resultats de l’estudi de València, en un acte al saló de Vidre de l’Ajuntament que ha comptat amb l’alcalde Joan Ribó, i de la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.
Els resultats de Homeless Meet Up València revelen que la majoria de les persones en situació de carrer “patixen una gran vulnerabilitat i requerixen atenció urgent”, ha subratllat Caballol. En total s’han localitzat 404 persones, el 88% homes i el 9% dones, amb una edat mitjana de 46,7 anys.
La majoria (80%) són d’origen europeu i d’elles, el 36,57% espanyoles. El 46% de les persones no nascudes a València porta més de 5 anys als carrers de la ciutat i es revela una “tendència a la cronificació”, ha alertat Caballol. De fet, un 15% porta deu anys dormint al carrer, un 35% més de cinc i un 57% més de tres anys. Estes dades evidencien que “cada dia que una persona sense llar passa al carrer augmenten les seues probabilitats de seguir vivint en ella, a causa de la desprotecció a la qual viuen”.
Les persones sense llar a la ciutat de València també són vulnerables perquè el 77% d’elles no tenen cap tipus d’ingrés ni prestació pública i el 29% no pot cobrir les seues necessitats bàsiques.
MÉS QUE VIURE, “SOBREVIURE” ALS CARRERS
Utilitzant una metodologia que mesura 17 variables de condicions de vida, l’enquesta revela que més d’un 81% de les persones en situació de carrer a València viuen en condicions de ‘alta’ o ‘molt alta vulnerabilitat’.
Viure al carrer és “dur, inhòspit i insalubre”, ha advertit Caballol, qui apuntat que el 45,5% de les persones sense llar de València han estat agredides. A l’àmbit estatal, ha afegit, el 50% han estat víctimes de delictes d’odi i “cada 18 dies mor una persona si llar al carrer com a conseqüència d’una agressió directa”.
Per a Caballol, esta és una “realitat terrible”. Estes persones “més que viure sobreviuen” als carrers”.
El 57% d’estes persones té greus problemes de salut, el 27% d’ells de caràcter crònic, i el 24% manifesta que el consum de drogues ha provocat que l’expulsaren d’un pis o programa d’allotjament.
Segons l’estudi, les 404 persones sense llar localitzades a València gasten mig milió d’euros més en urgències i hospitalitzacions a l’any respecte al que gastarien estant domiciliades, els mateixos diners que costarien 40 habitatges model ‘Housing First’, ha puntualitzat el director general de RAIS, que ha assenyalat que la seua intenció és sumar fins a cent habitatges al programa en 3 anys.
PER A OLTRA I RIBÓ: “UNA VERGONYA COL·LECTIVA”
La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assenyalat que esta realitat “ens hauria de donar vergonya perquè és un fracàs col·lectiu i ens ha de fer mal”.
Oltra ha lamentat que durant molt temps s’ha “culpabilitzat” a les persones sense llar de la seua situació i ha advocat per tractar-les “d’igual a igual” i facilitar els mecanismes perquè puguen decidir sobre la seua vida deixant de banda polítiques paternalistes. Així ha instat a “mirar als ulls i preguntar: què necessites?”.
Segons la seua opinió, que no hi haja gent dormint als carrers és una qüestió de “justícia social” però per a aquells més “egoistes”, ha dit, també es tracta d’una qüestió d'”eficiència de recursos”.
En la mateixa línia, l’alcalde Joan Ribó ha considerat estes dades “inadmissibles” i una “vergonya col·lectiva” a la qual cal posar solució “amb tots els mitjans que faça falta”. L’objectiu, ha apuntat és contribuir a les “polítiques d’intervenció per a trencar el cercle d’exclusió i vulnerabilitat i donar un pas més per a convertir València en una ciutat plenament inclusiva”.
