01.10.2023 - 21:40
El fracàs definitiu de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo ha deixat via lliure a la investidura de Pedro Sánchez, que tot i haver estat segon a les eleccions del 23-J parteix, a priori, d’una posició més avantatjosa quant a les negociacions amb la resta de grups parlamentaris. Entre avui i demà Felipe VI farà una nova ronda de contactes amb els representants dels partits al congrés espanyol per a decidir si encarrega a la presidenta de la cambra, Francina Armengol, la investidura de Sánchez. Si fos així, Armengol haurà de decidir la data del nou debat d’investidura, que no pot anar més enllà del 27 de novembre, el dia límit perquè hi hagi un nou president espanyol. En cas contrari, es convocarien automàticament unes noves eleccions. Fracassat Feijóo i començat el mes d’octubre, engega la fase decisiva de la negociació de la investidura, i la clau la té, sobretot, Junts per Catalunya.
Les condicions de Puigdemont marquen el rumb negociador
Sánchez no té ni de bon tros assegurats els suports que necessita per a revalidar el mandat com a president espanyol. L’amnistia, la designació d’un mediador internacional i la fi de la criminalització de l’independentisme són les condicions principals que va fixar Carles Puigdemont en la conferència del 5 de setembre a Brussel·les per a facilitar la investidura de Sánchez i començar a negociar sobre l’autodeterminació.
Puigdemont no posà com a condició per a investir el candidat socialista l’acord per a un referèndum pactat, sinó la possibilitat de negociar posteriorment a la investidura de Sánchez un “compromís històric” que, una volta acordades totes les condicions anteriors, culminés en un referèndum. “Són condicions que s’han de complir abans no s’acabi termini per a noves eleccions. Si es donen, ens comprometen, i només depenen de la voluntat política. Assumides aquestes condicions, la negociació es pot dur a terme i pot acabar en èxit”, explicà.
L’independentisme i el PSOE acosten posicions
Ho va dir l’endemà d’haver-se trobat públicament a Brussel·les amb la vice-presidenta espanyola en funcions Yolanda Díaz, en una reunió de més de tres hores en què que tots dos dirigents es van comprometre a “explorar totes les solucions democràtiques per a desblocar el conflicte polític”. Abans, a mitjan agost, Junts i ERC havien investit la socialista Francina Armengol com a presidenta de la mesa del congrés espanyol gràcies a un acord que demanava el reconeixement del català com a llengua oficial de la UE, permetre l’ús del català al congrés espanyol i la creació de dues comissions d’investigació, una sobre els atemptats del 17-A i una altra sobre les clavegueres de l’estat i l’espionatge amb Pegasus.
Tot i que fins ara el PSOE no ha fet cap passa en públic per a la creació d’aquestes dues comissions d’investigació, sí que ha permès l’ús del català al congrés espanyol –abans i tot que s’aprovés la modificació del reglament requerida– i ha maldat perquè es reconegués el català com a llengua oficial de la UE. La votació sobre l’oficialitat, prevista per al 19 de setembre, fou finalment ajornada per les reticències d’alguns estats membres, però Puigdemont agraí igualment els esforços del ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, i donà marge a Sánchez per a negociar amb la resta de països europeus. Albares ha anunciat que la qüestió es tornaria a tractar en la reunió del Consell de la UE del 24 d’octubre vinent a Luxemburg.
I poc temps després, el govern espanyol va enviar un altre senyal, quan va demanar per carta a l’Europol que desvinculés l’independentisme del terrorisme, tal com havia demanat explícitament Puigdemont com a part indispensable de la descriminalització del moviment.
L’autodeterminació, el gran escull
El PSOE ha optat per mantenir un perfil relativament baix durant el temps previ a la investidura de Feijóo, i s’ha esperat al fracàs definitiu de la candidatura del popular per a posar fil a l’agulla de la negociació amb l’independentisme. Ni Pedro Sánchez ni cap dirigent socialista no han volgut parlar explícitament d’amnistia, han provat de no fer cap pas en fals que pogués comprometre el més que segur fracàs de la investidura del candidat popular. Ara, Sánchez va dir en una declaració a la seu de les Nacions Unides, que la via judicial de resposta al procés independentista havia estat un error.
Qui sí que s’ha mogut han estat els partits independentistes. Divendres, en una resolució pactada contra rellotge com a colofó del debat de política general al parlament català, ERC i Junts van pactar de no donar suport a cap investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometés a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum. Tanmateix, la resolució no inclou la limitació temporal que el president Pere Aragonès havia fixat dies abans en el missatge d’obertura del debat, en què demanà que aquestes condicions es pactessin durant la pròxima legislatura espanyola.
La resolució, fruit d’un acord signat la vigília, va empènyer el PSOE –i el PSC– a fer un comunicat conjunt en què rebutjaren la proposta –tot i no esmentar explícitament el referèndum– perquè consideren que vincular una possible investidura a l’acord per a fer un referèndum aprofundeix en la ruptura i la discòrdia. Van reiterar que els límits de la negociació s’han de situar dins els paràmetres de la constitució espanyola, però no van dir pas que un referèndum fos inconstitucional. Volien allunyar la fórmula del 2017, en la línia de l’exigència expressada ara fa una setmana per Yolanda Díaz d’abandonar la via unilateral. En una entrevista a RAC1, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, fou més contundent sobre les concessions en matèria d’autodeterminació. “Si cal fer eleccions, farem eleccions i que la ciutadania triï. […] Per aquest camí no anirem enlloc”, va dir.
El rellotge gira en contra de l’amnistia
Més enllà de les tensions pel referèndum, l’amnistia sembla l’aspecte central en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. En aquest cas, el PSOE sí que sembla ser més receptiu a les demandes de l’independentisme: la formació ha evitat fins ara de pronunciar-se explícitament sobre l’amnistia, tot i que les crítiques recents de Pedro Sánchez a l’ús de la via judicial contra el procés fan pensar –malgrat les protestes enèrgiques d’alguns barons– que els socialistes, d’entrada, no s’hi giren d’esquena.
El problema, ací, no és tant polític com temporal. Sánchez té com a termini màxim per a ser elegit president el 27 de novembre. Això li dóna un marge de menys de dos mesos per a tancar un acord.
Com a part de les condicions per a donar suport al candidat socialista, Junts ha insistit que l’amnistia als represaliats independentistes ha d’estar aprovada abans de la investidura. El calendari es presenta com un escull gairebé insalvable: el precedent més directe d’una tramitació ràpida que pot comparar-se amb l’amnistia és la reforma del codi penal espanyol que derogà el delicte de sedició, un altre procés que l’executiu encapçalat pel PSOE va accelerar tant com va poder. Aleshores, l’aprovació definitiva de la reforma al senat espanyol va ser gairebé sis setmanes després de la proposició al congrés.
Però enguany qui controla la cambra alta no és el PSOE, com aleshores, sinó el PP, que no podria aturar l’amnistia, però sí que podria endarrerir-ne l’aprovació fins els vint dies que permet el reglament. Si el PP rebutgés l’amnistia al senat, com és de preveure, la llei tornaria al congrés espanyol, que hauria de convocar –amb quaranta-vuit hores d’antelació pel cap baix– un nou ple d’urgència per a aixecar el vet de la cambra alta i aprovar-la finalment.
I tot plegat quan no hi ha res pas madur, segons Junts. Míriam Nogueras va dir al congrés espanyol que les condicions per a un acord d’investidura encara no hi eren, i que en tot cas l’entesa amb el PSOE no seria un pedaç per a aprovar la investidura i “salvar-nos de la dreta”: “Si hi ha acord, serà històric.”
ERC, en canvi, dóna per descomptada l’amnistia, i diu que ja ha començat a intercanviar documents amb el PSOE. “Fa molt de temps que treballem en aquest sentit i en l’acord de la mesa del congrés ja es va signar acabar amb la desjudicialització”, va explicar la setmana passada la portaveu d’ERC, Raquel Sans. Quan li van demanar si les declaracions de Sans eren certes, Isabel Rodríguez, ministra portaveu del govern espanyol en funcions, va eludir de pronunciar-se en un sentit o un altre. “Fins que no acabi aquest tràmit, no començarem les converses formals. Una altra cosa és que, com és normal al congrés, els diferents diputats i grups parlin entre si”, es va limitar a dir.
Fins ara el PSOE ha estat contingut a l’hora de revelar converses amb els independentistes. Però ara és quan necessàriament tot es desencadenarà.
