04.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.05.2023 - 12:02
L’hàbit de prémer o carrisquejar les dents sense cap intenció. Aquesta és la definició ràpida de bruxisme, una afecció que s’ha manifestat més aquests darrers anys, arran de la pandèmia, tal com assenyalen diversos estudis. Per exemple, un estudi que Sanitas Dental va publicar al març revela que un 19% de la població té aquest hàbit, un punt més que no l’any passat. Uns altres estudis assenyalen que, abans del 2020, els casos acostumaven a rondar el 10%, no pas el 20%.
La Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia explica que prop d’un terç de la població pot tenir bruxisme, entre el 8% o el 30%, segons la mena. “És cert que veiem més casos arran de la pandèmia”, explica el president, l’odontòleg Ernest Mallat Callís. “No és que la pandèmia n’hagi originat més, sinó que se n’han detectat més en gent que abans ja tenia la predisposició i que se li ha manifestat a causa de la incertesa o l’angoixa causada pel context.”
Quan es parla de bruxisme, es parla de prémer o carrisquejar les dents perquè, segons la mena, es fa un moviment o un altre. El bruxisme de vigília, mentre estem desperts, s’acostuma a manifestar amb el fet de prémer, fer força amb les dents, sense cap més desplaçament. Apareix sobretot en moments concrets de tensió, com els que generen les feines en què es requereix molta concentració (davant l’ordinador, pianistes, metges que treballen amb precisió…). El bruxisme del son, mentre dormim, en canvi, sí que presenta carrisqueig: moure les dents d’esquerra a dreta.
L’estrès, el factor de risc principal
El doctor Mallat prefereix parlar de factors de risc o que predisposen al bruxisme, més que no pas de causes. “El factor més freqüent i important és l’estrès. El bruxisme no és constant durant tot l’any o durant tota la vida, i sovint en veiem símptomes associats a èpoques d’estrès: exàmens, acumulació de feina, problemes familiars…”
Uns altres factors de risc són el consum de certs medicaments, com ara els antidepressius o una alimentació amb un consum excessiu de cafè, coca-cola o alcohol. En general, els aliments o begudes estimulants poden fer augmentar la tensió que porta al bruxisme, especialment si són consumits en excés, com ara prendre’s cinc cafès el dia.
El bruxisme també s’ha associat força amb la síndrome d’apnea del son, un trastorn del son en què la respiració es para durant uns segons. “Quan el cos nota que li falta oxigen, comença a activar sistemes, un dels quals és la musculatura elevadora. Això fa que premis les dents. En alguns casos, si se soluciona l’apnea del son, desapareix el bruxisme”, explica Mallat.
També s’ha investigat sobre la predisposició genètica del bruxisme, però no és clar que n’hi hagi. Respecte de la relació amb unes altres afeccions, cal remarcar que pot empitjorar la periodontitis, una infecció greu a les genives que pot danyar els ossos de suport de les dents. Si la sobrecàrrega del bruxisme cau sobre dents que ja tenen un suport debilitat, l’efecte és més gran. I, tot i que no va associat directament a tenir dents corcades, pot fer-ne créixer la propensió perquè elimina la capa d’esmalt.
Les conseqüències: del desgast dentari al dolor muscular
Sovint el bruxisme, si no és tractat, causa desgast en les dents, sobretot la pèrdua de la capa d’esmalt. També es poden detectar fractures de les dents o de restauracions fetes –corones, empastaments…–, i creixements ossis, com si volguessin ajudar a suportar la càrrega afegida del moviment de prémer les dents. A més, poden aparèixer marques a la llengua o la galta, després de prémer la mandíbula durant hores.
Una altra conseqüència habitual és el dolor muscular al lateral de la galta i a l’articulació que connecta la mandíbula amb el crani. “Es nota un dolor just davant de l’oïda. Molts pacients ho identifiquen com a problemes de l’oïda i consulten l’otorrinolaringòleg o el neuròleg, fins que acaben al maxil·lofacial o al dentista”, diu Mallat. El mal de cap també n’és una conseqüència habitual, les cefalees just al costat de l’ull, al lateral, just per darrere, a la templa. Tot i que a vegades es pot confondre, és un dolor d’origen muscular.
Com detectar-ho i tractar-ho?
Detectar-se el bruxisme un mateix és complicat. Hi ha gent que s’adona que ha premut les dents durant la nit i que es desperta amb dolors en la musculatura de la mandíbula, gent que després de la jornada laboral es nota la musculatura carregada i gent que fins i tot detecta el carrisqueig de familiars durant la nit. Però qui ho ha de detectar és un odontòleg, mitjançant dues passes. Per una banda, demanar als pacients si tenen consciència de fer aquests moviments. Per una altra, fer una exploració de la boca i la musculatura a la recerca de signes que puguin implicar bruxisme. Tanmateix, Mallat alerta que hi ha certa tendència a associar qualsevol desgast al bruxisme, però que solament és responsable d’una quarta part dels desgasts dentaris. Alguns són fruit, per exemple, del consum de begudes amb gas o les dents mal col·locades.
El bruxisme no es pot curar, tot i que a vegades desapareix durant un temps i se’n poden pal·liar les conseqüències amb tractaments. “Primer, és important de modificar alguns hàbits. Per exemple, reduir el consum de cafè si se’n pren molt”, recomana Mallat. “En cas de no poder controlar l’estrès o els altres factors, es posa, generalment durant la nit, una fèrula, que és una mena de protector fet amb resina que s’interposa entre les dues arcades. Així, el pacient desgasta la fèrula en lloc de desgastar les dents. I com que així toquen totes les dents per igual, es reparteix la càrrega, atès que, sense la fèrula, toquen més unes dents que unes altres, i pateixen més. A més, amb la fèrula no es fa tanta força quan es prem. S’ha de portar tota la vida, i encara més si s’ha fet un tractament ampli a la boca, amb molta ceràmica, perquè hi ha més risc de trencar ceràmica i empastaments.” El doctor també recomana de portar la fèrula durant el dia si es fan activitats concretes que poden causar aquests moviments de la mandíbula, com ara molt d’esforç al gimnàs.
