01.03.2024 - 19:50
Els pagesos i el govern van arribar a un acord ahir i, finalment, han decidit d’aixecar majoritàriament les protestes que tallaven unes quantes carreteres. S’acaben unes setmanes molt complicades per a la mobilitat, amb el camp en peu de guerra. Entre les raons que formen part de les seves queixes, hi ha la paperassa que han d’omplir per a les administracions, la qual cosa els fa perdre molt de temps. Penso que el seu principal problema no és pas aquest, sinó els preus, els costos i la desorientació palesada per la Unió Europea, a més de la sequera, és clar. Però la burocràcia i els retards que comporta contribueixen que plogui sobre mullat. I, a més, tot s’ha de dir, de totes les fonts del sac de problemes, és la que tenen més a la mà. Són conscients que poc poden fer amb els preus que els marca el comprador o amb els costos que els vénen donats… o amb la pluja. En canvi, l’eliminació de paperassa i el guany d’agilitat en els tràmits sembla la cosa més fàcil de solucionar. I ho és.
El nucli d’aquest problema el centrava molt bé fa un parell de setmanes el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC), que considera que els pagesos estan sotmesos a una normativa europea “molt estricta” que perjudica el marge de benefici del productor. Els experts que treballen per a agricultors i ramaders constaten un “control excessiu” de les administracions, quant a la traçabilitat del producte, l’obligatorietat d’una formació contínua, canvis de la normativa o la dificultat per a tramitar subvencions, mitjançant un sistema administratiu que no dubten a qualificar de “poc eficient”. Tot plegat, a més a més, amb una normativa que no es veu compensada amb “incentius”.
Sembla evident que els problemes burocràtics hi són, doncs. I, a més, feixucs i complexos. Precisament, fa pocs dies, dos economistes que respecto i aprecio, Carme Poveda i Oriol Amat, publicaven sengles articles en què es feien ressò de la qüestió. Per Oriol Amat, per exemple, és impossible que els empresaris puguin digerir les 3.500 pàgines de textos que es publiquen cada dia entre el BOE i els butlletins oficials autonòmics. “I la teranyina burocràtica no s’atura amb la sobreproducció legislativa; continua amb una aplicació defectuosa, que provoca terminis més llargs i elevats costos a persones i empreses.” Qui li pot dir que no té tota la raó?
Per la seva banda, Carme Poveda incideix en el mateix problema, però d’un punt de vista més embolicat. Es mostra preocupada arran d’unes declaracions del conseller David Mascort, que refermava la seva defensa d’implementar una “finestreta única” per a tots els tràmits del sector primari, una mesura que ja va anunciar el president Aragonès la setmana anterior durant la sessió de control del parlament. Jo també em pregunto per què necessitem una altra “finestreta única”? No en tenim una? Potser farem una “finestreta única” per a cada sector que ho demani? En definitiva, més burocràcia?
El que explica Carme Poveda és un compendi de sentit comú. Diu que ara la Generalitat “s’ha compromès a crear una finestreta única per als tràmits que ha de fer el sector primari”. “Tanmateix, la Finestreta Única Empresarial (FUE) existeix des de fa anys i integra els tràmits de diferents departaments i també d’ajuntaments. És un projecte impulsat per l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Treball i disposa d’un equip de professionals que, amb gran esforç, miren d’harmonitzar i simplificar l’embolic administratiu que suporten les empreses. Si us plau, no creem més finestretes úniques, reforcem la que tenim i integrem els diferents sistemes informàtics, especialment els dels ajuntaments, on es troba el principal escull (urbanisme i medi ambient)”, escriu.
És això, exactament. Confesso que em fa por que les presses, el neguit, la manca de respostes imaginatives i el poc savoir faire mostrat per les autoritats ens portin cap a una situació que va just en sentit contrari a la solució del problema que es vol resoldre. En realitat, actualment, els pagesos ja tenen la Finestreta Única Empresarial, de la mateixa manera que la tenen la resta de sectors econòmics. En l’actual finestreta ja hi ha disponibles tràmits de l’estat, dels ajuntaments, de departaments de la Generalitat i també de les direccions generals de l’àmbit d’Agricultura i Alimentació. Cal que s’hi afegeixin, amb urgència, les subvencions agràries que encara no s’han incorporat a la FUE i els tràmits que manquin, però no creem més finestretes i més paperassa!
Entenc la situació de tensió que viuen avui el sector primari i les autoritats, tot i de l’acord d’ahir. Però crec que seria una patinada important basar-se només en la incomoditat que generen els aldarulls per duplicar esforços i personal, i posar-se a treballar en la implantació d’una nova finestreta, sense analitzar si l’actual cobreix les necessitats manifestades. L’estat d’implantació actual de la FUE permet que aquestes unitats directives tinguin a la seva disposició, de manera immediata, la metodologia i les eines per a escometre els redissenys dels seus tràmits i de les subvencions, simplificats i depurats segons el seu criteri. Estic convençut que, treballant tots plegats, es poden obtenir els resultats buscats en un termini molt més curt i ser també més efectius. No diem que volem més eficiència per a tots? Pensem en els agricultors, però també en els qui paguem els funcionaris amb els imposts.
Les patronals catalanes veuen amb una certa sorpresa l’anunci de crear una nova una finestreta especial per al sector primari. Jordi Artiga, assessor de la Cecot en l’àmbit industrial, veu ben encaminada la tasca que fa l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de la Generalitat. “Treballar amb un canal d’entrada i amb bancs de dades ja és una simplificació molt important. Caldria reforçar-la i que la FUE tingués connexions entre els diferents sistemes, però hauria d’absorbir també les necessitats del sector primari. De potencial, en té.” En definitiva, no acaba de veure la creació d’una nova finestreta.
Potser és menys contundent, però va en el mateix sentit, Carles Mas, director de l’àrea d’economia de l’empresa de Pimec. En principi, diu, la idea no li sembla malament. Ara bé, creu que manca coordinació dins els departaments de la Generalitat i que això requereix una ràpida solució. “La idea de minimitzar la feina burocràtica a la pagesia és necessària i urgent”, diu. “Però s’hauria de tractar el problema de manera integral per poder-lo millorar.” I afegeix que “no tindria sentit que no s’aprofités el que ja s’ha fet amb la FUE, que és un pas important”.
A Catalunya les empreses han de respondre a obligacions de diversos nivells d’administració, com el municipal, el de la Generalitat, amb els seus departaments, l’estatal i d’administracions actuants sectorials. En aquest marc de relació ja actua, de fa anys, la Finestreta Única Empresarial, el frontal català que permet a les empreses de fer tots els tràmits que necessiten per a la seva activitat dins el portal Canal Empresa, i accedir als ajuts, subvencions i préstecs.
Probablement, per avançar, caldria sumar esforços –i no augmentar la dispersió– i aconseguir que l’agricultura s’integri totalment (ara ja hi ha molts tràmits d’agricultura integrats a la FUE, però en falten), i també s’hauria de fer un esforç perquè els ajuntaments s’integressin amb un nivell de maduresa superior a l’existent actualment. Per tant, sembla clar que la finestreta única actual podria assumir –i hauria de fer-ho– la feina que comporta millorar les solucions per als pagesos. I, sobretot, evitar més burocràcia!
