16.06.2021 - 21:50
Mertxe Aizpurua (Usurbil, 1960) ens rep a l’oficina del grup parlamentari d’EH Bildu al congrés espanyol per explicar els objectius de la seva formació política, immersa en un procés d’assemblees i debats que culminarà amb l’elecció de la nova direcció.
—Resta menys d’un mes perquè s’acabi el procés congressual d’EH Bildu. Quins són els principals objectius i les conclusions de l’esquerra abertzale?
—Som en un moment de crisi, que ja hi era abans de la pandèmia, i també en un període d’incertesa. Les coses no duren tant com abans, ni tan sols les posicions polítiques i les percepcions de la gent. En aquesta gran crisi que sembla que s’acosta, els projectes no han de ser tan a llarg termini. Avui és molt difícil de fer prediccions sobre la qüestió política, econòmica i social. L’objectiu que ens hem fixat és el de preparar-nos per a aquest context i abordar el futur des de l’actualitat. Tenim l’oportunitat de capgirar la situació i governar aquest país. És una clau que no teníem abans i no era tan explícita. En aquest congrés podem arribar a la conclusió que estem preparats. Aspirem a governar perquè governant aconseguirem un futur millor. Des de tots els camps, també des d’aquí, des del congrés, intentarem que el dret a l’autodeterminació sigui una realitat. A més, amb cada consulta electoral, augmentem el suport. Som la primera força municipalista del país i a la comunitat autònoma basca i a Navarra som la segona força. Hi ha prou elements que ens animen a ser optimistes. D’altra banda, tenim una implantació social molt homogènia.
—Bildu és un dels principals suports del govern espanyol en l’actual legislatura. Què espereu de l’executiu?
—El que n’esperàvem ho vam dir a Sánchez a la sessió d’investidura. Li donàvem suport basant-nos en tres eixos. Un, el social. Cal prendre mesures econòmiques i socials, incloent-hi la derogació de la reforma laboral, a favor de les classes populars, per sortir d’aquesta situació de crisi econòmica. També la qüestió nacional, perquè aquest estat no té possibilitat de democratització si no s’aborda la qüestió territorial que s’ha consolidat des del 1978. La constitució no s’adapta a les aspiracions de les nacions d’aquest estat i no ens cansem de repetir-ho. Ara no som els únics que ho diem. El tercer era la política penitenciària. De vegades aconseguim condicionar algunes polítiques i obtenim èxits que són bons per al País Basc i per a les majories treballadores de l’estat espanyol, tot i que no acabem de convèncer-nos que aquest sigui el govern més progressista… Però no perdem la perspectiva, perquè l’alternativa a aquest govern és molt pitjor.
—Us heu referit a la política penitenciària. Acaben de transferir al govern basc la gestió de les presons al País Basc. Hi ha hagut cap canvi significatiu per al grup de presos bascs?
—Hi ha hagut un canvi positiu. Fins ara, els presos bascs estaven dispersos per tota la península, a mil quilòmetres de casa. Era una situació injusta i dolorosa i va significar un doble càstig, també per als familiars, molts d’ells vells o petits. Aquesta dispersió, que era una decisió política, es va revertint molt gradualment. Els presos es van acostant. En alguns casos arriben a les presons basques i en altres fins a la zona de Madrid. Andalusia està pràcticament buida, i també la zona est i Galícia. Tot i que és més lenta del que voldríem, la situació es va suavitzant i és una qüestió de dret: aplicar-los la política penitenciària com a qualsevol altre pres. Esperem que finalment siguin tots al País Basc i que es vagi aplicant la progressió dels graus.
—Com avalueu l’actuació de les forces que signen la declaració de la Llotja de Mar al congrés espanyol i quines perspectives de futur hi veieu, en la declaració, més enllà de la qüestió institucional?
—Les forces independentistes tenen una presència molt gran en aquest congrés. És una realitat que ha canviat i que és molt visual i crec que anirà més enllà, en línia amb els vents que bufen al món. La declaració és un punt molt important perquè la qüestió territorial no es resoldrà amb una sola d’aquestes nacions, per més que Catalunya avanci. No sé quan, però estic convençuda que arribarà una solució, perquè les costures esclataran. Les forces sobiranistes han d’actuar juntes i exercir una pressió comuna, per això és tan important teixir complicitats i accions. Aquí, al congrés, hi ha problemes que ens afecten a les tres nacions en què actuem junts.
—Per què, amb una correlació de forces tan favorable al nacionalisme al País Basc, no s’ha avançat més en el reconeixement del seu dret de decidir? Veieu que el PNB doni suport a un procés al País Basc similar al de Catalunya?
—A Catalunya, el nacionalisme i la independència van fer pinya durant el procés. Aquí no hi ha hagut cap procés així ni veiem que n’hi hagi d’haver cap aviat. El poble català, en certa manera, va arrossegar els partits i va aconseguir que dretes i esquerres, els independentistes i els nacionalistes s’unissin a favor d’un objectiu comú. Avui el PNB no aposta per un camí d’independència manifesta.
“No som el PNB ni ho volem ser”
Hem demanat a Aizpurua si la política de Bildu al congrés espanyol ve marcada pel desig de substituir el PNB com a representants del País Basc a Madrid. Diu que la seva voluntat és anar al País Basc “tan aviat com sigui possible”. “Som aquí per estar-nos-hi el mínim temps possible i no sé si aquesta és la voluntat del PNB. Som independentistes i això marca la nostra agenda.” “Una agenda que també difereix d’ells en l’eix social. En l’aspecte nacional, la nostra posició és clara i el PNB treu el seu nacionalisme a passejar dues vegades l’any: a l’Aberri Eguna i a l’Alderdi Eguna, i després el desa en un calaix.” A més, Aizpurua diu que el PNB recull el vot de càstig al PP “i això el porta a canviar les formulacions”. També afirma que Bildu i PNB haurien de fer accions comunes a Madrid en benefici del poble basc.
