24.11.2016 - 02:00
Friedrich Engels va dir que “És un fet peculiar que amb cada gran moviment revolucionari la qüestió de l’amor lliure passi al primer pla”. Un bon diagnòstic de malalties socials ha d’assenyalar símptomes tangibles, i pocs són més universals que el descontentament amb la sexualitat. No és cap coincidència que tots els pensadors amb una visió transformadora de la societat, des de Plató fins a Bakunin, proposessin models de família alternatius, sempre acompanyats de la promesa de resoldre d’una vegada per totes la insatisfacció que causaven els antics estàndards. Des de la cria comunal dels fills fins a la desregulació total de les relacions amoroses. Merlí, en què la naturalesa de la sexualitat i de la parella són al centre, no és un tractat de filosofia sinó una ficció, però a través dels conflictes entre els seus personatges assaja una visió pròpia sobre aquests problemes. Digues de què es queixen els teus personatges i et diré qui ets. Doncs bé, els personatges de Merlí es queixen, sobretot, d’haver de posar límits (o etiquetes, com diu el Pol) a la seva sexualitat.
Podeu continuar llegint l’article ací.
