L’SPD encapçala l’escrutini a Alemanya però la CDU pot formar una coalició de govern

Empat tècnic entre els socialdemòcrates de l’SPD i els conservadors de la CDU un cop tancats els col·legis electorals a Alemanya. Segons apunta el sondeig a peu d’urna fet per Infratest dimap/ARD, tots dos partits han aconseguit un 25% dels vots. Un altre sondeig, el realitzat per ZDF, dona a l’SPD el 26% dels sufragis i a la CDU el 24%. La CDU ha perdut entre el 8% i el 10% dels vots respecte a les eleccions del 2017.

Tot i que el resultat és el pitjor en la història de la CDU-CSU la diferència d’escons amb els socialistes és petita i per això els conservadors podrien intentar formar una coalició de govern. Res no obliga a que el guanyador de les eleccions esdevingui canceller sinó que depèn del que voti el Bundestag.

Per primer vegada en molts anys aquest resultat obligarà segur a una coalició de govern com a mínim de tres partits. El que sí apunten els dos sondejos és que els Verds es converteixen en tercera força al Bundestag amb un 15% dels vots. Els segueixen els liberals d’FDP amb un 11% dels sufragis, la ultradreta d’Alternativa per alemanya amb un deu i Die Linke amb el 5%.

Dels dos grans partits de la coalició de govern, el que experimentaria l’augment de vots seria l’SPD:

‼️ SPD 🌹 anuncia que intentará formar gobierno.

Posibles coaliciones:https://t.co/EqNRLwyolz pic.twitter.com/NPyT4DGokf

— EM-electomania.es (@electo_mania) September 26, 2021

Un cop s’han conegut els resultats dels sondejos, el socialdemòcrata Olaf Scholz ha celebrat com un èxit els pronòstics i ha afirmat que els votants volen un canvi i que ell sigui canceller. Per la seva banda, el candidat de la CDU/CSU, Armin Laschet, ha avisat que farà “tot el que calgui” per intentar formar un govern liderat pels democratacristians. Els Verds, en tercera posició, prefereixen un executiu amb l’SPD i han apuntat que la CDU ha tingut un resultat històricament dolent.

Els alemanys han votat avui en unes eleccions sense Angela Merkel, que deixa el poder després de setze anys al capdavant del país. En aquestes quatre legislatures, la cancellera ha encapçalat la resposta de la Unió Europea en totes les grans qüestions, de la crisi econòmica a la dels refugiats, i ara, qui la substitueixi, haurà de provar d’omplir aquest buit.

A l’espera de conèixer-se els resultats oficials, el nom del nou cap de govern és tota una incògnita. Fins ara, els sondatges assenyalaven tres candidats com a guanyadors durant aquest darrer any. Al començament, Annalena Baerbock va ubicar els Verds al capdavant, amb un discurs jove, fermament feminista i ecologista, que va anomenar “realisme radical”. Tanmateix, una dura campanya en contra, la inexperiència i diversos escàndols, com ara errors en el currículum o la còpia de fragments en el seu llibre, li han fet perdre impuls. Malgrat tot, es preveu que els Verds dupliquin el nombre d’escons i siguin essencials en el nou parlament.

El següent a encapçalar els sondatges va ser Armin Laschet, el nou candidat de la CDU. És del sector centrista, com Merkel, i aquest estiu encara dominava la cursa electoral, però també ha comès errors. La gestió de la pandèmia i sobretot de les inundacions del juliol al seu estat, Rin del Nord-Westfàlia, del qual és president, li han fet perdre popularitat. De fet, va ser especialment criticat per un vídeo en què reia quan visitava una de les zones afectades.

Ara per ara, el més ben situat és el socialdemòcrata Olaf Scholz, un candidat que, malgrat ser d’una altra formació, s’ha erigit en la via continuista al govern de Merkel. Amb un discurs moderat i un aspecte més aviat senzill, ara ocupa el càrrec de vice-canceller i ministre d’Hisenda i ha gestionat el pla contra la covid que ha permès de protegir i salvar l’economia alemanya.

Merkel prova de salvar la CDU

La gran incògnita, que pot marcar el resultat, és quin partit serà capaç de captar una part més gran de l’electorat progressista que en anteriors eleccions s’havia decantat per Merkel. El fet de triar Laschet, amb una ideologia similar a la seva, no ha estat prou perquè els votants automàticament es mantinguessin fidels a la CDU.

Els socialdemòcrates de l’SPD, el soci menor del govern actual, són els que han fet una estratègia més reeixida ara per ara, amb un discurs continuador, però marcant l’accent social. Scholz ha promès reformes per a arribar a la neutralitat climàtica el 2045, el control per llei dels lloguers i un augment dels imposts als més rics. Unes mesures que, si s’apliquen, podrien marcar també l’agenda política de molts altres estats de la Unió Europea.

Els Verds i l’SPD han mostrat una bona sintonia i coincideixen en gran part de les propostes, cosa que fa preveure un acord postelectoral. Entre aquestes mesures, hi ha un augment del salari mínim als 12 euros per hora, força per sobre dels 9,60 actuals. En canvi, Laschet l’ha refusat, tot apel·lant a la negociació entre empresaris i sindicats, i s’ha arraconat en un discurs centrat en la seguretat, l’estabilitat econòmica, la seguretat laboral i de la por, tot dient que la victòria dels socialdemòcrates podria comportar l’entrada de l’esquerra al govern federal.

El vot conservador pot funcionar gràcies a la popularitat de la gestió actual. De fet, el partit ha hagut de rescatar Angela Merkel a la campanya aquests darrers dies, que havia mantingut un perfil molt baix que facilitava la continuïtat i una transició còmoda. Encara que el resultat es preveu ajustat, la CDU tindrà molt probablement el pitjor resultat en dècades i pot tornar a l’oposició després de setze anys.

Els liberals de l’FDP passen força desapercebut en aquesta campanya, però mantenen un resultat similar a les eleccions anteriors, de vora un 10%. Tanmateix, arran de la igualtat en la disputa CDU-SPD, es preveu que tots dos partits provaran d’evitar la gran coalició i voldran encapçalar un govern amb forces minoritàries, i en gairebé tots els càlculs, siguin d’una banda, siguin d’una altra, els liberals formen part del nou executiu.

Per part seva, l’extrema dreta d’AFD ha estat vetada per totes les formacions. Malgrat que obtindrà un resultat similar al d’ara fa quatre anys i serà la primera força en zones de l’est d’Alemanya, ha perdut gran part de l’atenció mediàtica. La pandèmia i el canvi climàtic han deixat en un segon pla la qüestió de la immigració i la pugna per a encapçalar la intenció de vot ha eclipsat la seva campanya. Tot i això, amb un discurs centrat en l’oposició a les restriccions contra la covid i a dir que l’arribada dels talibans a l’Afganistan pot comportar una nova crisi de refugiats, el partit es consolida al parlament alemany.

El parlament més gran de la història?

Un dels fets destacats en aquesta legislatura és que es preveu que sigui el parlament alemany més gran de la història. El Bundestag ara per ara té 709 diputats i és el segon òrgan legislatiu més gran del món, tan sols per darrere de la Xina, que en té gairebé 3.000. Però després d’aquestes noves eleccions, podria arribar als 900.

El sistema electoral alemany és força complicat, amb dos vots per elector. Un és per a triar el diputat del seu districte electoral, en un sistema uninominal de majoria simple, en què es trien 299 diputats per “mandat directe”. En l’altre, es vota una llista tancada de partit, en un sistema proporcional, amb el land (o estat) com a circumscripció. Aquest segon determina quina proporció de vots tindrà cada força política.

El parlament no té un nombre fix d’escons, tot i que en té 598 de base. Però pot ser que un partit obtingui més diputats per mandat directe que no pas escons li pertoquen segons el resultat que ha obtingut el partit en el segon vot. En aquest cas, s’amplia el nombre d’escons al parlament per compensar la resta de formacions i garantir la proporció que reflecteix el resultat electoral. La fragmentació i la força de la CDU en el vot uninominal tot i el percentatge de vot baix fan preveure que se superarà amb escreix el rècord actual.