03.08.2015 - 06:00
Després de fer rodar la poesia musicada de Màrius Torres per tot el país, Meritxell Gené volia continuar explorant poemes i poetes. ‘La poesia d’en Màrius, que ha estat de capçalera per a mi, em va obrir una finestra, i aquest disc és la conseqüència natural de l’anterior, amb què li retia homenatge.’ És així com sorgeix ‘Branques’, un disc en què posa música a dotze poemes d’escriptors de tots els territoris catalans. ‘Tenia moltes ganes de reforçar el concepte de Països Catalans’, ens explica. Gené s’ha arribat a VilaWeb a parlar-nos del seu nou disc i a regalar-nos dues de les cançons en directe.
‘Des de petita he portat la música dins, i he tingut la sort d’haver trobat la poesia pel camí’, resumeix la cantant, que admet que no li faria res que la seva carrera musical emprengués aquesta direcció. Al llibre del disc diu: ‘Només la poesia ens fa persones sencerament’.
Vinyoli, Barceló, Maluquer, Marçal, Abelló, Papasseit, Pedrolo, Bonet, Villangómez, Sales, Rosselló-Pòrcel i Estellés han estat els poetes triats per a aquesta degustació poètico-musical, amb arranjaments de Jordi Gasión. ‘A tots els uneix una mateixa manera d’entendre la poesia i la vida. Tots tenen aquest punt d’essència. Una cosa que veia clara era que volia reforçar el concepte de Països Catalans, afermar que tots ells formen part d’una cultura viva i que ells mateixos ens ho recorden.’
I per a vincular-los tots amb tots, un títol que els enlaira des de sota terra: ‘Branques’. El dissenyador del disc, Pau Llop, es va inspirar en l’obra ‘Arbre de ciència’ de Ramon Llull per a la portada, que reflecteix la voluntat de Gené de connectar tots els poetes i els poemes entre si. ‘Les arrels són la cultura, la tradició; el tronc, la nostra llengua; les branques, les maneres diferents de parlar la nostra llengua a tots els Països Catalans, i els fruits, els poetes. Són aquests, els nostres poetes, els qui entaulen el diàleg amb la terra i reivindiquen les arrels més fondes.’
Diu que el capdavanter d’aquest disc és el poeta que el tanca, Salvat-Papasseit. I recorda que un dia la van convidar a llegir el seu manifest futurista ‘Contra els poetes en minúscula’. ‘L’últim paràgraf defineix molt bé l’essència d’aquest disc. Diu: «Jo us convido, poetes, que sigueu futurs, és a dir, immortals. Que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.»’
L’1×1 de ‘Branques’
Demanem a Meritxell Gené un breu comentari sobre cadascuna d’aquestes dotze ‘Branques’.
1. ‘Orfeu’. És la primera perquè connecta molt amb el disc de Màrius Torres. La poesia de Torres és plena de musicalitat, i amb aquest poema he connectat amb el Joan Vinyoli més profund.
2. ‘Només hi ha el somni que et guia’. Un poema inèdit de Joan Barceló, un poeta de Ponent amb un gran potencial i falsament desconegut. Va cultivar la novel·la juvenil i es va acostar molt al paisatge.
3. ‘Qui sap si ara’. És un dels poemes de Manuel de Pedrolo inclòs en els poemaris publicats per Pagès Editors. La seva poètica de Pedrolo és encara massa desconeguda, i en aquest poema trobem el Pedrolo més existencialista.
4. ‘Enyore un temps que no és vingut encara’. Em venia molt de gust de cantar-lo en aquest moment. He intentat que els poemes d’aquest disc no haguessin estat musicats abans. Justament Vicent Andrés Estellés ho ha estat molt. També volia que el poema tingués sentit al moment actual, com és el cas.
5. ‘L’estiu ple de sedes’. Un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que vaig escollir per a l’homenatge popular que van fer al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) l’any Rosselló-Pòrcel i Villangómez. Va acabar sortint com una jota.
6. ‘A en Màrius’. Per mi és un poema molt especial. Hi trobem Joan Sales, que va ser una persona molt important a la vida de Màrius Torres. Curiosament, aquest poema el va triar Maria Bohigas. Ens vam conèixer a través del documentari que va fer Francesc Canosa sobre Joan Sales (‘L’home incòmode, la veritat que fa nosa’), i quan vaig treure el disc de Màrius Torres vam fer un acte plegades: jo presentava el disc i ella, la nova edició de ‘Viatge d’un moribund’, amb els poemes de Sales. Per unir-ho tot, Bohigas va triar els poemes que creia que connectaven més amb els que jo havia musicat del Màrius, i un dels que va triar va ser aquest. És un poema que Sales va escriure després de visitar Puigdolena, on s’estava Màrius Torres. És l’únic poema del disc recitat.
7. ‘Mariner absent’. Volia que Blai Bonet hi fos, en aquest disc. Aquest poema em connecta amb records meus vitals.
8. ‘Arbequines de l’amor’. Maria Mercè Marçal. De fet, les tres dones d’aquest disc (Marçal, Abelló i Maluquer) em connecten amb la part més feminista. Totes tres tenen una potència i una força molt gran.
9. ‘Terra natal’. De Marià Villangómez, també és vinculat a l’homenatge que vam fer al CAT. Em connecta amb molts records de Formentera. Al novembre em van convidar a tocar-hi i el disc, de fet, el vaig acabar allà. Aquest poema descriu el paisatge i l’energia de Formentera.
10. ‘Sovint diem’. De vegades ens hem d’enfrontar amb un tema que ens costa, que és la mort, i en aquest poema la Montserrat Abelló em va commoure, em va tocar. He de confessar que alguna vegada m’ha fet entrar tan a dins que m’ha emocionat quan el cantava.
11. ‘Galàxies’. Un poema inèdit de Concepció G. Maluquer, una altra poeta falsament desconeguda. El temps farà que la tornem a recuperar i que en tornem a parlar.
12. ‘Penyora d’amor’. Volia que el disc el tanqués Joan Salvat-Papasseit. Hi ha una clara connexió amb Ovidi Montllor, a qui va dedicar un disc sencer. Una de les cançons cantades que hi ha és aquesta, que és de les que més m’agraden.
