Meritxell Gené surt de l’amagatall al nou disc, ‘Sa tanca d’allà dins’

Aquesta setmana, Meritxell Gené per partida doble. Al cap de cinc anys del darrer disc, la cantant publica un nou treball, Sa tanca d’allà dins, en què musica, per primera volta, poemes propis. Aquesta estrena ha coincidit amb el nou disc del cantant alguerès Claudio Sanna, de cançons de taverna alguereses, en què Gené participa, també amb Marc Serrats.

Sa tanca d’allà dins no és un disc qualsevol. D’una banda, els set temes que l’integren són poemes propis publicats al seu primer llibre, Després dels esbarzers, amb molt de contingut autobiogràfic, on parla dels sentiments, sense embuts, derivats de la mort de la mare quan encara era una nena, i de l’abandó del pare, pocs anys després. “Quan canto et sento cos endins, al ventre”, diu el primer vers del disc, una revelació premonitòria dels versos i temes que seguiran i que, en conjunt, esdevenen una gran oda a la mare.

Amb guitarres elèctriques i rifs més propis del rock o del metall, Gené canta en primera persona sobre la malaltia mental de la mare, el llit que compartien, el magraner de casa, les llargues esperes a l’escola i la fugida, entre més coses.

El disc, enregistrat a l’estudi El Zulo d’Almacelles, amb Txabi Ábrego, deu el títol a un topònim fomenterer, territori amb el qual Gené manté una relació especial de fa anys, i que en aquest cas li serveix de metàfora per a descriure el cúmul de sentiments retinguts a dintre durant més de dues dècades. A Formentera, al Far de la Mola, curiosament, és on Gené ha pogut fer un dels pocs concerts de pre-estrena del disc, aquest estiu, promogut per la Casa del Poble. La resta han estat anul·lats o ajornats, a causa de la pandèmia. S’espera que el concert de presentació del disc es pugui fer dins el festival Barnasants, el 23 de gener al Casinet d’Hostrafrancs.

Sa tanca d’allà dins s’ha editat, físicament, tan sols en vinil (per bé que es pot escoltar a totes les plataformes digitals) perquè Gené ha volgut que fos un producte artesà i del qual, de moment, n’hi ha poques còpies disponibles, amb portada creada per l’artista Jordi Pagès, el concepte gràfic de Núria Vila i el disseny de producte de Ricard Ibernon, de Tinta Invisible.

‘Mirau que sem anant i mirant’, cançons de taverna algueresa

La casualitat ha volgut que amb l’estrena d’aquest disc hi coincidís la publicació de Mirau que sem anant i mirant, nou treball de Claudio Sanna, una revisió de les cançons de taverna alguereses, en què Gené també participa com a cantant. Aquest treball ha estat enregistrat, en bona part, a l’estudi la Fournier de la Garriga, amb Marià Roch i Marc Serrats. Gené ja va participar en el disc Mans manetes, produït per la Plataforma per la Llengua, que recull cançons tradicionals alguereses i que vol reivindicar la cançó com a eina de transmissió de la llengua per als minyons de l’Alguer.