La Meridiana és tan important com Perpinyà

A Perpinyà, a la Meridiana, a Sabadell com deia fa pocs dies aquí l’ Albert Miret, a l’ Ateneu Barcelonés el proper dissabte senyor Partal i a tot arreu on sigui significativa la presència, resistència i qualsevol acte en favor de la llibertat i per deixar de ser la darrera colònia castellana, benvingut, gràcies i tot el nostre suport que mai podrem agrair-los prou.

El que no és tan important, i ens fa nosa, són els que munten meses de negociació sense avisar (ni cal), sense fer rés, disimulant la presa perquè el fracàs s’apropa, els que recolzen el govern d’un botxi que no paga ni el llum i que continua robant, maltractant, denunciant i judicialitzant.

Un cop més completament d’acord Partal!. Sí, més Meridiana i menys taules de dialeg i comèdies de calçotets! Tinc l’honor de haver anat algunes vegades al trall de la Meridiana, on participa bàsicament gent del barri de SantAndreu, Nou Barris i barris dels voltants. Hi participa gent dels CDR, de la ANC i de Òmnium a títol personal. Pel que jo sé, la ANC de SantAndreu va tenir la idea de comunicar-ho a Interior ja fa temps de manera que ha esdevingit una acció legal, cosa que posa dels nervis a l’Ajuntament de BCN i a alguns partits.

I resulta molt interessant veure que el Sr. Batlle utilitza els mateixos arguments que els fatxes que unes quantes vegades han vingut a provocar aldarulls i a insultar els manifestants, fent el ridícul més espantós. Encantador! Aquerst és el Psc que ens ha quedat i amb qui alguns es volen, i s’han, aliat. A més menteixen com sempre: el perjudici no és tal; en tot cas és molèstia, ja que hi ha alternatives de trànsit; i si no n’hi ha més és per la incompetència dels serveis municipals de vialitat i urbanisme, que es van pensar que la crisi que va fer disminuir el trànsit a la ciutat seria eterna. I no ho ha sigut, és clar.

Meridiana resisteix! I és el testimoni potser puntual i/o simbòlic, de que no estem en situació de normalitat, ni molt menys. El judici al TS va ser una vergonya que no perdonarem mai, i la sentència una iniquitat! I mentre qui toca no demani perdò per aquestes barrabassades i les esmeni dràstricament, seguirem protestant. Que quedi clar! I que entenguin tots plegats que la base del moviment o revolució independentista no cedirem ni combregarem amb rodes de molí. A més tenim l’ajut i solideraitat de molta gent de Catalunya: de Vic, de Reus, de Sabadell, etc. que venen a ajudar-nos. No fem cas ni de la premsa ni dels partits en general: sabem el que volem (Independència!) i seguim lluitant tan com podem.

Benvolguts director, amigues i amics d’aquest espai de llibertat ….. vaig tractar amb Albert Batlle per relacions conjuntes de l’ajuntament de Barcelona a l’exterior amb d’altres ajuntaments pel convenis de cooperació. Certament com el descrius, director, reflecteix l’estil, l’aire que sempre ha gastat, però ha estat coherent amb el supremacisme que dona el poder, un cop l’efecte cadira, o trona, s’apodera de la persona. El cas de Ada Colau ja és d’una mutació accelerada, impressionant, no ja per l’efecte trona o poltrona, que també, sinó pel revengisme que gasta, per allò de qui t’ha vist – a la plaça Pau Casals fen el salt batmanià durant un meeting d’ICV publicitant la reivindicació de la PAH – i qui la veu ara, sense cap mena de límit en el preu a pagar per mantenir la poltrona, com fer cas al PSC Batlle guàrdia urbana, sense cap mena d’escrúpol i al preu que sigui, amb la ‘recuperació’ de Vilaró. Viure per veure, amics i amigues de Vilaweb i sabeu-me, solidàriament, al costat de tots els que feu possible aquest espai de llibertat. Moltes gràcies.

Bon dia. Té tota la raó, en Vicent Partal. Els que encara no ens hem afegit a aquesta concentració, estem en falta. Jo la primera. No sempre estic a Barcelona, però que això no serveixi d’excusa. Tanmateix, si possible, m’agradaria saber quin és el criteri que utilitza en Vicent Partal, per considerar que cal donar suport a les concentracions reivindicatives o de protesta o de suport a concentracions convocades per independentistes o plataformes independentistes. Recordo que quan uns quants vam decidir organitzar l’acte de suport a Estrasburg als nostres Eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comin i a la vegada de protesta per l’absència de l’Eurodiputat Oriol Junqueras, vam ser olímpicament ignorats i fins i tot, vam notar que se’ns estirava les orelles perquè des del Consell de la República hi va haber qui va considerar aquesta mostra de suport “contraproduent”. Hi vam anar els que vam anar. Com passa a la Meridiana. Els convençuts que és important sortir al carrer per fer valdre les conviccions. El que no entenc és perquè en un cas es mereix el suport explícit, i em sembla molt bé, i en d’altres casos, no. I sap greu.

DOS FRONTS COIXOS

És clar que sense una Catalunya mobilitzada no té sentit la feina que pot fer el Consell per la República. Com tampoc té sentit la desvinculació de la gent mobilitzada per no sumar inscrits al Consell. La contundència de la nostra lluita vindrà dels màxims fronts que tinguem oberts. L’institucional òbviament no compte.

La taula?
Maniobres electorals en l’obscuritat, com deia aquell nom de conjunt musical… Un test per veure si dins l’independentisme encara n’hi ha que els “alimenten molles”. Jo soc del pa sencer.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

La impotència porta a l’amenaça, i el senyor Batlle, igual que tota aquesta colla que encara no saben ni qui ni què són. Només saben que el poder i aproximar-se als que en tenen més els fa trempar. Cau ridículament a la trampa de la desesperació i vomita fel contra els que saben molt bé els drets que tenen i saben també que ni el Batlle ni cap altre capsigrany els ho podrà prendre. Anirem veient moltes més animalades produïdes per la por inconfessable del feble que es vol fer el fort, perquè la desesperació els està minant cada dia més. Saben que la nostra independència ja està al caure.

Sr. Partal té molra, molta raó. Hem de resistir a tot arreu.
I no oblidar el.”llautó” que mostren Comuns, PSc, per parlar dels d’aquí. On també s’ho poden incloure a voltes (massa sovint i tot) ERC i certes actuacions de la CUP.
També hi podríem afegir alguns càrrecs a títol individual de JxCat (i la llarga llista de noms i noms que s’hi barregen).
Potser caldria fer allò de “foc nou” i a veure si d’una vegada per totes ho enllestim i marxem.
Ja ens toca ser lliures del tot.

N’hi ha que confonen postureig amb realisme polític. És comprensible que els veins de la Meridiana vegin alterats els seus temps de vida amb la molèstia que suposa les manifestacions al carrer de molts independentistes de bona fe. De totes maneres, seria bò escoltar opinions més d’acord amb el sacrifici que, diariament, expressen aquests bons patriotes. Per altra banda, l’exigència de voler introduir un mediador en la mesa de diàleg no és gens menyspreable, tenint en compte la poca confiança que el nostre govern pot dipositar en els negociadors espanyols. ERC hauria de ser més cauta i, sobretot, no tant hipòcrita en les valoracions que fa de l’actuació de JxCat. Jo no sé si el Sr Rufián seurà amb el grup d’ERC a la mesa de diàleg; a mi no m’agradaria siguent, com és, un representant no gens sospitós de soflames demagògiques. Crec que estem en moments molt decisius per la realització d’allò pel que moltes persones han lluitat i que no`és altra cosa que el futur de Catalunya. Jo gòso demanar-vòs el capteniment necessari per actuar amb paciència i tolerància els fets que es van succeint de forma quotidiana-Ningu és perfecte.

Tallar la meridiana es una tonteria, més aviat caldria fer manifestacions unitàries a cada capital de província un cop al mes, gener Girona, febrer Lleida, etc, 3 per any a cada capital..

Motiu, referèndum d’autodeterminació per l’independencia, SI o NO, ni repúbliques ni multipreguntes ni tonteries, després ja veurem com la fem l’independència, si guanyem…

Si ni l’ANC ni ningú són capaços ni de fer això es que el tema està molt cremat… El van cremar entre tots, però rectificar és de savis.. Si ho hem de tornar a fer, que sigui ben fet..