03.01.2023 - 19:50
Avui hem sabut les xifres de la desocupació registrada, de l’afiliació a la Seguretat Social (SS) i del volum de contractació corresponents al desembre, que ens donen una visió de l’any 2022 sencer. Cal dir de seguida que aquestes tres variables clau en el mercat laboral català han estat positives. És a dir, ha baixat el nombre de desocupats, ha augmentat el d’afiliats a la SS i ha millorat el de contractació, perquè la reforma laboral ha incidit amb força en els contractes indefinits, sobretot en els fixos discontinus. Dit això, en totes tres variables es nota un cansament aquests últims mesos, de manera que l’any s’ha acabat amb un cert estancament en les variacions. Res d’estrany, tot sigui dit, veient l’evolució de l’economia d’aquests darrers mesos.
De totes maneres, després d’una primera lectura, cal tenir molt en compte el significat real de les xifres laborals, sobretot en el cas de la desocupació, després d’aplicar el 2022 les noves definicions imposades per la reforma laboral. (Vegeu la píndola del 2 de desembre, “Quants desocupats de debò hi ha a Catalunya?”) No anar més enllà de les xifres oficials pot ser enganyós, perquè, en aquest cas, sempre aporten una visió més optimista que no és la realitat del mercat.
Se n’ha fet ressò, a escala de tot l’estat espanyol, Valentín Bote, director de Randstad Research, que aquest migdia ha dit que, si bé la desocupació registrada ha continuat baixant a tot l’estat durant el 2022, la desacceleració ha estat molt notable. I encara més si es té en compte que no s’hi compta un augment de més de mig milió de fixos discontinus en inactivitat, cosa que, si s’apliqués per calcular la “desocupació efectiva”, ens duria a una xifra superior a 3,3 milions de persones i amb una tendència al creixement aquests darrers mesos. Vet ací, doncs, que pinta un quadre molt diferent del descens de la desocupació registrada, que ha tancat el 2022 amb 2,84 milions de desocupats; és a dir, amb una baixada del 8,6% i de 268.000 persones.
L’estancament de l’activitat es reflecteix en les paraules de Javier Blasco, director de l’Institut Adecco Group, que explica que el mes de desembre mostra una caiguda forta de la contractació. “Ens hauríem de remuntar al 2013 per veure creixements intermensuals tan baixos d’afiliació”, ha dit. Blasco també ha parlat de dos aspectes que em semblen molt importants. El primer és que hi ha una altra baixada dels contractes en pràctiques (-23%), castigats per les incerteses sobre el nou estatut del becari. Compte amb aquest fenomen, que pot fer una mala passada a molts joves! I el segon és que augmenta la rotació entre contractes fixos. Ara fa un any, cada contractat indefinit signava 1,01 contractes; avui, 1,08 (i 1,14 en el cas dels que signen contractes fixos de temps parcial). Ben entès que són dades d’àmbit estatal, però que a Catalunya no deuen pas ser gaire diferents.
Quant a Catalunya, l’any 2022 s’ha acabat amb 346.338 treballadors registrats a les oficines d’ocupació. És la xifra més baixa en un mes de desembre d’ençà del 2007, entre més raons pels motius ressenyats. En realitat, la xifra real ha de ser superior, però difícilment quantificable amb les dades que es fan públiques. Oficialment, sabem que respecte del novembre ha disminuït només de 2.644 persones (-0,8%) i que en comparació amb el desembre del 2021 ha baixat d’un 6,2% (22.820 persones menys), amb menys intensitat que en el conjunt de l’estat espanyol, on la caiguda ha estat de -8,6%. Al cap de l’any, només presenten una alça molt lleugera els desocupats de menys de vint-i-cinc anys i del 7% els qui cerquen la primera feina, dos col·lectius històricament problemàtics.
El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, és optimista amb les dades fetes públiques avui, però també fa un crit d’alerta: “A Catalunya el comportament de l’atur ha estat positiu, però amb un ritme de descens inferior a l’estatal.” Sigui com sigui, recorda: “La disminució de l’atur sempre és una bona notícia perquè redueix la desigualtat i té un impacte positiu sobre l’economia.”
La contractació acumulada es quantifica en 2,8 milions anuals, dels quals el 41,4% han estat contractes indefinits (el percentatge anual més elevat de la sèrie històrica) i el 58,6%, temporals. En comparació amb el 2021, la contractació ha crescut d’un 2,4%, gràcies a l’impuls dels contractes indefinits, que gairebé es tripliquen, mentre que els temporals minven d’un 29,3%. Quant a la contractació indefinida de fixos discontinus, en el conjunt del 2022 s’ha multiplicat gairebé per vuit, uns 298.000 contractes en tot l’any. Ressenyem el pes dels fixos discontinus sobre la contractació indefinida: el percentatge actual (22,7%) quadruplica el de fa un any (5,6%).
Segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, la Seguretat Social comptabilitza a Catalunya 3.615.780 afiliacions de mitjana al desembre, la xifra més alta en un tancament d’any de la sèrie històrica disponible (començada el 2004). De totes maneres, respecte de l’evolució interanual, continua a la baixa el creixement de l’afiliació tant a Catalunya (+2,75%) com a l’estat espanyol (+2,38%). I recorda que, segons la informació publicada pel ministeri, el darrer dia de desembre hi havia encara 6.541 persones en situació d’ERTO a Catalunya.
Finalment, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha valorat positivament la resiliència del mercat de treball català durant l’any 2022, si bé no és raonable que amb 344.000 desocupats tinguem empreses que no cobreixen les seves vacants. Així i tot, ha assenyalat: “No podem considerar-ho un èxit perquè la recuperació ha estat inferior a la que es preveia, i tenim clars símptomes d’alentiment, amb pèrdues en l’afiliació i menys vigor en la contractació.” A més, ha assenyalat: “El veritable èxit seria que durant l’any 2023 l’atur registrat s’aproximés a 240.000 persones, la xifra més baixa registrada de què tenim constància a Catalunya.” I, amb tota lògica, demana per al 2023 de disposar de més dades i millors, amb què es pugui analitzar la realitat del mercat de treball de la manera més clara possible a desgrat dels canvis normatius i els dubtes que suscita el còmput dels fixos discontinus.
En resum, tenim un mercat laboral ni fred ni calent… però més aviat fred. Hi ha qui destacarà el rècord dels afiliats –que és una bona notícia– i també qui pot dir, jo mateix, que no sabem ben bé on som. El fet cert és que, mirant endavant, hi ha por que la minva en l’activitat acabi estroncant aquest període en què les xifres han estat aparentment positives. Demà sabrem les opinions dels directors de compres (PMI) que ens ajudaran a entendre quina ha estat l’activitat a tot l’estat espanyol el desembre. Avui només sabem que a la indústria manufacturera no ha anat gaire bé, igual que aquests darrers mesos. Tot fa pensar, comptat i debatut, que encarem uns mesos complicats, també en el mercat laboral.
