02.02.2024 - 19:50
El mes de gener no acostuma a ser gaire bo al mercat laboral, ni en termes de contractació, ni de disminució dels desocupats. I enguany no ha estat pas diferent. A escala estatal, el nombre de desocupats ha augmentat de 60.000 respecte del mes anterior (un +2,2%) i els afiliats a la Seguretat Social han baixat de 231.000 (un -1,1%). Ara bé, la necessitat de demostrar allò que no és fa que algunes autoritats diguin paraules que poden fer confondre qui les escolta. “Quantitat i qualitat en la creació d’ocupació continuen essent una de les principals característiques del canvi estructural que es consolida en el nostre mercat laboral”, ha dit la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, referint-se a les xifres d’avui.
Per la seva banda, la vice-presidenta segona i ministra de Treball i Economia Social espanyola, Yolanda Díaz, no s’ha quedat enrere i ha dit que les dades de desocupació del mes de gener demostraven “que anem per bon camí”. Díaz ha explicat que la mitjana de la sèrie històrica d’un mes de gener se situava en un increment de la desocupació de 90.000 persones i el d’enguany ha estat només de 60.000.
Les valoracions d’aquesta mena acaben tornant com un bumerang a qui les fan. Suposo que l’interès polític per dir que tot va molt bé deu collar força, però seria més coherent dir que ha estat un mes de gener com ho són tots en la història del mercat laboral i, fins i tot, una mica menys dolent, i així no es perdria credibilitat.
La crítica que ha fet avui Randstad Research no necessitava gaires paraules. “Aquest descens d’afiliats el situa en el segon pitjor mes de gener de l’última dècada. En termes interanuals, el creixement és del 2,6%, que equival a 524.000 afiliacions més, però aquests darrers mesos, el creixement s’ha estancat. Aquest mes de gener l’ocupació ha caigut en tots els sectors, especialment, en el comerç, l’hoteleria i els serveis auxiliars. També disminueix l’ocupació en totes les comunitats autònomes”, ha dit Valentín Bote, director de la consultora. I ha afegit que la diferència entre l’atur registrat (2,76 milions) i l’atur efectiu ja s’eleva, segons els seus càlculs, fins a les 734.000 persones.
A Catalunya, les xifres han estat les normals d’un mes de gener, però una mica més bones. Així, la xifra de desocupats del gener sobre el desembre ha crescut de 3.700 persones (un +1,1%), un ritme que és la meitat del que registra tot l’estat. I, quant a les afiliacions, la baixada ha estat d’unes 35.000 (-0,94%), una mica inferior a les de tot l’estat. En definitiva, el deteriorament del mes de gener en el mercat de treball ha estat menor a Catalunya. En canvi, no passa igual si comparem les dades amb un any enrere. En aquest cas, la desocupació a Catalunya baixa d’un 1,3%, i d’un 4,8% a tot l’estat espanyol. És una dada curiosa, perquè hi ha dues comunitats riques de l’estat que van al mateix ritme de Catalunya, el País Basc (-1,5%) i Madrid (-1,1%), molt per sota de la mitjana. Quant a l’afiliació, el creixement interanual és una mica més alt a Catalunya (+2,7%) que a la resta de l’estat (+2,6%).
Segons l’Observatori del Treball de la Generalitat, hi ha 347.071 desocupats registrats a Catalunya, que és la xifra més baixa comptabilitzada aquest mes d’ençà del 2008. Potser la cosa més destacada, interanualment i per sectors d’activitat, és que ha descendit en tots, tret del col·lectiu sense ocupació prèvia (+5,5%). D’aquesta manera, l’agricultura experimenta la reducció més acusada (-10,3%), seguida per la indústria (-4,2%) i els serveis (-1,4%). En canvi, la construcció se situa prop de l’estancament (-0,2%). I també destaca la diferència territorial: si bé la desocupació cau a tot arreu, per demarcacions cau a ritmes molt diferents. Les de Lleida (-5,6%) i Girona (-5,1%) presenten les reduccions més pronunciades, seguides per la de Tarragona (-3%) i la de Barcelona (-0,2%), amb un descens molt lleuger.
D’acord amb la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes de gener ha estat de 3.674.897, que és la xifra més elevada registrada aquest mes de la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). L’evolució intermensual de les afiliacions reflecteix, com és habitual a començament d’any, un descens del 0,94%, una reducció un xic inferior a les dels darrers anys. Per règims, el sistema especial agrari és el que registra la caiguda més intensa respecte del desembre.
Quant a la contractació, ja es comencen a notar uns canvis menys importants en les comparacions des que es va aplicar la reforma laboral. Durant el mes de gener del 2024 s’han formalitzat 195.293 contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya, dels quals el 42,5% han estat indefinits i el 57,5% restant, temporals. Intermensualment, la xifra de contractes formalitzats ha augmentat, tal com ha passat els dos anys anteriors. Ara bé, el 2024 l’increment ha estat més intens (+21,3%), perquè no tan sols ha pujat la contractació indefinida (+37,4%) sinó també la temporal (+11,7%), que havia descendit el gener del 2022 i del 2023. I, en comparació amb el gener del 2023, la contractació ha repuntat d’un 5,1%, sobretot gràcies a l’increment de la temporal (+8,6%), atès que la indefinida creix tímidament (+0,6%).
En definitiva, les dades del gener no han estat cap sorpresa, dins el clima d’estancament que envolta l’activitat, malgrat que la dada del creixement estatal del PIB del quart trimestre és més bona que no es preveia. Una situació de desacceleració que el govern espanyol prova de dissimular amb les seves anàlisis de la situació laboral, ja comentats, però que els comptes desmenteixen.
També s’hi ha referit el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta: “L’increment de la contractació indefinida, que no tota és estable i molta és intermitent, no ens pot fer perdre de vista el comportament estacional de la nostra economia i el fet que tenim el triple d’atur que els països més competitius.” Ha assenyalat la reducció interanual de l’1,3% en la desocupació, xifra que indica un comportament estancat i que és similar al comportament del País Basc. Així mateix, ha insistit que s’havia experimentat un increment dels demandants d’ocupació, on figuren els contractes fixos-discontinus, amb un augment del 2,4% en termes interanuals. Aquestes dades i la pèrdua d’afiliació, diu, constaten l’estancament en què ens trobem.
Per la seva banda, Foment del Treball ha reclamat prudència al govern espanyol per tal d’analitzar amb els agents socials prèviament qualsevol proposta de reforma normativa amb implicacions en matèria laboral o de Seguretat Social i, per tant, amb incidència en l’ocupació i la contractació. La reclamació es basa en “les dades d’afiliació, ocupació i demandants d’ocupació que, analitzades conjuntament i vinculades als fixos-discontinus inactius, que no es tenen en consideració en l’àmbit estatístic, però que tenen un creixement continuat d’ençà de la reforma laboral, ens traslladen a un escenari de certa preocupació, amb relació al futur imminent de l’ocupació”.
Sembla, doncs, que, més enllà de les autoritats, hi ha consciència que, malgrat no tenir unes dades que es puguin qualificar de dolentes –tampoc no són bones– en el món laboral, la situació ens ha de mantenir alerta, per la incertesa del consum familiar i també per la feblesa extrema dels nostres veïns europeus, que, en una part gens negligible, tenen l’última paraula sobre l’evolució del nostre teixit empresarial. És cert que el gener no és mai un mes bo en el mercat laboral, ni es pot fer servir de referència, però seria aconsellable de defugir dels optimismes fora de lloc que vol vendre’ns el govern espanyol.
