31.07.2023 - 21:40
Fa tan sols sis mesos que 92.522 espectadors van omplir el Camp Nou per presenciar la primera final de la Kings League, la competició en línia amb què Gerard Piqué ha promès de canviar el futbol. La xifra superà el rècord absolut d’espectadors registrat la temporada anterior (91.648 espectadors al Barça-Wolfsburg de la Lliga de Campions femenina), i es quedà a menys d’un centenar d’espectadors de superar el rècord d’aquesta temporada (92.605 espectadors al Barça-Almeria de la lliga masculina, el partit de retirada de Piqué). Però en la segona final, que s’ha fet aquesta setmana passada al Wanda Metropolitano de Madrid, les xifres d’espectadors han estat força menys lluïdores: tan sols 57.326 espectadors van assistir al partit, d’un aforament total de 70.000.
No és cap fenomen puntual. Les xifres d’audiència han caigut considerablement durant la segona fase de la competició, i l’arribada de la Kings League a la televisió convencional tampoc no ha obtingut els resultats esperats. Pocs mesos després de debutar amb la promesa de fer capgirar les convencions dels esports en línia, la pèrdua de popularitat de la competició posa sobre la taula un dubte que al març hauria semblat impensable: ha arribat la Kings League al final del camí, o encara té corda per a estona?
Un èxit amb data de caducitat?
No hi ha dubte que la primera fase de la Kings League va ser un èxit audiovisual com pocs se n’han vist en la història recent. L’audiència mitjana de les onze jornades que conformaren la primera etapa del torneig se situà en 450.060 dispositius, repartits entre les plataformes de Twitch, YouTube i TikTok.
Tanmateix, durant la segona fase, aquestes xifres han caigut precipitosament. L’audiència mitjana per partit entre Twitch, YouTube i TikTok ha estat de 352.697 dispositius, un 22% menys que no en la primera fase.
El salt de la competició al món televisiu tampoc no ha obtingut els fruits prevists. Aquesta primavera, Mediaset va pagar 900.000 euros a la Kings League perquè la seva cadena Cuatro retransmetés en exclusiva per televisió un partit per jornada. Els resultats, tot i les xifres econòmiques de l’acord (que es tradueixen en uns 75.000 euros per partit emès), han estat discrets: després d’haver obtingut un 3,5% de quota de pantalla (382.000 espectadors) en el primer partit, l’audiència de la Kings League a Cuatro va anar caient progressivament fins a tocar fons a final de maig, amb un índex d’audiència d’un 1,6% (132.000 espectadors). De fet, de l’estrena fins al darrer partit, la competició no va aconseguir de superar en cap moment la mitjana mensual de la cadena a l’estat espanyol (4%), i els partits de la Kings League van empitjorar d’un 34,8% els resultats de Cuatro durant el mateix període de l’any anterior.
Una davallada d’audiència sense cap responsable clar
El teleespectador prototípic –més gran i menys avesat a les noves tecnologies que no el seguidor mitjà de la Kings League– no és, certament, el públic objectiu d’una competició que orbita entorn un ecosistema d’influenciadors complex, amb poca repercussió als mitjans tradicionals però amb milions de seguidors a les xarxes socials. Però la televisió no ha estat l’únic àmbit en què la competició ha perdut pistonada: durant la segona fase, també ha cedit terreny en plataformes com Twitch, YouTube i TikTok, a priori molt més favorables per al model de negoci que la Kings League proposa.
A què respon aquesta pèrdua de popularitat d’una competició que tot just avui fa set mesos que va emetre el seu primer partit? Una possible explicació és que, després d’uns primers mesos d’irrupció, la novetat de la Kings League ja ha caducat per a la majoria d’espectadors, i l’audiència de la competició s’ha consolidat entorn d’un nucli de seguidors aferrissats en què ja no figuren els espectadors esporàdics que van seguir els primers partits encuriosits per un format inèdit fins aleshores.
La dependència de la Kings League d’influenciadors i ex-futbolistes d’elit –que exerceixen de dirigents i, ocasionalment, també de jugadors dels equips– també pot ajudar a entendre la davallada d’audiència de la competició. La Kings League va registrar el seu pic històric d’espectadors (2,12 milions) amb motiu del debut esportiu de Ronaldinho, l’ex-futbolista del Barça, i no és cap secret que la participació d’influenciadors i streamers (com ara Ibai Llanos i Spursito), a més d’ex-futbolistes de renom (entre els quals destaquen Kun Agüero, ex-davanter del Barça, i Iker Casillas, ex-porter del Reial Madrid) han sostingut l’audiència de la competició durant els seus primers mesos de vida.
Però amb el pas del temps, el públic s’ha anat acostumant a la presència d’aquestes figures, i els problemes lògics per a continuar atraient figures del renom de Ronaldinho, a tall d’exemple, també han contribuït a erosionar l’efecte novetat de la Kings League, alhora que han dificultat la repetició dels pics d’audiència de les primeres setmanes. Finalment, la coincidència entre la segona fase de la competició i el punt culminant de la temporada d’esports, com ara el futbol, amb l’expectació generada per les fases finals de torneigs, entre els quals la Lliga de Campions, també és un factor que cal tenir en compte a l’hora d’entendre la pèrdua d’audiència de la Kings League.
L’expansió a Amèrica, la pròxima frontera de la Kings League
Per bé que l’audiència de la Kings League ha reculat notablement durant la segona fase de la competició, els organitzadors es mostren optimistes i recorden que el torneig –deixant de banda les comparacions amb la primera fase– encara comanda xifres d’espectadors impensables fins fa poc mesos per a una proposta d’aquestes característiques: sense anar més lluny, la Queens League –la versió femenina de la competició– debutà durant la segona fase de la competició i es va convertir en l’esdeveniment d’esport femení amb més streamers de la història. Les xifres d’espectadors presencials de la final, que tot i no omplir de gom a gom el Wanda Metropolitano aconseguí de reunir gairebé 60.000 espectadors, també evidencien que la salut de la competició continua essent robusta.
Això creu l’organització, que per a l’any vinent preparar un nou torneig a Mèxic entre representants de països llatinoamericans en un intent de consolidar els espectadors de l’altra banda de l’Atlàntic i atraure’n de nous. També hi ha plans per a un altre torneig amb seu al Brasil, i per a expandir-se a països europeus, com ara l’estat francès.
Aventures transcontinentals a banda, les energies de l’organització se centren ara a preparar la tercera fase de la competició, que començarà el mes que ve. Serà aleshores quan realment es començarà a sortir de dubtes: és la pèrdua d’audiència de la Kings League el resultat de mesos d’un desgast inevitable, o bé el símptoma d’un problema més profund, amb un format que amenaça de caducar a la mateixa velocitat amb què va irrompre en un primer moment?
