06.11.2023 - 20:00
Els efectes de la política monetària restrictiva ja es noten amb més intensitat entre les empreses, sobretot, les pimes. Entre més coses, comencen a aguantar unes condicions més exigents per a l’accés al finançament. Els nous préstecs bancaris atorgats a les pimes, a escala estatal, n’alenteixen el creixement i, malgrat la forta inflació acumulada, el segon trimestre tan sols van créixer d’un 5,4%, fet que representa l’augment més baix registrat d’ençà del juny del 2021. De fet, si eliminem els efectes de la inflació, el volum dels nous préstecs atorgats va ser un 9% menor que en el mateix període del 2019, segons l’Informe de Finançament a Pimes elaborat pel servei d’Estudis de Cepyme, presentat aquest matí.
Aquest és un fet que s’havia anunciat fa temps. Segons l’enquesta del BCE sobre préstecs bancaris a la zona euro de l’octubre del 2023, els criteris d’aprovació aplicats per les entitats de crèdit als préstecs o línies de crèdit a empreses es van continuar endurint el tercer trimestre del 2023. L’enduriment net acumulat d’ençà del 2022 ha estat substancial. I, per al quart trimestre del 2023, les entitats de la zona euro esperen que els criteris d’aprovació dels préstecs a empreses experimentin un enduriment net addicional, tot i que més moderat. Per cert, especifica que el principal factor determinant de l’enduriment net ha estat l’ampliació dels marges dels préstecs. Vet aquí un punt interessant, del qual parlarem un altre dia.
No es pot oblidar el desgast que han tingut les pimes d’ençà de la pandèmia i que ha deteriorat significativament els balanços de moltes d’aquestes empreses, cosa que els dificulta no tan sols d’accedir al crèdit existent, que és menor, sinó també de tenir capacitat per a presentar les garanties exigides perquè els sigui concedit un préstec. Segons que apunta l’informe esmentat, els mesos de pandèmia, la pime va assumir, només en línies ICO, 130.000 milions d’euros destinats a despeses fixes i no a inversió. I, en segon lloc, la crisi inflacionària ha reduït els marges de les empreses. D’una banda, els costs han augmentat, en general, d’un 19% aquests darrers vint-i-quatre mesos, mentre que les vendes creixen molt sobredimensionades per l’efecte de la inflació, cosa que eleva les xifres de facturació que es fan públiques. Així, en termes de béns venuts, les vendes creixen tan sols d’un 0,9% el darrer any, una vegada eliminats els efectes de la inflació.
Per altra banda, la complexa situació per la qual travessen moltes pimes fa que demanin menys crèdit. De fet, la seva demanda ha caigut aquests darrers trimestres, segons que recull el Banc d’Espanya. Aquesta demanda menor s’uneix al fet que la proporció de sol·licituds de préstec rebutjades augmenta i ja acumula cinc trimestres d’increments, en consonància amb un enduriment dels criteris de concessió. La menor liquiditat existent al mercat i una tolerància més estreta al risc per part de la banca en són les principals causes, tal com assenyala l’esmentada enquesta del BCE.
A més, la tipologia dels préstecs a les pimes també ha evolucionat. Sobretot, el cost més gran significa un fre important a la demanda. En realitat, la contenció del finançament bancari coincideix amb un fort augment del seu cost. Es calcula que l’interès mitjà dels nous préstecs a les pimes va pujar el segon trimestre d’enguany al 4,36%, el seu valor més alt d’ençà del 2008. I, a més, l’encariment ha estat també el més intens d’ençà del 2000, atès que ha pujat de 2,92 punts percentuals en tan sols un any.
La conclusió és que l’atonia del crèdit cap a les pimes, a més de dificultar la seva activitat ordinària, frena la inversió, el desenvolupament de projectes i, per tant, l’objectiu de guanyar dimensió, a més de les possibilitats de rellançar la productivitat. I tot plegat, en un entorn de gran incertesa com l’actual.
Les preocupacions raonades de les pimes, vénen referendades, en certa manera, per les dades de les enquestes als directors de compres de l’octubre (PMI), publicades aquest matí. La més preocupant continua essent la referida a la indústria. Segons que indica, l’octubre va ser un altre mes molt complex per a l’economia manufacturera espanyola. La producció, les noves comandes i l’ocupació van caure a ritmes més ràpids. Tot plegat, vinculat al deteriorament de les condicions del mercat i a un entorn econòmic com més va més complicat. La confiança en el futur també va caure i es troba entre les més baixes registrades per l’estudi dels PMI durant aquests darrers dotze mesos.
D’alguna manera, els serveis contraresten la situació negativa de la indústria. La valoració que en fa el director de l’estudi em sembla prou interessant. Diu que les empreses de serveis espanyoles van demostrar que tenien una gran fortalesa. I fa una comparació. “Mentre que el sector de serveis europeu, en general, experimenta una pressió contínua a la baixa en l’activitat empresarial, les empreses espanyoles impulsen i reactiven el creixement.” I afegeix que l’inici i el llançament de nous projectes van exercir un paper important en el suport al repunt lleuger del creixement.
Diu que, tot i que el creixement continua essent modest, sembla força generalitzat. Les noves comandes rebudes han experimentat una petita millora i la contractació de nous treballadors ha augmentat. En conseqüència, conclou que l’optimisme quant a l’activitat futura ha millorat. Els enquestats preveuen un augment de les vendes i una millora més generalitzada de l’activitat econòmica durant els dotze mesos vinents.
La polarització entre indústria i serveis es manté, doncs, un mes més. De totes maneres, comparat amb els anteriors, els directors de compres són molt més durs en el cas de les manufactures, en què les comandes continuen baixant pel pendent dels períodes anteriors, mentre que es mostren un xic més optimistes amb els serveis, en general. Ara, em sorprèn el comentari que dedica al turisme. “Un pilar important de la indústria de serveis, com és el turisme, aparentment, no està a l’altura de les expectatives.” I em sorprèn perquè aquest no sembla gaire l’aire que es respira per aquí…
