19.11.2020 - 19:50
Suposem que avui tinc els meus estalvis col·locats en dues entitats bancàries: 100.000 euros en un compte corrent del Banc Sabadell i un compte a termini també de 100.000 euros al BBVA. Això vol dir que els tinc protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que assegura un topall de 100.000 euros cada compte. Ara, quan una de les dues entitats desaparegui, menjada per l’altra, tindré 200.000 euros en dipòsits al BBVA, dels quals l’FGD només me’n garantirà 100.000. Me les hauré d’enginyar i passar un dels comptes a una tercera entitat, si vull tenir garantits tots els estalvis. I això mateix podem dir si els tenim a Caixabank i Bankia o a Unicaja i Liberbank, que van enllestint el procés de fusió. Aquest és només un dels efectes col·laterals del fet que una entitat sigui comprada per una altra. I el client no sempre ho té present.
El cas és que, en cada operació d’aquesta mena, els clients del banc absorbit –en aquest cas, el Sabadell– han d’anar amb compte, perquè ben segur que hi haurà canvis en les condicions i comissions dels comptes corrents i targetes de crèdit. De fet, el banc comprador pot canviar-les unilateralment, tot avisant el client amb dos mesos d’antelació.
I compte amb les paraules que va dir dilluns el governador del Banc d’Espanya. Pablo Hernández de Cos està convençut que, progressivament, les entitats aniran cobrant diners cada vegada a més clients per mantenir els dipòsits en cas de tipus d’interès negatius. Va apuntar que, d’entrada, tant les entitats espanyoles com les europees recelen de traslladar als clients el cost de mantenir els dipòsits, però, en veient que els tipus negatius es prolonguen i s’agreugen, el sector s’ha anat animant a traslladar el cost als clients de pes, com ara grans empreses, o bé més petits però amb gran volum de dipòsits, perquè els permet de minimitzar l’efecte negatiu que pateix el seu marge d’interessos.
El governador va dir que les entitats encara no són partidàries de traslladar el cost dels dipòsits als clients particulars pel fort nivell de competència al sector bancari. “Tots van fent passos a poc a poc, veient com es comporta la competència arran de la por de perdre clients”, va dir. I afegí que ja hi ha entitats que han optat per augmentar les comissions com una manera indirecta de compensar els marges. I tant que ho han fet! De segur que el vostre banc ja us ha avisat que us apujaria tal o tal comissió… Aquest darrer any la gran banca ha augmentat globalment els ingressos per comissions d’un 3,6%. Bankia i BBVA se n’enduen la palma, amb pujades del 9,7% i del 7,4% respectivament.
En realitat, els bancs actuen en dues direccions: cobren més, per exemple, pel manteniment del compte i, alhora, cobren per operacions que abans eren de franc. Per exemple, el BBVA comença a cobrar per treure diners a la finestreta del banc i, fins i tot, ING Direct –que sempre ha dit que és el banc sense comissions– en comença a cobrar als clients amb saldos de més de 30.000 euros al compte. Arran de les queixes dels clients, diran que els tipus negatius han enfonsat la seva rendibilitat; que, ara com ara, ja no fan negoci prestant diners; i que, per tant, han de cobrar d’aquesta manera. I també que, malgrat aquestes pujades, les seves tarifes són encara més baixes que les de països com ara Alemanya, França o Itàlia. Trist consol, en un país en què la gent també guanya menys diners.
El fet cert és que la progressiva concentració de la banca perjudica els clients i els treballadors. Recordem que al sector s’han perdut gairebé 100.000 llocs de feina aquesta última dècada… i que l’any que ve el Santander ja tenia plans per a retallar-ne 4.000 més, als quals s’hauran d’afegir els que surtin de les operacions de Caixabank amb Bankia i del BBVA amb el Sabadell. Tot plegat seran uns quants milers de persones que aniran al carrer, en principi amb la idea de fer pre-jubilacions i baixes incentivades. En aquest terreny, Catalunya pot sortir-ne més afectada que no algunes altres comunitats, per l’emplaçament de les oficines de les entitats en qüestió.
Per això va sorprendre que ahir la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, digués que el sistema financer de l’estat espanyol es troba encara en un grau mitjà-baix de concentració, comparat amb la resta de països europeus. Fins i tot considerant les operacions corporatives que han estat anunciades per les entitats participants, va insistir a dir: ‘L’índex es mantindrà en un nivell considerat moderat.” Això sí, va recordar que d’ençà del 2009 el sector bancari espanyol “ha anat corregint un elevat excés de capacitat”, que ha implicat una reducció de més d’un 30% del nombre d’entitats. Però encara més pronunciada ha estat l’evolució en el nombre d’oficines bancàries, que s’ha reduït de gairebé d’un 50%, i en el de treballadors, de més d’un 35%.
Quant als clients particulars, ja hem vist alguns dels punts en què se’n ressentiran. I a les empreses –pimes, sobretot– es reduirà la capacitat de moviment per a triar entitat amb la qual treballar i les que tinguessin crèdits en les dues fusionades ara tindran un risc més alt al BBVA. Tot són conseqüències negatives per als actors passius del mercat quan es va diluint la competència. Ja n’hem vist unes quantes, però sembla que en veurem més…
